La Fiscalia qüestiona que els presos de l'1-O es quedin a Catalunya si són condemnats

Coincidint amb l'obertura de l'any judicial, la Fiscalia ha qüestionat l'actuació de les autoritats penitenciàries catalanes i que si es condemna els processats per l'1-O compleixin la pena de presó a Catalunya. Aquest dilluns ha transcendit la memòria anual que la fiscal general de l'Estat, María José Segarra, va lliurar dijous passat al rei Felip VI.

La memòria, un document de 1.500 pàgines, assegura que les manifestacions de les autoritats catalanes posen en dubte les condicions necessàries per avaluar els presos si finalment són condemnats. La Fiscalia fa referència al posicionament de polítics i autoritats penitenciàries que han criticat la presó preventiva.

Aquest és l'argument que esgrimeix la Fiscalia en el seu escrit:

"Les autoritats de la Generalitat de Catalunya, inclòs l'actual director general d'Institucions Penitenciàries, han mostrat públicament el seu rebuig a la presó provisional acordada respecte als processats per delictes molt greus que van tenir lloc durant el denominat procés, als quals consideren presos polítics. Aquestes manifestacions poden posar en qüestió les condicions de tranquil·litat i imparcialitat que necessàriament han de donar-se a les autoritats i funcionaris de l'Administració Penitenciària de Catalunya quan hagin d'avaluar als presos si finalment són condemnats."

Les protestes a les presons, un dels arguments de la Fiscalia

El text fa referència a situacions que considera "anòmales" com "l'existència de manifestacions, com a mínim setmanals, davant els centres penitenciaris on es trobaven ubicats aquests presos".

La Fiscalia admet que té una sensació "agredolça" pel resultat de les interlocutòries que el Tribunal Suprem va emetre contra els membres de l'anterior govern que es troben a l'exterior.

L'informe també utilitza la paraula "agredolça" per referir-se a la col·laboració dels seus homòlegs europeus. "En aquest cas la sensació ha estat agredolça perquè la sintonia mostrada amb les Fiscalies d'altres membres de la UE no s'ha vist reflectida en les decisions adoptades per determinats òrgans judicials", diu.

En aquest sentit acusa els tribunals europeus que no han atès les peticions del Suprem d'haver trencat el principi de "confiança mútua".

La sentència del judici del procés, al centre de la inauguració de l'any judicial

Felip VI ha presidit aquest dilluns al migdia l'acte que s'ha celebrat a la sala del Tribunal Suprem, la mateixa que va acollir el judici del procés contra 12 líders independentistes.

Justament la imminent sentència del judici, que està previst que es faci pública la segona quinzena d'octubre, ha marcat el tret de sortida de l'any judicial. Tant Segarra com el president en funcions del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, s'han referit al judici contra els líders catalans.

Segarra, que ha obert l'acte, ha recordat la importància d'acatar la sentència:

"Tots tenim la imperiosa obligació d'acatar la sentència que es dicti, sigui quin sigui el seu sentit."

Per la fiscal, el sistema judicial espanyol ha respost davant l'"extraordinària gravetat dels fets" amb un judici que ha complert "els més amplis estàndards de transparència, accessibilitat i garanties per a les parts".

Per la seva banda, Lesmes ha elogiat el paper del president de la sala, Manuel Marchena, durant el judici i la imparcialitat amb què es va fer.