La formiga de foc roja s'estableix a Europa: quins efectes té i per què pot arribar aquí

La formiga de foc roja, considerada la cinquena espècie invasora més difícil de combatre a tot el món, s'ha establert a Europa, i es podria escampar fàcilment pel continent, Catalunya inclosa. Un equip internacional liderat pel científic català Roger Vila ha confirmat la presència de 88 nius prop de Siracusa, a l'illa de Sicília, segons recull l'estudi publicat a la revista Current Biology. És la primera vegada que se'n constata l'establiment al continent.

L'arribada d'aquest insecte, originari de Sud-amèrica i que té una picada dolorosa, té conseqüències per al medi ambient, i cal veure ara per on s'estendrà. Barcelona reuneix les condicions perquè s'hi instal·li. "No hi ha dubte, és una ciutat amb port i comerç", explica Vila, investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) a l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), al 324.cat. 

El científic afegeix que a aquest animal li agraden les zones amb terra remoguda i sense fred intens. "Com que és una espècie tropical, queda limitada pels llocs on a l'hivern baixen dels 0 graus. Les ciutats li agraden perquè hi ha un microclima", argumenta.

Madrid, Roma, París i Londres són altres ciutats entre les més idònies perquè s'hi estableixi, així com part de les dues ribes del Mediterrani, com es pot veure en aquest mapa elaborat per Mattia Menchetti, que és el primer autor de l'estudi. Es calcula que la meitat de les zones urbanes d'Europa serien aptes perquè s'hi establís.

Tenint en compte la crisi climàtica, si es manté la tendència actual, es preveu que l'espècie arribi a un 7% del continent europeu, però amb potencial per propagar-se molt més d'aquí al 2050.

Allà on s'estableix, millor no asseure's a la gespa

Aquesta formiga, que té per nom científic "Solenopsis invicta", és molt molesta per a l'activitat lúdica dels humans. L'agradable experiència d'estirar-se en un parc o jardí pot esdevenir un malson, apunta Vila:

"S'escampa fàcilment per la gespa de les piscines, jardins, parcs... I crea nius molt nombrosos, amb desenes de milers d'obreres a cada niu, que són molt actives. S'estan allà i no et vindran a atacar, però, si hi poses el peu, començaran a enfilar-se i et picaran."

El que és segur és que, allà on hi hagi aquestes formigues, deixarem de seure a l'herba. "Són molt insistents, i elles defensen el seu niu", afegeix.

La picada d'aquestes formigues és molt dolorosa i pot causar pústules (grans de pus) i reaccions al·lèrgiques. En casos extrems, pot arribar a provocar la mort, per xoc anafilàctic, de manera que, en cas d'hipersensibilitat, cal anar ràpidament a un centre sanitari per rebre tractament amb adrenalina.

No hi ha d'haver alarma social, explica Vila, però sí que cal que estar "preocupats" i, sobretot, fer vigilància per detectar com més aviat millor la presència d'aquestes formigues, que poden ser "ocasionalment perilloses".

"Té impacte en els ecosistemes, però també per a l'ésser humà, tant per les molèsties com per salut pública. Jo diria que està al nivell de la vespa asiàtica", assegura.

Les despeses econòmiques en els tractaments per fer-la fora, mitjançant aliments enverinats, és un altre dels efectes de l'arribada d'aquest insecte.

En el cas dels conreus, la presència de la formiga de foc roja sol comportar la desaparició de plagues, perquè es menja els animalons que hi ha prop de terra i a les plantes:

"On hi ha aquesta espècie, no hi ha altres insectes. Es mengen els petits vertebrats que no es puguin escapar fàcilment, petits mamífers o amfibis. I els animals més grossos se'n van per les picades."

Només Nova Zelanda l'ha aconseguit erradicar

L'equip de l'IBE ha localitzat les colònies invasores en una zona de 5 hectàrees prop de Siracusa, al sud-est de Sicília.

A partir de les anàlisis genètiques, han conclòs que l'origen d'aquests animals seria la Xina o bé els Estats Units.

Tot i que se'n desconeix la via d'entrada, se sospita que seria a través d'un port comercial, i els experts estan gairebé convençuts que el lloc on s'ha vist no és el primer on va arribar.

"Fa com a mínim tres anys que hi és, perquè els nius són madurs, ja estan fent vols nupcials, que vol dir que són de nova generació, i la gent diu que fa tres anys que pateixen picades", comenta Vila, investigador principal del grup de Diversitat i Evolució de les Papallones de l'IBE.

La Xina i els Estats Units són dos dels països on s'ha estès aquesta espècie, que, en menys d'un segle, ha arribat també a Mèxic, el Carib, Taiwan, Austràlia i Nova Zelanda. Aquest és l'únic país que ha aconseguit erradicar-la, a base d'un control duaner molt ferri i de destinar molts diners i mitjans a eliminar-la.

Una de les dificultats és que a Sicília s'ha detectat una variant més invasiva, que funda supercolònies amb moltes reines.

L'equip de l'IBE està assessorant les autoritats de l'illa per fer un pla d'erradicació. I també ha reclamat ajuda a la ciutadania a través de l'app col·laborativa iNaturalist, perquè qualsevol persona que cregui haver-ne vist exemplars a Sicília en pugi la foto.

La clau, com en tants altres reptes, és la detecció precoç. "Si es pot detectar ràpidament un focus fora de Sicília, llavors hi ha la possibilitat de frenar-ho", assegura.

A Espanya, Finlàndia i als Països Baixos se n'havien interceptat ocasionalment exemplars en productes d'importació. El 2007, a Màlaga, va haver-n'hi un cas que no va arribar a la natura.

Per ara, els avisos que Vila ha rebut de gent que creu haver-ne vist al jardí de casa han estat falses alarmes. Podria ser que ja fos en territori català i no ens n'haguéssim adonat? "És possible, però poc probable. A partir d'ara, cal estar encara més atents", conclou.