La Fundació Miró recorre en una exposició 70 anys de la història del collage
Unes 140 obres datades entre el 1912 i els anys 80 formen l'exposició "Mestres del collage. De Picasso a Rauschenberg", que reuneix obres de 42 artistes europeus i americans, entre els quals destaquen Gris, Braque, Arp, Man Ray, El Lissitzki, Magritte, Chillida, Tàpies o Pollock. La comissària de la mostra, Diane Waldman, s'ha encarregat de fer la selecció de les obres. Waldman, antiga conservadora en cap del Museu Guggenheim de Nova York, creu que el collage és la tècnica més representativa de l'art del segle XX.
L'exposició planteja un recorregut per la història de l'art del segle XX a través del collage. Aquesta tècnica presenta una varietat formal ("papier collé", fotomuntatge, "assemblage") que s'estén des del cubisme, fa prop de cent anys, passant pel futurisme, el dadaisme, l'avantguarda russa, el surrealisme o la postguerra europea i nord-americana fins a Johns i Rauschenberg, que són el pont entre l'expressionisme abstracte i l'art pop.
La mostra comença amb algunes de les primeres peces en què es va utilitzar el collage, gairebé paral·lelament al naixement del cubisme: "Cap de dona" (1912), de Georges Braque; "Violí" (1912), "Composició amb violí" (1912) i "Guitarra" (1913), de Picasso, i "El paquet de cafè" (1912), de Juan Gris. El collage, tal com ha recordat la comissària, va aparèixer la tardor del 1912 de la mà de Braque i Picasso, utilitzant només unes tisores, cola adhesiva i uns diaris de propaganda comercial.
Immediatament, artistes d'Europa i els EUA van reconèixer el potencial del nou mitjà, amb un resultat tan profund i decisiu com els canvis que van tenir lloc en la pintura al segle XV amb invenció renaixentista de la perspectiva cònica. Declarant-se alliberat dels processos racionals del pensament, Jean Arp, la figura més visible del moviment dadaista, va crear collages utilitzant el mètode de l'atzar per determinar la disposició de les formes. Això es pot comprovar amb "Dada-Collage" (1918) o "Per què no esternudar Rose Sélavy?" d'un altre dada, Marcel Duchamp.
Com havien fet els dadaistes, també els surrealistes van explotar a finals dels anys 20 l'atzar i la casualitat en un atac obert contra l'ordre racional i formal del cubisme. A l'exposició s'hi poden contemplar peces com "Ballarina espanyola", de Miró; "La immaculada concepció fallida", de Max Ernst, o "Un Picasso de collita especial", de Magritte.
L'exposició, que es podrà veure fins al 26 de febrer, arriba fins als precursors de l'art pop Johns i Rauschenberg, que van incorporar a les seves obres imatges i objectes quotidians i van desenvolupar la naturalesa bidimensional del collage.
