La "generació inquilina" es cronifica a Barcelona: abocats al lloguer i a no heretar cap pis

Viure de lloguer és l'única opció per a una part cada cop més gran de la població a Barcelona, que majoritàriament no té expectatives d'heretar o de poder comprar un habitatge. És la conclusió d'un informe de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) sobre la creixent desigualtat en l'accés a la propietat. 

L'estudi revela que viure de lloguer s'està cronificant i que moltes persones --joves i no tan joves-- es veuen abocades a fer-ho tota la vida. El 2023 una de quatre llars catalanes vivien de lloguer, especialment en grans ciutats com Barcelona. És una tendència que no ha parat de créixer des de la crisi hipotecària del 2007.

El percentatge de llars que viuen de lloguer a la capital catalana ha passat del 38,2% el 2017 al 44,1% el 2022. Aquesta és una opció cada vegada més estesa entre els joves --que cada cop s'emancipen més tard i veuen més allunyada l'opció de poder comprar un habitatge--, i també entre les persones migrants.

En termes absoluts, però, el que els autors de l'estudi anomenen la "generació inquilina" correspon, sobretot, a persones de mitjana edat i de nacionalitat espanyola.
 

L'informe destaca que tot i que l'opció del lloguer s'ha estès entre els joves, l'accés al mercat --cada cop més car i inestable-- continua sent "extremadament difícil" per a aquest col·lectiu. I és que els joves catalans han de destinar més del 100% del sou al lloguer si volen emancipar-se.

En paral·lel, l'estudi també destaca la bretxa per qüestió d'origen en l'accés al lloguer a escala estatal. Així, assenyala que les llars formades per persones d'origen estranger viuen majoritàriament de lloguer i, per contra, només ho fa el 14% de la població espanyola.
 

La majoria de joves no heretarà res

L'estudi de l'IDRA analitza les expectatives dels inquilins d'accedir a un habitatge en propietat, sigui mitjançant la compra o gràcies a una herència. I la conclusió és que la majoria no tenen cap perspectiva de poder aconseguir cap de les dues coses.

A la ciutat de Barcelona, el 70% de les persones que viuen de lloguer no esperen heretar cap habitatge i el gruix dels que sí que esperen fer-ho --el 80%, aproximadament-- no tenen garantit l'accés a un habitatge de propietat, perquè el valor econòmic i la utilitat dels habitatges no necessàriament encaixen amb les seves necessitats.

Això és així perquè la majoria hauran de compartir l'herència amb altres persones i perquè, sovint, les propietats que s'hereten no sempre són al lloc de residència. En el cas de Barcelona ciutat, quatre de cada deu habitatges a heretar tenen un valor inferior o força inferior al preu mitjà d'un pis de 60 metres quadrats, uns 250.000 euros.
 

Aquí també es manté una bretxa en el cas de les persones migrants. Així, mentre a Barcelona el 36% de les persones de nacionalitat espanyola esperen heretar alguna propietat, en el cas dels estrangers la xifra cau fins al 18%.

Un mercat de compravenda "segrestat" i "inaccessible"

Pel que fa a la compra d'un habitatge, l'IDRA recull que la majoria d'inquilins no creuen que puguin fer-ho en un futur i denuncia que "són expulsats del somni propietari" per part de grans tenidors, multipropietaris i arrendadors.

De fet, un informe recent del Banc d'Espanya ja alertava que el percentatge de menors de 35 anys que eren propietaris d'un habitatge a l'Estat havia passat de gairebé el 70% el 2011 al 32% el 2022. 

En aquest sentit, el treball constata que les persones que aspiren a comprar la seva primera casa "competeixen amb individus i inversors que ja tenen habitatges de propietat i patrimonis molt elevats". 

"La demanda està inflada artificialment per part d'actors que no tenen una necessitat d'habitatge, i això contribueix a augmentar els preus per a aquells que el necessiten per viure."

L'estudi il·lustra aquesta situació amb un parell de dades. La primera, que la meitat dels habitatges comprats entre el 2008 i el 2020 eren d'empreses amb més de 8 immobles. I la segona, que el nombre de grans tenidors --amb més de deu habitatges al seu nom-- ha crescut un 20%. A més, els últims anys més de la meitat de les compres s'han fet al comptat, sense hipoteca. 

L'informe que signen Pablo Pérez Ruiz, Jaime Palomera Zaidel i Marta Ill Raga conclou que el lloguer no és una solució temporal a l'espera d'accedir a l'habitatge de propietat. I asseguren que el mercat de lloguer és una font de desigualtat clau, que està generant una gran bretxa social. 

D'una banda, asseguren, perquè hi ha una part de la població que no té alternativa al lloguer i que no espera ni heretar ni comprar. I de l'altra, perquè el mercat del lloguer opera "com un mecanisme gegant de transferència de la població que menys té als sectors més adinerats". 

Demanen més polítiques públiques per capgirar la situació

Els autors de l'informe reclamen a les administracions polítiques públiques que facilitin l'accés a l'habitatge i "redueixin les bretxes generacionals i intergeneracionals que actualment divideixen la societat". En aquest sentit, proposen una bateria de mesures per reduir la desigualtat entre propietaris i no propietaris:
 

Augmentar l'oferta de lloguer de llarga durada i a un preu regulat

► Donar una sortida a tots els habitatges que no estan complint una funció residencial com ara pisos buits, amb usos turístics, de lloguer de temporada o que són propietat de la Sareb, l'anomenat banc dolent.

► Construir més habitatge públic per al lloguer amb duració il·limitada i la promoció d'habitatges cooperatius en règim de cessió d'ús.

Mesures fiscals per reduir la distribució desigual de la propietat

► Augmentar els impostos de propietat --patrimoni, successions i IBI-- per ajudar a reduir la concentració de la riquesa.

► Augmentar la fiscalitat per rendes del lloguer, eliminant les bonificacions a l'IRPF i les reduccions de l'impost de societats, de transmissions patrimonials i de l'IVA en la compra i el lloguer.

Mesures per impedir l'acumulació d'habitatges en poques mans

​► Prohibir la compra d'habitatge si no és per viure-hi, en la línia d'altres països com el Canadà o els Països Baixos, que han limitat la compra de no residents i d'inversors. 

► Augmentar l'IBI segons el nombre d'habitatges podria frenar l'acumulació d'habitatges i alliberar propietats per al mercat residencial. 

L'estudi també denuncia la "ineficàcia" de polítiques com el bo jove del lloguer i els avals hipotecaris perquè, segons argumenten, acaben beneficiant els arrendadors i els bancs sense abordar el problema estructural de l'habitatge.