La fiscalia recorre la sentència d'Altsasu perquè sí que hi veu delicte de terrorisme

La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha recorregut la sentència que condemna vuit joves d'Altsasu per l'agressió a dos guàrdies civils i les seves parelles el 15 d'octubre de 2016 a la localitat navarresa.

La fiscalia entén que els fets sí que han de ser qualificats com a terrorisme ja que sosté que l'agressió s'emmarca en l'ideari d'ETA. Segons la fiscalia, hi ha motius per condemnar-los per aquest delicte i els demana penes de fins a 62 anys de presó.

Els vuit joves han estat condemnats per l'Audiència Nacional a fins a 13 anys per desordre públic i no per terrorisme. Tot i que el Ministeri Públic ja demanava que se'ls condemnés per delictes de lesions i amenaces terroristes, finalment la Secció Primera de la Sala del Penal els va condemnar per atemptat a agents de l'autoritat, lesions, desordres públics i amenaces.

Se'ls va imposar les penes més altes per aquests delictes ja que els van aplicar els agreujants d'abús de superioritat i d'odi. Segons la sentència, "no ha quedat acreditada la finalitat terrorista de la seva acció i tampoc la seva vinculació o pertinença a ETA".

Amb tot, va concloure que els fets es van cometre amb "animadversió i menyspreu per la Guàrdia Civil i per motius clarament ideològics".

Notícia relacionada: Quin és l'origen del cas Altsasu: els advocats ho analitzen

Abans del judici, Amnistia Internacional ja va demanar que se'ls retiressin els càrrecs de terrorisme.

Set dels vuit joves condemnats són a la presó. Quatre d'aquests des de principis de juny, quan se'ls va detenir després de la sentència, i els altres tres, des de fa més d'un any i mig. Bona part del temps l'han passat en presó provisional.

L'única en llibertat és Ainara Urkijo, sentenciada a dos anys de presó.

Dissabte hi ha convocada una manifestació a Pamplona contra la desproporció que consideren que té la sentència dictada per l'Audiència Nacional.