La gairebé impossible investidura de Pedro Sánchez després d'una victòria amarga

Els resultats del 10N han deixat un Congrés dels Diputats amb 16 forces polítiques, tres més que el 28A, molt fragmentat, o divers i plural, depenent de com es miri.

A més de la CUP i del partit d'Errejón, Més País, també han aconseguit representació Terol Existeix i l'ha recuperada el BNG, mentre que Compromís s'ha quedat sense el diputat que tenia.

A banda d'aquestes novetats, el principal responsable de la repetició de les eleccions, el PSOE de Pedro Sánchez, ha tornat a guanyar però retrocedint tres diputats.

Per això li caldrà negociar de debò amb les altres forces polítiques si és cert que vol aconseguir el que aquest diumenge ha tornat a anomenar "un govern progressista".

El PSOE descarta la "gran coalició"

En aquest sentit, el partit ha descartat aquest dilluns al matí el que s'ha anomenat com a "gran coalició" a l'estil d'Alemanya, un pacte entre el PSOE i el PP que tindria 208 escons, una majoria més que absoluta.

El PSOE l'ha descartat per boca del secretari d'Organització, José Luis Ábalos, que ha relacionat aquesta negativa amb l'actitud del PP en la crisi política a Catalunya:

"No apostarem per un govern de gran coalició, amb una dreta que no assumeix la seva responsabilitat. Hem hagut d'afrontar la crisi a Catalunya des de la soledat més absoluta."

"Intentarem no dependre dels independentistes, però ja sabem que no comptarem amb la col·laboració del PP, que no ha assumit que han perdut les eleccions."

Ábalos també ha assegurat que el PSOE es compromet a formar un "govern progressista com més aviat millor".

Sánchez demana "responsabilitat" i "generositat"

A més d'insistir en el "govern progressista", aquest diumenge a la nit Sánchez va reclamar també "responsabilitat" i "generositat" als partits, cosa que s'ha interpretat com una nova reclamació perquè facilitin la seva investidura abstenint-se.

Després de la davallada de Ciutadans, el PP, que ha recuperat 22 diputats, hauria de ser la millor opció per a Sánchez, però difícilment Pablo Casado estarà disposat a facilitar-ho, sobretot després del rebuig a la "gran coalició".

I sobretot també després de l'augment històric de Vox: el suport indirecte a Sánchez significaria deixar l'àmbit de dreta disponible al partit d'extrema dreta liderat per Santiago Abascal.

Les possibilitats d'un "govern progressista"

Per tant, el més factible per a Pedro Sánchez és un acostament a les forces d'esquerres per pactar el "govern progressista" al qual va fer referència en conèixer els resultats i en el qual Ábalos ha insistit aquest dilluns.

Però quines opcions té? Doncs haurà de "jugar" amb el pactòmetre per analitzar totes les possibilitats --un "joc" disponible per a tothom en aquest enllaç--.

Les esquerres, 159 vots

Sumant l'àmbit de l'esquerra no independentista de l'hemicicle --amb el PSOE, Unides Podem, Més País i el Partit Regionalista de Cantàbria, que va ser l'únic que va votar a favor de Sánchez al juliol-- arriben a 159 vots a favor.

Després de les negociacions fallides amb Unides Podem dels últims mesos, Sánchez no tindrà gens fàcil aconseguir això, però després encara haurà d'aconseguir que bona part dels 191 diputats restants s'abstingués.

Al juliol ja es van abstenir ERC, el PNB i Bildu. Ara aquests tres grups sumarien 25 abstencions, i encara quedarien més vots negatius que a favor: 166.

Amb el PNB, 166 vots positius

Per invertir això, a Sánchez li caldrien o més vots a favor o més abstencions. En el primer cas, la millor opció --i potser la més factible-- seria aconseguir que el PNB votés a favor.

Això portaria a un empat a 166 dels sís i els nos, amb 18 abstencions, un empat que es podria desfer si el PSOE aconseguís convèncer partits petits com Coalició Canària o Terol Existeix de votar a favor o almenys abstenir-se.

Aquesta és aparentment l'opció més viable perquè Pedro Sánchez aconsegueixi superar una encara hipotètica investidura, però si els discursos i posicionaments canviessin molt les pròximes setmanes i mesos, hi hauria més possibilitats.

En aquest sentit, la dimissió d'Albert Rivera al capdavant de Ciutadans ha obert la incògnita de si ara aquest partit pot canviar la posició inamovible dels últims mesos de negar-se a pactar res amb Sánchez.

Independentistes o PP votant a favor de Sánchez?

Al marge d'aquesta incògnita de Cs, les úniques opcions d'augmentar els vots a favor passarien pels partits independentistes, sobretot ERC o JxCat, però Sánchez ha insistit moltes vegades que no vol dependre d'ells, i aquests partits s'han pronunciat també repetidament que tampoc ho veuen possible.

Però si això passés, sumar els 13 vots positius d'ERC, per exemple, faria pujar el total de vots a 179, per sobre la majoria absoluta, cosa que permetria superar la investidura en primera votació.

Descartada aparentment la "gran coalició", altres possibilitats semblen a priori encara més quimèriques, com ara una abstenció del PP a un govern pactat entre el PSOE i Unides Podem, justificada, per exemple, per evitar que governin amb suport dels independentistes.

Altres possibilitats?

Tot això per a una encara hipotètica investidura de Pedro Sánchez. La resta de possibilitats, amb candidats dels altres dos partits que tenen més de 50 diputats, PP i Vox, encara serien més difícils d'imaginar, i potser encara més de convertir en realitat.

Per tant, Sánchez té opcions matemàticament viables per aconseguir superar una investidura, però el que queda clar és que, en la conjuntura actual, li costarà molt aconseguir-ho.