La Generalitat compra 743 pisos a un gran tenidor per destinar-los a lloguer social

La Generalitat ha comprat, per un total de 72 milions d'euros, 743 pisos que estaven en mans d'un únic propietari, el fons Divarian, la immobiliària que es va quedar els actius tòxics del BBVA.

L'objectiu és incorporar aquests pisos al parc d'habitatge públic. Es tracta de la compra més gran d'habitatges feta fins ara per l'administració catalana per la via del tempteig i retracte, segons la Generalitat.

L'operació s'emmarca en el pla del Govern de Salvador Illa per construir 50.000 habitatges de lloguer assequible fins al 2030, que compta amb un pressupost de 1.100 milions anuals.

En la roda de premsa posterior al Consell Executiu, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha anunciat la compra, que s'ha dut a terme en el marc de l'exercici del dret de compra preferent que té la Generalitat quan un gran tenidor decideix desfer-se dels habitatges adquirits fruit d'execucions hipotecàries.

Es tracta de pisos que han passat a mans de l'entitat financera perquè el propietari ha deixat de pagar les quotes de la hipoteca i, posteriorment, el banc els ha venut a un gran tenidor.

En aquests pisos, distribuïts per tot Catalunya, hi viuen la meitat de les famílies acollides al programa "Reallotgem" després de patir un desnonament.

Fins ara aquestes famílies vulnerables pagaven un lloguer social adaptat al seu sou, mentre que el govern pagava al fons Divarian la resta, fins a arribar a un lloguer de preu de mercat. Ara aquesta compra suposarà per a la Generalitat un estalvi anual de sis milions d'euros i les famílies pagaran un lloguer social directament a la Generalitat.

Dels 743 pisos, 487 són a Barcelona i la seva àrea metropolitana (187 situats al Barcelonès, 192 al Vallès Occidental, 60 a l'Oriental, 55 al Camp de Tarragona, 43 a la Catalunya Central, 54 a Girona, 59 a Lleida i 22 al Maresme).

Per sota del preu de mercat

Els grans tenidors que decideixen vendre aquests habitatges tenen l'obligació, per llei, d'oferir primer la seva compra a la Generalitat per un preu taxat en aplicació del dret de tempteig i retracte abans d'acudir al mercat lliure.

Paneque ha explicat que els 72 milions d'euros que han costat aquests pisos és una quantitat que està per sota del seu valor al mercat lliure, de manera que considera que es tracta d'una operació avantatjosa.

"El preu de construir un habitatge està al voltant de 150.000 euros i els comprem per 40.000. Per tant, hi ha un estalvi evident."

La consellera ha apuntat que, si els pisos haguessin sortit al mercat lliure, els nous propietaris haurien pogut apujar els lloguers a aquestes famílies, però "ara els inquilins tenen la garantia que poden continuar amb el mateix lloguer assequible": "És una mesura contundent per garantir el dret a l'habitatge. Amb l'opció de compra assegurem que les famílies puguin pagar d'acord amb els seus ingressos".

El parc de pisos de lloguer social de Catalunya suposa en aquests moments l'1,7% del total, i la Generalitat s'ha marcat com a objectiu que arribi al 15%.

L'executiu va anunciar al mes de novembre la compra de 452 pisos a InmoCaixa per incorporar-los al parc públic, que en aquest cas no eren habitatges provinents d'execucions hipotecàries.

Paneque, però, ha estat prudent a l'hora de parlar de noves operacions de compra en un futur, davant la situació de pròrroga pressupostària.

Tot i que una petita part del programa de l'executiu es basa en compres o en rehabilitacions, l'objectiu és sobretot construir nous habitatges i els municipis oferiran sòls i solars per a aquest objectiu.