La generació mute: així es relacionen amb el mòbil

Pràcticament tots els catalans tenen un telèfon mòbil, i és habitual que el mirin diverses vegades cada dia. Els telèfons mòbils han alterat les relacions socials, especialment entre els més joves. Per als millennials i la generació Z, les relacions telefòniques en molts casos passen per davant de les personals.

L'anomenada "generació mute" pren aquest nom perquè es caracteritza per parlar poc pel mòbil i, en canvi, tenir com a principal via de comunicació la missatgeria instantània.

"Són una generació que no utilitza el telèfon per trucar --la finalitat per a la qual es va crear-, sinó que es comuniquen a través d'aplicacions de missatgeria instantània i xarxes socials", assegura al 324cat Alba Córdoba, professora de la Universitat de Màlaga especialitzada en l'ús de xarxes socials per part dels joves.

Alba Córdoba és una de les autores d'un estudi sobre la dependència dels joves respecte al telèfon mòbil. L'estudi, en què hi participen la Universitat de Màlaga, la Universitat Complutense de Madrid, a Universitat Miguel Hernández d'Elx i diversos socis internacionals, revela que, sense telèfon mòbil, molts joves van experimentar ansietat i inseguretat.

Una setmana sense mòbil

Durant tres setmanes, es va monitoritzar l'ús que feien del mòbil 97 estudiants d'entre 15 i 24 anys. La primera setmana, van poder fer-lo servir amb normalitat, però la segona setmana van haver de desconnectar-lo i apuntar les impressions en un dietari.

Algunes de les frases que van apuntar són:

"Necessitava tenir el mòbil a prop, tenia ansietat si era lluny, em tranquil·litzava només tenint-lo a prop"

"He tingut més ansietat que quan intento deixar de fumar"

"Veure tothom amb mòbil al transport públic em creava la necessitat de fer-lo servir"

De fet, un dels riscos de l'ús excessiu del mòbil és el que es coneix com la síndrome FoMO, és a dir, la por a perdre's alguna cosa (en anglès "fear of missing out"). El temor que et passin per alt experiències o activitats agradables i la fòbia a sentir-se exclosos.

Més contacte amb la família, menys amb els companys

Durant aquests dies, els estudiants van notar que feien més vida familiar, discutien menys amb els pares, llegien més o feien les tasques d'estudi en menys temps, per exemple.

Les impressions que van tenir van ser:

"He vist una sèrie amb els meus pares sense distraccions: ho he gaudit"

"Discutim molt per l'ús del mòbil i aquesta setmana amb prou feines hem discutit: ha estat un alleujament"

"M'ha ajudat molt estar sense mòbil; he fet tots els treballs en menys temps"

"He aconseguit llegir-me un llibre complet. Feia sis anys que no llegia un llibre per plaer"

En canvi, també, van notar que es comunicaven menys amb els companys perquè el telèfon juga un paper important en les relacions amb amics i companys.

"Ens deien que les discussions a casa venien sobretot per l'ús del telèfon mòbil i, sense mòbil, estaven més pendents i atents. En canvi, amb els companys estaven més aïllats perquè els altres sí que podien utilitzar-lo", assenyala Córdoba.

Un estudi similar publicat l'any 2020, en què també va participar-hi Córdoba, ja revelava que l'absència de les xarxes socials, especialment de WhatsApp, per a alguns joves va suposar una pèrdua significativa de contacte.

"A alguns no els vaig avisar de l'experiment i van pensar que m'havia enfadat i els havia bloquejat. Amb els més propers no hi va haver problemes, perquè ens trucàvem, però amb amics no tan propers no m'hi he comunicat perquè no hi ha prou confiança per trucar", deia una participant en l'estudi.

En la tercera setmana de l'estudi, en recuperar el telèfon, els nivells de consum continuaven situant-se al voltant de les cinc hores, un temps molt semblant al d'abans de l'experiment. En alguns casos, el temps dedicat al mòbil no només no havia disminuït, sinó que s'havia incrementat.

"La intenció de reduir l'ús del mòbil hi era, però després la pròpia vida i el ritme que portem t'impulsa a utilitzar-lo", remarca Córdoba, que afegeix que "et pots adaptar a una setmana sense mòbil, però per poder canviar l'hàbit es necessita un període més prolongat".

Els joves van manifestar haver pres consciència del temps invertit en el dispositiu, consideraven que aquest temps era excessiu i van expressar la intenció de posar-hi fre. Però, en recuperar el mòbil, van ser incapaços de rebaixar-ne el temps de consum.

Enganxats al mòbil

Molts joves admeten que estan enganxats al mòbil. Abans de passar una setmana sense smartphone, tots els participants en l'estudi van confessar que tenien dependència del mòbil i que no s'imaginaven la seva vida actual sense telèfon.

Ja amb l'experiment en marxa, alguns participants van reconèixer que els va ser impossible estar una setmana sense mòbil. "En un institut, vam detectar el cas d'una alumna que, durant la setmana que se suposava que havia d'estar sense mòbil, un dia va estar 14 hores connectada", explica Alba Córdoba.

L'informe "Ús del mòbil, estil de vida i benestar psicològic en estudiants universitaris", elaborat per la xarxa REUPS, que integra 57 universitats espanyoles, xifra en un 49% els universitaris espanyols que tenen fòbia a quedar-se sense mòbil.

La necessitat de consultar constantment el telèfon té un nom: nomofòbia. Aquest neologisme, que sorgeix de l'anglès "no-mobile-phone phobia", descriu l'angoixa derivada de separar-se del mòbil, ja sigui perquè no hi ha cobertura, es queden sense bateria o es descuiden el telèfon a casa.

Més hores que la mitjana de la població

Els espanyols utilitzen l'smartphone 3 hores i 40 minuts diaris de mitjana, segons el segon informe Digital Consumer by Generations de la plataforma de dades Smartme Analytics, publicat el mes d'abril passat.

En el cas dels joves, aquest temps és superior. L'estudi de la Universitat de Màlaga mostra que els joves utilitzen el telèfon mòbil al voltant de cinc hores diàries, un fet que no va sorprendre els investigadors, segons afirma Córdoba:

"Ja hi comptàvem: la gent que ha participat a l'estudi són nadius digitals, han nascut amb la tecnologia, estudien i treballen amb les noves tecnologies"

D'aquestes cinc hores, quatre les dediquen a les xarxes socials. De fet, les xarxes socials són el canal informatiu més important per als joves. El Digital News Report de Reuters va revelar l'any 2019 que el 38% dels joves espanyols d'entre 18 i 24 anys tenen com a principal font d'informació les xarxes socials.

Un informe de la xarxa REUPS, publicat el mes d'octubre passat, afirma que al voltant del 30% dels universitaris utilitza el mòbil més de cinc hores diàries.

Un 62,8% asseguren que fan servir el mòbil per sentir-se millor, un 74,1% quan se senten sols i el 59% admeten que hi tenen més dependència del que voldrien.

Els perills d'un ús excessiu del mòbil

Diversos estudis vinculen l'ús excessiu dels telèfons mòbils en adolescents amb desordres alimentaris, alteracions del son, sobrepès, comportaments desafiants o ansietat, estrès i depressió.

Una guia de la Generalitat sobre l'ús responsable de les noves tecnologies en la infància i l'adolescència alerta de les conseqüències físiques, psicològiques i socials que pot comportar passar massa estona exposat a les pantalles.

En aquest sentit, alguns dels efectes que cita són miopia i fatiga visual, incapacitat de mantenir l'atenció, manca d'interacció social o absència d'alternatives de lleure variades i saludables.

A l'escola, el mòbil pot arribar a tenir impacte en els resultats acadèmics. Els telèfons provoquen una pèrdua de concentració que fa que els alumnes baixin el rendiment.

Un estudi de dos professors de la Universitat de València apunta que prohibir-ne l'ús als centres educatius augmenta el rendiment escolar i redueix els casos d'assetjament.

Mòbil a partir dels 8 anys

L'any 2021, el 64% dels menors catalans d'entre 10 i 15 anys disposava de telèfon mòbil, segons dades de l'Idescat.

La guia "Les Tecnologies Digitals de la Infància, l'Adolescència i la Joventut", elaborada per la Generalitat, recomana que els adolescents no tinguin mòbil propi fins als 12 anys. Fins i tot aconsella esperar que s'acabi el primer trimestre de 1r d'ESO per observar-ne el rendiment acadèmic sense interferència del mòbil.

L'informe assenyala que és preferible que l'adolescent no pugui disposar de telèfon mòbil a totes hores, sinó que s'hi introdueixi progressivament, sota el guiatge d'una persona adulta.

La realitat, però, és ben diferent.

De mitjana, els adolescents tenen el primer mòbil als 11 anys, segons l'informe sobre l'impacte de la tecnologia en l'adolescència publicat per Unicef l'any passat. Aquesta radiografia mostrava que la gran majoria d'adolescents, un 94,8%, tenen un mòbil amb connexió a internet.

Molts no se'n desempalleguen gairebé mai: un 57,5% se l'emporten a l'escola, un 36,8% el fan servir mentre mengen i un de cada cinc explica que es connecta més tard de la mitjanit.

En l'estudi liderat per la Universitat de Màlaga, la majoria de participants van dir que havien tingut el primer mòbil als 8 anys.

Actituds que ens han d'alertar

Com saber si un jove està enganxat al telèfon mòbil? Una guia de la Generalitat amb consells per a famílies i professors sobre l'ús de les tecnologies en nens i joves enumera alguns senyals d'alerta sobre una dependència dels telèfons mòbils.

Entre aquests comportaments que haurien d'encendre les alarmes hi ha la necessitat de connectar-se tan bon punt arriba a casa; una concentració excessiva en les activitats a la xarxa, sovint amb molta tensió muscular o excitació; l'absència de resposta a estímuls externs, com ara quan se'l crida per anar a sopar; una pèrdua de la noció del temps que fa que no es respectin els horaris pactats per als àpats o anar al llit o una disminució del rendiment acadèmic.