La generació de noves neurones en ratolins adults obre vies de recerca contra l'Alzheimer

La formació de neurones noves en ratolins adults no només és possible, sinó que aquestes cèl·lules nervioses s'integren en els circuits cerebrals de la memòria, fins i tot en animals que tenen lesions d'Alzheimer al cervell. I això pot obrir noves vies de recerca sobre aquesta malaltia en humans.

Ho ha demostrat un equip de la Universitat d'Illinois, a Chicago, encapçalat per Orly Lazarov. La recerca s'ha publicat al Journal of Experimental Medicine.

En els darrers anys hi ha hagut controvèrsia científica sobre si en humans adults es pot produir la neurogènesi, és a dir, el naixement de neurones noves. Finalment, el debat científic s'ha inclinat cap als que afirmaven que aquest fenomen era possible. Tot i això, aquestes neurones noves, immadures, poden incorporar-se als circuits cerebrals ja existents?

L'estudi fet als Estats Units demostra que això és possible, almenys en ratolins. Els autors van utilitzar models animals modificats genèticament per desenvolupar les lesions de l'Alzheimer. Se sap que en aquesta malaltia la capacitat de neurogènesi està disminuïda.

En el cas dels ratolins, van incorporar una modificació genètica addicional que permetia estimular-la o inhibir-la. I així van poder constatar que, a més de generar-se neurones noves, aquestes neurones s'incorporaven a l'hipocamp, una part del cervell lligada a la memòria. I que la capacitat de recordar dels ratolins millorava.

El doctor Alberto Lleó, cap del Servei de Neurologia de l'Hospital de Sant Pau, destaca al 324.cat, en primer lloc, que cal ser prudents perquè aquesta recerca s'ha fet en ratolins i no se sap si tindrà aplicació en persones, cosa que, en tot cas, encara trigaria molt de temps. Tot i això, en destaca la importància.

"Aquest estudi mostra que les neurones noves, tot i ser immadures, s'incorporen a la maquinària de l'hipocamp. Com que en l'Alzheimer la neurogènesi en aquesta part del cervell és defectuosa, estimular-la podria ser una estratègia a investigar."

També comenta que en aquest cas s'ha fet servir manipulació genètica, cosa que en humans encara no és factible.

"Però conèixer els gens implicats en la neurogènesi i estudiar com s'activen o s'inhibeixen pot obrir la porta per buscar fàrmacs que puguin tenir un efecte semblant en humans."

I això és el que han assajat, també en ratolins, investigadors de la Universitat Kyung Hee de Seül, a Corea del Sud. El seu estudi es va publicar al juliol a la revista Nutrients.

Els autors van utilitzar hesperidina, una substància present en els cítrics i coneguda pels seus efectes antiinflamatoris, antioxidants i neuroprotectors. Van fer servir cèl·lules mare extretes d'embrions de ratolins amb lesions d'Alzheimer. I van observar que s'activava la generació de neurones i a l'hipocamp.

Sent com cón estudis de laboratori, in vitro, no van poder assajar si això tenia efectes en la memòria, però creuen que aquests resultats suggereixen que l'hesperidina és un candidat a ser estudiat per prevenir o tractar l'Alzheimer.

Alzheimer i símptomes d'ansietat i depressió durant el confinament

D'altra banda, un estudi internacional liderat pel Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, ha demostrat l'associació entre biomarcadors de l'Alzheimer i els símptomes d'ansietat i depressió durant el confinament per la covid.

L'estudi, que té com a primera autora la investigadora del BBRC Müge Akinci, s'ha publicat a Neurology.

Els autors han analitzat l'impacte negatiu del confinament per la covid en la salut mental en persones cognitivament sanes. S'ha dut a terme amb 921 participants de l'Estudi ALFA, una plataforma d'investigació per identificar les característiques primerenques de la malaltia i la seva detecció precoç. Del total de participants, s'han analitzat biomarcadors de l'Alzheimer en 254 persones.

Els resultats indiquen una relació entre els marcadors de risc de la malaltia, com la proteïna beta amiloide i la neuroinflamació, i l'augment de símptomes ansiosos i depressius durant el confinament.

La investigació també ha explorat el paper de l'estrès i els canvis d'estil de vida --son, menjar, beure, hàbit de fumar i ús de medicaments-- durant aquest període, a més de factors sociodemogràfics com les diferències de sexe/gènere i la salut mental de les persones cuidadores.

Aquesta associació és important perquè pot implicar un pitjor pronòstic clínic en persones amb risc d'Alzheimer després de la pandèmia. L'ansietat i la depressió suposen un risc incrementat de desenvolupar deteriorament cognitiu i Alzheimer, i la prevalença observada en aquest estudi és més alta entre les dones.