La Fiscalia vol que Llarena reclami Puigdemont, Ponsatí i Comín per desordres agreujats

La Fiscalia vol que es demani el delicte de desordres públics agreujats a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.

El ministeri públic discrepa del jutge Pablo Llarena, que la setmana passada va actualitzar el processament coincidint amb l'entrada en vigor de la reforma del Codi Penal --que elimina la sedició a què fins llavors els acusava. Així, va passar a atribuir-los els delictes de desobediència i malversació. Llarena va decretar noves ordres de detenció i ingrés a presó per a aquests delictes.

Doncs bé, els fiscals del judici del procés han presentat un recurs d'al·legació a la interlocutòria de Llarena. No volen que la reforma del Codi Penal deixi impune el procés i defensen que els desordres públics agreujats, que també es van modificar en la reforma del Codi Penal, encaixen amb els fets de la tardor del 2017 a Catalunya.

Per això, demanen a Llarena que rectifiqui i inclogui aquest delicte en la seva resolució contra Puigdemont, Comín i Ponsatí. La resposta de l'expresident ha estat en un tuit, on convida a no entretenir-se amb Llarenas, Marchenas, fiscals i diàlegs fracassats.

Diu Puigdemont que, dijous, l'independentisme té una feina molt més important, en referència a la mobilització en contra de la cimera hispanofrancesa.

Deixem d'entretenir-nos amb Llarenas, Marchenas, fiscals i diàlegs fracassats: dijous tenim una feina molt més important. Una feina que no s'acaba i que quan l'hem feta, els hem vençut.

Mobilitzem-nos, sense por i sense dubtes.

I que sàpiguen que tenim memòria i esperança. pic.twitter.com/51T6JwluZt

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) January 17, 2023

L'escrit de la Fiscalia

En el seu escrit de deu pàgines, els quatre fiscals de sala --Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Jaime Moreno i Fidel Cadena-- recorden que el relat de fets provats de la sentència de l'octubre del 2019 recull "fets tumultuaris amb resultat d'alteracions greus de l'ordre públic, dificultats i talls en la circulació, invasió d'instal·lacions i edificis amb afectació greu del funcionament de l'administració de justícia i dels serveis essencials".

Per argumentar el canvi que reclamen, també afegeixen com a provats "actes d'intimidació i violència sobre persones i coses" o "sovint, violents enfrontaments de milers de ciutadans mobilitzats a tals efectes amb les forces de seguretat els dies 20 de setembre i 1 d'octubre".

Segons la Fiscalia, si membres del govern de Puigdemont com Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull o Jordi Turull, i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell o Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ser condemnats per sedició per "comportaments tumultuaris", el president d'aquell govern i els altres dos consellers a l'exili, a banda de Lluís Puig, també han de ser corresponsables d'aquells fets.

"No seria comprensible que la multitud d'episodis violents, organitzats amb la finalitat d'alterar l'ordre constitucional, planificats, ideats, dirigits, impulsats i realitzats intel·lectualment i materialment pels acusats, acabessin convertits en atípics des del prisma de l'ordre públic", afirmen.

Derogar la sedició "debilita la protecció" de l'ordre constitucional

Els fiscals critiquen que s'hagi derogat la sedició amb la reforma del Codi Penal. Creuen que suposa "eliminar un dels instruments penals de resposta davant d'agressions a l'ordre constitucional, debilitant la seva adequada protecció".

"Tot i això, la desaparició dels tipus penals de sedició no equival a una despenalització de tots els fets", afegeixen.

Com que la reforma penal obliga a revisar les penes, per ser més favorables als acusats, els fiscals volen examinar si els fets jutjats poden encaixar en el nou delicte de desordres públics agreujats, encara que no sigui completament.

L'eliminació de la sedició comporta, segons els fiscals, tornar a analitzar els fets per ubicar-los en algun dels delictes ara vigents, sempre que les seves penes siguin més favorables als processats. Com que la rebel·lió ja va ser descartada pel Suprem, ara la fiscalia gira la vista cap als desordres públics.

Els desordres públics agreujats, tipificats als articles 557.1 i 557.2, castiguen amb penes de sis mesos a tres anys de presó els qui, "actuant en grup i amb la finalitat d'atemptar contra la pau pública, executin actes de violència o intimidació sobre les persones o coses, o obstaculitzin les vies públiques ocasionant un perill per a la vida o salut de les persones, o envaint instal·lacions o edificis alterant greument el funcionament efectiu de serveis essencials".

Quan els mateixos fets siguin comesos per "una multitud, el nombre, organització i propòsit de la qual siguin idonis per afectar greument l'ordre públic", la pena pot arribar als cinc anys. Si els autors són autoritat, se'ls pot inhabilitar durant vuit anys.

Pel que fa als altres dos processats a l'exili, l'exconseller de Cultura Lluís Puig i la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, els fiscals diuen que a Puig només se l'ha de processar per desobediència i malversació i a Rovira, per desobediència.

Aquest escrit dels fiscals marca el criteri del que presentaran a la sala penal, presidida per Manuel Marchena, pel que fa a la revisió de condemnes d'Oriol Junqueras i la resta de líders independentistes.

Una "batalla" interna en la justícia, segons el govern

La portaveu del govern, Patrícia Plaja, ha vinculat l'escrit de la Fiscalia a una "batalla entre diferents sectors de la justícia espanyola".

"El govern no ha negociat mai pel president Puigdemont ni s'ha tractat explícitament el seu cas", cosa que ell mateix ha rebutjat diverses vegades, ha subratllat Plaja.

La portaveu ha destacat que, després de la reforma, ja no és possible acusar ningú de sedició, però ha advertit: "Per desgràcia, no hi ha res que ens sorprengui en aquest àmbit de la justícia espanyola."

Ha assegurat que encara "queda molt camí per fer" per aconseguir que els independentistes a l'estranger puguin tornar a Catalunya, i ha afegit que el govern no pot entrar en la interpretació que facin els jutges de la reforma.