La Generalitat entra en el debat del finançament autonòmic

El conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha decidit finalment moure fitxa i irrompre al debat sobre la reforma del model de finançament presentant al·legacions a la primera proposta del Ministeri d'Hisenda.

En un document de 10 pàgines que va enviar divendres a Hisenda, i al qual ha tingut accés TV3, Giró deixa clar que el govern "no renuncia a la legítima aspiració d'assolir la sobirania fiscal plena" però afegeix que, "malgrat tot, mentre no s'assoleixi aquest objectiu, el govern de Catalunya considera que ha d'atendre la sol·licitud d'expressar la seva opinió sobre les propostes relacionades amb el model de finançament impulsades pel govern de l'Estat".

Unes propostes que, segons ell, no milloraran l'autonomia financera de les comunitats i que ens allunyen dels models de finançament dels països federals més desenvolupats.

Començar la casa per la teulada

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va enviar a principis de desembre a les autonomies un primer esborrany que actualitza la manera de calcular el que es coneix com a població ajustada, per estimar les necessitats de despesa de cada comunitat no només en funció del nombre d'habitants sinó de les seves característiques demogràfiques i geogràfiques. I tenien de temps fins al 31 de gener per presentar les seves al·legacions.

Però segons el responsable de les finances catalanes, aquest hauria de ser, en tot cas, l'últim pas de la reforma del model de finançament, que porta caducat des del 2014. Creu que la reforma s'hauria d'abordar des de la vessant dels ingressos, apostant per un model d'autonomia financera.

Com es faria això? El que proposa la Generalitat és valorar primer com estan repartits els recursos entre l'administració central i les autonomies i corregir aquest desequilibri modificant la cistella d'impostos que formen la base del model de finançament actual (el 50% de l'IRPF i de l'IVA i el 58% dels impostos especials).

I, a partir d'aquí, incrementar la capacitat normativa i també de gestió d'aquests impostos, fins ara molt limitada. I, finalment, aplicar un sistema d'anivellament que eviti que determinades comunitats hagin d'apujar impostos per poder oferir als ciutadans un nivell similar en la prestació de serveis públics. En aquesta última fase i no al principi és quan hauria d'entrar en joc, segons Giró, la població ajustada. I, tot plegat, amb un model comprensible i transparent.

La despoblació, una variable poc justificada

En la línia del que ja han manifestat alguns experts, que ho consideren un vestit a mida d'algunes comunitats, la Generalitat rebutja la inclusió de les dues noves variables que incorpora el document per calcular la població ajustada: la despoblació i els costos fixos que tenen les comunitats amb menys habitants.

Creuen que la despoblació s'hauria d'abordar fora del model de finançament, amb polítiques públiques específiques i que, en tot cas, també s'haurien d'estudiar els costos de congestió de les més poblades.

El cost de la vida

En la mateixa línia, l'informe del govern assenyala que també s'hauria de tenir en compte el diferent nivell de preus de cada comunitat i el nivell de renda, que el Ministeri va descartar incloure com a variables correctores. Segons la Generalitat, "amb arguments no prou objectius ni concloents".

La Generalitat també presenta objeccions a la manera de calcular el pes de l'educació i la sanitat, que guanyen importància a la proposta del Ministeri. I també als serveis socials, perquè no es tenen en compte, per exemple, els ciutadans dependents menors de 65 anys i perquè discrepa de com es calcula la població en risc d'exclusió social.