La generació que més patirà el canvi climàtic es manifesta avui a tot el món

A finals d'agost, Greta Thunberg, una noia sueca que aleshores tenia 15 anys, va decidir no anar a escola i manifestar-se silenciosament davant del Parlament del seu país. Volia denunciar la inacció dels polítics enfront del canvi climàtic. Des d'aquell dia hi ha anat cada divendres.

En aquests mesos, milers d'estudiants de tot el món s'han manifestat a les seves ciutats, seguint la iniciativa de les "vagues escolars pel clima". I aquest divendres hi ha convocada una gran vaga d'estudiants.

Les primeres accions s'han produït a Austràlia i a Nova Zelanda, on milers d'estudiants han participat en la vaga i en les manifestaicons. I alguns han volgut ser molt explícits sobre els riscos que corren, com el que han escrit en una pancarta: "El canvi climàtic és pitjor que Voldemort", en referència al buixot de la saga de Harry Potter.

Al setembre, al seu compte de Twitter, que té mes de 250.000 seguidors, Greta Thunberg explicava els seus objectius:

La vaga de divendres la promou Fridays for Future (Divendres pel Futur), el moviment sorgit a partir de la crida de Thunberg. A la seva pàgina web són molt contundents a l'hora d'explicar per què fan vagues:

"Els nens i nenes estem obligats a anar a escola. Però amb la destrucció climàtica cada vegada pitjor, aquest objectiu d'anar a escola comença a no tenir sentit".

Greta Thunberg també ha estat molt clara en els seus discursos per explicar per què els joves es mobilitzen:

"D'aquí 50 anys la majoria de polítics actuals ja no hi seran, però a nosaltres ens afectarà de ple el que passi al planeta".

El vídeo d'una campanya protagonitzada per nens de 7 anys transmets la mateixa idea. A les imatges s'hi veuen nens d'una escola britànica. Expliquen com serà el món a mesura que vagin fent anys i que quan en tinguin 59, el 2070, serà inhabitable. Per això, demanen acccions contundents.

La protesta arriba dos dies després de fer-se públic l'últim informe de les Nacions Unides, que pronostica per al 2050 la devastació de l'Àrtic i 7 milions de morts per la contaminació de l'aire si no es posen els mitjans per impedir-ho.

Acccions a Catalunya

A Catalunya i a l'estat espanyol les manifestacions van començar a Girona. El 18 de gener, tres estudiants universitaris de Biologia i de Ciències Ambientals es van plantar davant de la delegació de la Generalitat. Divendres passat ja eren més de 200. Des del seu compte de Twitter han convocat una concentració, un dinar popular i una manifestació per divendres.

A Barcelona, la concentració està convocada a les 12 del migdia.

El Sindicat d'Estudiants també ha convocat actes i mobilitzacions a les principals ciutats sota el lema "Emergència climàtica".

Suport de científics

Els joves estan rebent el suport de científics. Més de 12.000 investigadors d'Alemanya, Suïssa i Àustria han signat un manifest que titulen: "Les preocupacions dels joves manifestants estan justificades".

Més de 250 membres de la comunitat acadèmica espanyola han donat suport a la vaga. En la carta que han fet pública, alerten del "col·lapse de la civilització" si no es prenen "mesures radicals i urgents".


No poden parlar al ple del Parlament Europeu

Greta Thunberg va obtenir una gran projecció quan va pronunciar un discurs a la Cimera del Clima de Katowice (Polònia), al desembre. El va repetir al Fòrum Econòmic Mundial de Davos (Suïssa) i a Brussel·les. En aquesta ciutat, davant de polítics de tot el món i del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, es va atrevir a etzibar que els dirigents que no actuïn contra el canvi climàtic seran recordats com "els pitjors malvats de tots els temps".

En canvi, representants de l'organització Youth for Climate no han pogut intervenir en el ple del Parlament Europeu, perquè el Partit Popular Europeu, el grup majoritari, s'hi va negar. Finalment, aquests dies han estat rebuts per representats del grup socialista, els Verds/ALE i altres grups. També han demanat, fins ara sense èxit, una trobada amb Miguel Arias Cañete, comissari d'Acció Climàtica i Energia.

El "besavi" que va pronosticar el canvi climàtic

L'arbre genealògic de la Greta amaga una curiositat. És descendent, per línia paterna, de Svante Arrhenius, premi Nobel de Química el 1903. Arrhenius va fer moltes contribucions a la ciència. Entre altres coses, és conegut perquè va ser el primer a suggerir que l'augment de concentració de CO₂ a l'atmosfera provocava l'efecte hivernacle -part de l'energia provinent del Sol queda retinguda a la Terra- i que amb això n'hi havia prou per conduir a un escalfament global.

D'això en fa més de 120 anys. Unes generacions més tard, un membre de la seva família denuncia que aquest escalfament va massa lluny i que és urgent actuar. I amb un camí que la pot dur, com Arrhenius, a rebre el preuat guardó: tres polítics noruecs han proposat Greta per al Premi Nobel de la Pau.