La Generalitat haurà de pagar més de tres milions d'euros a llars d'infants municipals
Trenta-sis municipis havien presentat recurs i ja han sortit les dues primeres sentències
La Generalitat haurà de pagar a l'Hospitalet de Llobregat i Cornellà de Llobregat les aportacions a les llars d'infants municipals que havia deixat de finançar en època de retallades. Així ho estableix una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La Generalitat ha anunciat que presentarà un recurs.
Fins al 2009, la Generalitat pagava als municipis 1.800 euros anuals per cada plaça. L'any 2011, en plena crisi econòmica, el govern que encapçalava Artur Mas va reduir l'aportació compromesa de 1.800 a 1.600 euros i després a 1.300 euros anuals per alumne de 0 a 3 anys. El 2015 va eliminar formalment dels pressupostos tota la partida destinada a pagar part de les despeses a les llars públiques. El Departament d'Ensenyament va al·legar que necessitava els diners per pagar les nòmines dels mestres de les escoles concertades.
En total, trenta-sis governs municipals, majoritàriament de l'òrbita socialista, van portar a la justícia l'incompliment dels convenis firmats. De moment, només s'han conegut les sentències favorables als de l'Hospitalet i Cornellà. El jutge reconeix el dret a percebre 1.300 euros anuals per alumne corresponents a tres cursos -del 2012 al 2015- i els interessos pel retard.
En el cas de l'Hospitalet, la Generalitat haurà de pagar un milió d'euros. Pel què fa a Cornellà, l'import és molt superior: la sentència obliga la Conselleria a pagar prop de 2,4 milions d'euros. Els ajuntaments no rebran els diners fins que la sentència sigui ferma.
El jutge considera que l'aportació posterior de 826 euros per plaça que va donar la Diputació de Barcelona als municipis és complementària i no eximia la Generalitat dels seus compromisos.
Altres ajuntaments que van presentar denúncia són els de Lleida, Tarragona, el Prat de Llobregat o Rubí. En el cas de Barcelona, en el moment en què es van presentar aquestes demandes, l'alcalde era Xavier Trias, que va decidir no litigar. Els serveis jurídics de l'Ajuntament miren ara si tenen alguna opció. El consistori calcula que l'import retallat en el cas de Barcelona puja a 22 milions i mig d'euros.
- ARXIVAT A:
- Educació
