La Fiscalia vol que l'Ajuntament de Barcelona no pugui acusar la policia de l'1-O
S'afegeix al recurs de l'Advocacia de l'Estat al jutjat 7 perquè s'expulsi el consistori com a acusació popular
La Fiscalia ha reclamat aquest divendres al jutjat 7 de Barcelona que s'expulsi l'ajuntament de la ciutat com a acusació popular en la causa per les càrregues policials de l'1-O.
Els fiscals s'afegeixen així a l'Advocacia de l'Estat, que també ho va reclamar fa dues setmanes. Llavors el jutge ho va rebutjar, però l'advocacia ha recorregut.
"No és ofès ni perjudicat"
La fiscalia, de fet, s'ha "adherit parcialment" a aquest recurs de l'advocacia contra la decisió del jutge, amb l'argument que el consistori no és "ofès ni perjudicat" en aquesta causa:
"No existeix cap precepte legal que habiliti l'Ajuntament de Barcelona per personar-se i sostenir l'acció popular en un procediment com el present en el que no és ni ofès ni perjudicat pels fets denunciats."
La fiscalia nega que la Carta Municipal sigui una base vàlida per defensar la presència de l'Ajuntament en aquest cas, tal com ha argumentat el consistori. Per contraargumentar els fiscals que signen el recurs han aportat jurisprudència del Tribunal Suprem que consideren que els dona la raó.
L'escrit de la Fiscalia critica que el jutge rebutgés la petició de l'Advocacia mitjançant una providència, i no una interlocutòria. Considera que això és "una irregularitat formal" que suposa "una merma del dret a la tutela judicial efectiva del recurrent".
Més de 250 denúncies
L'equip de govern de l'Ajuntament de Barcelona va decidir el febrer del 2018 personar-se com a acusació popular a la causa que instruïa el jutjat 7. A aquest jutjat van arribar més de 250 denúncies per l'actuació policial contra el referèndum.
Al conjunt de Catalunya llavors se n'havien presentat poc més de 300. En anunciar la decisió, el tinent d'alcalde Jaume Asens va dir que l'1-O va ser un dels episodis "més negres" de la història de Barcelona.
