La Generalitat denuncia que la regulació del lloguer no farà baixar els preus

L'entrada en vigor de la regulació del preu del lloguer a l'Estat és "imminent", però la Generalitat denuncia que el disseny que n'ha fet el govern espanyol no servirà perquè "baixin els preus" a Catalunya.

Ho ha explicat la consellera de Territori, Ester Capella, que s'ha reunit aquest dilluns amb la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, per intentar "desencallar" la situació.

En una compareixença a la delegació de la Generalitat a Madrid, Capella ha explicat que el ministeri dona per tancats els treballs per a l'elaboració de l'índex de referència del preu de lloguer, i que no han incorporat les peticions de la Generalitat.

Malgrat això, ha afirmat que seguiran "batallant" per la seva proposta, que considera que no només contindria els preus, sinó que els faria baixar:

"Catalunya viu una situació d'emergència habitacional i és imprescindible treure l'habitatge de la lògica de mercat."

Una regulació que fa mesos que s'arrossega

L'Índex de referència del preu de lloguer és la clau i el pas previ necessari perquè s'apliqui la contenció dels preus, recollida en la llei d'habitatge estatal que va entrar en vigor el maig de l'any passat. 

Fa mesos que s'arrossega l'aprovació d'aquest índex, sense el qual la contenció de preus no pot entrar en vigor. Les eleccions del 23J i les posteriors negociacions per formar govern van deixar en una pausa indefinida la seva tramitació.

Al gener, el govern espanyol es va comprometre amb la Generalitat a desencallar-la durant el febrer.

Un sistema propi per a Catalunya

La Generalitat vol un sistema propi per a Catalunya, que incorpori l'índex amb què es van limitar els preus entre 2020 i 2021. Al cap d'un any i mig, el Tribunal Constitucional va tombar la regulació.

El ministeri no ha acceptat aquesta proposta:

"No compartim l'índex que proposa el ministeri, el govern espanyol s'ha negat a establir un sistema que no sigui homogeni per a tot l'Estat."

Una altra crítica que ha fet Capella és que l'índex estatal opta per un rang de valors i no un valor fix, cosa que dona un marge més gran als preus. Això implica que "el topall sempre serà el valor més alt", segons la consellera.

Una aposta "legal i robusta"

La Generalitat proposa que l'índex estatal de nova creació se superposi a l'índex català. Concretament, que quan dins del rang de valors que proposa l'índex estatal s'hi trobi el topall català, s'apliqui el valor d'aquest últim.

En cas que el topall català se situï fora del rang estatal, la proposta és que s'apliqui el valor superior o inferior en funció del que quedi més a prop.

"Creiem que és l'aposta adequada per combinar els índexs i que el sistema acabi fent baixar els preus dels lloguers. No només és legal, sinó que és robusta. No volem qualsevol índex."

140 municipis sota la regulació

Sigui quin sigui l'índex que s'apliqui, quan la regulació entri en vigor ho farà als 140 municipis que la Generalitat va declarar com a zones tensionades pel que fa a l'accés a l'habitatge.

En aquests municipis hi viuen 6,2 milions de persones, que representen un 80,6% del total de la població de Catalunya.

Es concentren sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona i al litoral del país. Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida formen part de la llista de poblacions on hi ha un especial risc d'oferta insuficient d'habitatge assequible.

Els nous contractes no podran superar el preu del darrer 

En aquests 140 municipis, els nous contractes no podran superar el preu del darrer si ha estat vigent en els últims cinc anys, un cop aplicat l'IPC.

A més a més, quan es tracti d'un gran tenidor, el lloguer no podrà ser superior a l'índex de referència del preu de lloguer, ara en debat.

La regulació afectarà els contractes, ja siguin nous o prorrogats, que se signin a partir de l'entrada en vigor. No tindrà efectes retroactius.

La vigència de la declaració de zones tensionades serà de tres anys i es podrà prorrogar per anualitats.

L'obra nova en queda al marge i es permetrà apujar-ne el preu més enllà de si s'han fet reformes importants al pis.