La fosca història de la hidroxicloroquina, destapada per científics de l'ISGlobal de Barcelona

Pocs articles publicats en revistes tan prestigioses deuen haver tingut una retractació tan ràpida com el que el 22 de maig es va publicar a The Lancet.

L'estudi alertava d'un risc de problemes de cor i de mortalitat en malalts de Covid-19 que prenien hidroxicloroquina, un fàrmac que havia despertat moltes esperances contra el coronavirus.

Dues setmanes després, la revista es retractava. Tres investigadors de l'ISGlobal de Barcelona, Carlos Chaccour, Joe Brew i Alberto García-Basteiro, van ser els primers d'adonar-se que l'estudi tenia molts punts foscos.

El mateix passava amb un article publicat al New England Journal of Medicine, en què dos dels autors de l'estudi anterior assenyalaven que l'administració de fàrmacs habituals per al cor no augmentava la mortalitat per Covid-19.

És una història que darrere té un frau, però que també revela la necessitat de fer recerca amb les màximes garanties i sense les presses a què, malauradament, sembla obligar la pandèmia.
 

Dubtes sobre la ivermectina

Curiosament, la història no comença amb la hidroxicloroquina, sinó amb la ivermectina, un fàrmac antiparasitari que es fa servir contra la ceguesa dels rius, la filariasi limfàtica i altres malalties tropicals força desateses. També s'ha observat que té algun efecte contra els virus d'ARN d'una sola cadena, com el dengue i la febre groga.

Per això, es va pensar que potser seria efectiu contra la Covid-19. A principis d'abril, investigadors australians de l'Institut Peter Doherty d'Infeccions i Immunitat i de la Universitat Monash van publicar a la web un estudi, encara sense revisar, en què assenyalaven que, efectivament, la ivermectina atacava el SARS-CoV-2.

L'article s'ha publicat posteriorment a Viral Research.

El que va cridar l'atenció de Chaccour, especialista en malària i bon coneixedor també de la ivermectina, va ser que els australians havien utilitzat concentracions del fàrmac impossibles d'assolir en el cos humà.

Per això, juntament amb tres companys de l'ISGlobal i les Universitats de Berna i de Saragossa, va publicar un editorial a l'American Journal of Tropical Medicine and Hygiene, en què demanaven més rigor científic, alertaven sobre possibles efectes secundaris greus de la ivermectina i proposaven assaigs clínics ben fonamentats.
 

Apareix Surgisphere

Però Chaccour es va preocupar més quan va veure que el fàrmac s'introduïa en l'estratègia nacional contra la Covid-19 al Perú i s'administrava de forma massiva com a preventiu a Bolívia.

Aquestes mesures es basaven, sobretot, en un estudi no revisat, encapçalat per Amit Patel, de la Universitat de Utah, que concloia que l'administració d'ivermectina a pacients de Covid-19 en disminuïa la mortalitat i l'estada a l'hospital.

L'article s'havia publicat a la web de SSRN, on ara ja no l'hem trobat. S'havia resumit i comentat a la web de TrialSite News, on es sotmeten a debat i escrutini alguns estudis.

Una de les sorpreses que es va endur Chaccour va ser que l'estudi es basava en 52 pacients de Covid-19 tractats amb ivermectina. Semblaven moltíssims per a un medicament de qual tot just es començava a dir que podia ser actiu contra el coronavirus.

Els autors deien que havien utilitzat dades de l'empresa Surgisphere i del seu sistema d'anàlisi, anomenat QuartzClinical.

Entra en escena la hidroxicloroquina

Va començar aleshores una recerca sobre l'estudi i sobre aquesta empresa de Chicago. Chaccour, Brew i García-Basteiro expliquen tots els seus dubtes en un article publicat a la web d'ISGlobal.

Després va arribar l'estudi a The Lancet sobre la hidroxicloroquina esmentat al principi. Es basava també en dades proporcionades per Surgisphere sobre més de 96.000 pacients de tot el món.

I posteriorment va venir l'estudi del New England Journal of Medicine. En tots dos, coincidien dos autors: Mandeep R. Mehra, de la Facultat de Medicina de Harvard, i Sapan S. Desai, president i director executiu de Surgisphere.

Un dia després de publicar-se l'estudi de The Lancet, l'OMS suspenia els assaigs amb hidroxicloroquina i el món rebia una gerra d'aigua freda després de les esperances que havia despertat el fàrmac.
 

Un seguit de despropòsits

Degut als dubtes que aixecava l'estudi de la hidroxicloroquina, el diari britànic The Guardian va posar tres periodistes, a Washington, Londres i Melbourne, a investigar el tema. El resultat va ser una sucosa història publicada el 4 de juny, que comença amb la sorpresa que Carlos Chaccour es va endur amb l'estudi sobre la ivermectina.

A Chaccour el va sobtar que Mehra i Desai publiquessin grans estudis cada poques setmanes, perquè normalment aquestes recerques requereixen mesos. La urgència d'afrontar la Covid-19 no semblava suficient per explicar que fossin tan prolífics.

Una altra sorpresa va ser l'estructura de Surgisphere. La seva editora científica era una autora de ciència-ficció i artista. El director de vendes i màrqueting era model i ambaixador de marques.

El 26 de maig, tots tres van escriure una carta a The Lancet. Poc després, van saber que els editors havien preguntat als autors per aquestes inconsistències i dubtes.

No eren els únics. Més d'un centenar d'investigadors de tot el món posaven en dubte l'estudi sobre la hidroxicloroquina.

Surgisphere no va saber explicar com funcionava el seu sistema de recollida de dades ni com hi col·laboraven els hospitals. Molts dels quals, per cert, ni tan sols sabien què era Surgisphere.

L'empresa ja tenia altres històries fosques. Fa vuit anys va promocionar un dispositiu anomenat Neurodynamics Flow que, segons ells, augmentava les capacitats dels que l'utilitzaven. No se sap que mai es fabriqués o provés, però sí que la campanya va engreixar el compte corrent de l'empresa.

El mateix dia que apareixia el reportatge de The Guardian, The Lancet es retractava de l'article i ho anunciava amb aquest tuit:

I el mateix feia el New England amb el seu article:

Per la seva banda, Carlos Chaccour es preguntava si també publicarien les cartes dels que havien alertat sobre el frau. I suposava que no.

Les lliçons dels fets

Les lliçons dels fets són diverses. Una, que no només hi ha dubtes sobre estudis publicats a internet abans de ser revisats, sinó que també n'hi pot haver respecte a estudis publicats a les revistes més prestigioses.

Una altra, que caldrà revisar els filtres d'aquestes grans revistes. Han publicat dos estudis en els quals desenes d'investigadors han detectat possibles errors o dades poc clares que havien passat per alt als revisors contactats per la revista.

Una tercera és que certs estudis tenen una gran difusió en els mitjans i potser caldrien més matisos i prudència. Això no és un problema només científic, sinó periodístic o fins i tot social –perquè moltes coses es difonen a les xarxes sense cap control.

Això porta a plantejar si les presses no juguen massa males passades. Un dels fets que remarquen els tres investigadors de l'ISGlobal és que la urgència no ha de fer rebaixar el rigor de les recerques.

Finalment, destaca, com diuen també els tres científics, la necessitat d'assaigs clínics aleatoris i de doble cec.

Molts estudis són observacionals. Per tant, es basen en dades sobre efectes de certs tractaments en grups de pacients que no s'han pogut classificar per tenir en compte els diversos factors que poden afectar el resultat.

Els assaigs clínics es plantegen per comparar els efectes d'un tractament amb un placebo, tenint en compte tots els factors possibles i evitant el biaix de la interpretació -fent que ni pacients ni investigadors sàpiguen qui rep què.

I cal remarcar també que ara com ara no es pot concloure res definitiu sobre la utilitat de la hidroxicloroquina ni la ivermectina contra la Covid-19. Així ho assenyalen els tres investigadors en el seu article:

"Això no és una guerra sobre la utilitat de la hidroxicloroquina per a la Covid-19, sinó sobre la credibilitat de publicacions científiques amb conseqüències importants per a la salut pública".