La Fundació Bofill alerta de l'"estancament" en educació per la falta de finançament

La Fundació Bofill torna a fer un toc d'atenció sobre els problemes de finançament del sistema educatiu català, que perpetua, diu, les desigualtats. El pressupost d'Educació no arriba als nivells de fa deu anys tot i que el curs 2019-2020 hi havia 150.000 alumnes més.

El curs amb més inversió pública per alumne i any va ser el 2009-2010. Llavors es van destinar 5.739 euros per alumne. Però aleshores van arribar les retallades i Catalunya, una de les comunitats que més van treure les tisores, va reduir la inversió fins als 4.228 euros per alumne l'any 2014.

A partir del curs següent es va començar a revertir la situació -un dels territoris que més esforç va fer- però, tot i això, les dades del 2019-2020 -les últimes disponibles- mostren que es van destinar 5.146 euros per estudiant.

Per tant, encara no s'arriba a la xifra de fa 10 anys. Amb l'afegit que al sistema educatiu ara hi ha 150.000 alumnes més que fa una dècada.

"Ens trobem en un punt d'inflexió en el nostre sistema educatiu. O bé revertim les desigualtats, incrementem el finançament, i ho fem des de la perspectiva dels nous desafiaments; o bé no sols continuarà l'estancament -n'estem convençuts-, sinó que és possible que en lloc de continuar estancats, anem clarament a pitjor", denuncia Cèsar Coll, codirector de l'Anuari de la Fundació Bofill.

Coll, catedràtic emèrit de Psicologia Evolutiva de la Universitat de Barcelona, assegura que un dels topalls que impedeix la millora del sistema educatiu és que "segueix organitzat al voltant d'una concepció de l'aprenentatge que no es correspon amb els reptes de la societat de la informació i del coneixement del segle XXI".
 

Currículums sobrecarregats

Critica que els currículums estan sobrecarregats i sobredimensionats i "moltes vegades no donen resposta als desafiaments amb els quals es trobarà l'alumnat". Per això, demana "un canvi curricular" que "només es podrà fer si s'augmenta l'autonomia de centre" per "poder adaptar-lo, en clau competencial, a la tipologia d'alumnat".

Afegeix que aquestes desigualtats van més enllà de l'aula i que també es donen, per exemple, en l'accés a les extraescolars. Segons l'anuari, els infants de classe alta hi dediquen de mitjana gairebé el doble d'hores a les activitats de lleure i extraescolars. També incideix la bretxa digital: el 20% de l'alumnat vulnerable no es va connectar durant el confinament.

L'abandó prematur, estancat

L'informe detalla que la taxa d'abandó prematur portava anys de reducció sostinguda però a partir del 2018 s'ha estancat per sobre del 17%, i la de joves de 18 a 24 que ni estudia ni treballa, per sobre del 16%.

La taxa d'abandó catalana és pràcticament el doble que la mitjana europea (10,3%), mentre que la de joves ni-ni és més de tres la de la UE (13,32%). A més, s'han mantingut "força estables" les diferències entre alumnes rics i pobres en els darrers 15 anys.

L'informe explica, també, que la participació de la població adulta a la formació al llarg de la vida es manté en el 10%, pràcticament igual que fa deu anys, per darrere del 10,5% de l'Estat i lluny del 34% de Suècia o el 25% de Dinamarca. Es manté també un dèficit en l'oferta de programes de noves oportunitats.

Propostes per a la millora

La Fundació reclama una beca educativa bàsica per als més vulnerables que cobreixi la gratuïtat de les activitats i serveis complementaris, el cost del menjador i la participació en un mínim d'activitats extraescolars.

També demana un sistema de "finançament fórmula" que ajusti els recursos que s'hi destinen a les necessitats socials i educatives dels alumnes.

Una proposta que recull l'anuari per revertir les desigualtats és la gratuïtat en l'accés a l'educació 0-3 anys per a l'alumnat desfavorit de 2 anys, amb la creació de 6.000 places.

Expressa, a més, necessitat d'impulsar i donar suport a l'establiment i consolidació de xarxes integrades per escoles, instituts i universitats de formació del professorat; desplegar un pla de recerca educativa i promoure l'ús de les TIC.