La Generalitat mantindrà la tisorada actual a l'espera de poder revertir-la
El president ha afirmat que "no podem gastar ni un euro més que el 2013, però tampoc ni un euro menys", és a dir, no hi haurà noves retallades més enllà de les que ja estan en vigor. Mas ha promès anar fent marxa enrere en les "decisions doloroses" i ha dit que, si l'Estat compensa la Generalitat pel bloqueig pel tribut sobre les entitats financeres, restituirà la paga extra als treballadors públics.
Eva Clota/ Carla PedretActualitzat
El procés cap el dret a decidir i la situació econòmica han centrat bona part del discurs del president de la Generalitat durant l'inici del Debat de Política General. Mas s'ha referit a l'estat de les arques catalanes i de com això afecta al futur de les polítiques socials. Ho ha fet repartint crítiques tant a Madrid, per voler carregar a les autonomies una part del dèficit superior al que els correspon i per castigar especialment Catalunya; com al segon tripartit, per haver deixat la Generalitat en situació d'indefensió financera, diu, i un dèficit que multiplicava per dos el que hauria d'haver estat.
El president ha justificat la pròrroga dels pressupostos d'aquest any ventant-se de negar-se a maquillar uns números que no s'haurien pogut complir i que haurien desmuntat les bases de l'Estat del Benestar. També ha assegurat que forçant l'Estat a augmentar el sostre de dèficit ha reportat 1.800 milions d'euros menys de retallada.
Pel què fa al marc pressupostari de 2014, Mas ha destacat que "no podem gastar ni un euro més que el 2013 però tampoc ni un euro menys". Així reiterava la idea que ja ha anat repetint últimament: que no hi haurà noves retallades més enllà de les que ja estan en vigor.
Mas ha subratllat que el "pastís", referint-se al pressupost de la Generalitat, és ara un 20% més petit al mateix temps que les necessitats de la gent han crescut i creu que, malgrat tot, s'ha pogut salvar el nucli dur de les polítiques socials i es va camí de l'estabilitat pressupostària.
El president assegura que ha valgut la pena l'esforç i promet anar fent marxa enrere en les "decisions doloroses" a mesura que s'arribi a l'estabilització. Diu que encara no ha arribat aquest moment però que espera que ho faci el més aviat possible. Mas ha exemplificat la seva voluntat assegurant que si l'Estat compensa a la Generalitat el bloqueig pel tribut sobre les entitats financeres, restituirà la paga extra als treballadors públics.
Artur Mas ha parlat de l'estat de l'economia catalana. Hi ha dades que són motiu d'esperança com les exportacions i el turisme. També la inversió estrangera que, segons dades del Finantial Times Group, va ser l'any passat de 2.245 milions d'euros amb la creació de més de 8.000 llocs de treball associats. El president ha volgut respondre així Pere Navarro, que va dir que hi havia inversors que tenien por de venir a Catalunya pel procés sobiranista.
Una altra dada positiva és la de la creació de llocs de treball. En els últims mesos, en concret al juliol i a l'agost, s'ha produït una aturada en la destrucció d'ocupació, que podria indicar un esperat canvi de tendència. "Aquesta és la dada més important de totes". En els darrers mesos, hi ha indicis que "diuen que en matèria de destrucció d'ocupació estem tocant fons", ha afirmat Mas repetint el que uns dies abans havia dit el conseller Felip Puig.
Això no treu però que l'atur -sobretot el juvenil que té una taxa del 53,9%- sigui una de les prioritats del govern. Entre les mesures presentades per l'executiu hi ha el programa InsertJove, per combinar formació i ocupació. Se'n podran beneficiar 33.000 joves. A més hi ha una partida de 170 milions d'euros per programes d'inserció i formació d'aturats, però estan bloquejats a la taula del ministre d'Hisenda.
Tot i les retallades en educació, el president de la Generalitat ha assegurat que s'ha produït una millora en els resultats escolars i una reducció de l'abandonament prematur que el 2008 era del 33,2% mentre que al 2012 estava per sota del 24%. "Estem per sota de la mitjana espanyola, que és del 24,9%, però lluny de la mitjana europea. Ens hem fixat objectiu 15% per 2018".
Pel que fa a la Sanitat, Mas ha remarcat que "a Catalunya cap persona queda exclosa del Sistema Sanitari Públic, superant la normativa espanyola que exclou una part dels ciutadans". Les remodelacions que ha fet el govern català han estat reconegudes per l'OMS, que "destaca en un dels seus informes les mesures fetes a Catalunya per mantenir el sistema". Malgrat això, el president ha reconegut l'increment el 2011 de les llistes d'espera de les intervencions no urgents, augment que es va revertint, però que encara s'arrossega avui.
La caiguda del consum i el tancament de més de 3.600 comerços és un tema a tenir també en compte. Per tal de protegir el model català de comerç, el govern prepara una regulació propia d'horaris comercials i una Llei general de Comerç i de Serveis.
El president ha atribuït les dificultats del pagament a proveïdors a què la clau de la caixa està en mans de l'Estat i a les dificultats de finançament als mercats estrangers. Ajuntament i ens locals, a qui la Generalitat deu 600 milions d'euros, estan assumint una part molt important d'aquest deute.
La recerca i la innovació, tot i la reducció de les partides de l'Estat, s'han consolidat a Catalunya. "Tenim un bon model de recerca com ho demostra la captació d'inversions internacionals i l'aparició dels nostres centres a rànquings internacional".
El president també ha parlat d'àreas o temes on el govern encara té molta feina a fer. Una són les polítiques de benestar. L'índex de pobresa és "molt alt. "No fer res al respecte i no voler veure-ho seria una irresponsabilitat". Ha posat especial ènfasi també en les polítiques de protecció de la infància i en la dependència. Mas ha anunciat que vol fer un gran pacte i una llei de la protecció social per blindar l'estat del benestar.
El president ha justificat la pròrroga dels pressupostos d'aquest any ventant-se de negar-se a maquillar uns números que no s'haurien pogut complir i que haurien desmuntat les bases de l'Estat del Benestar. També ha assegurat que forçant l'Estat a augmentar el sostre de dèficit ha reportat 1.800 milions d'euros menys de retallada.
Pel què fa al marc pressupostari de 2014, Mas ha destacat que "no podem gastar ni un euro més que el 2013 però tampoc ni un euro menys". Així reiterava la idea que ja ha anat repetint últimament: que no hi haurà noves retallades més enllà de les que ja estan en vigor.
Mas ha subratllat que el "pastís", referint-se al pressupost de la Generalitat, és ara un 20% més petit al mateix temps que les necessitats de la gent han crescut i creu que, malgrat tot, s'ha pogut salvar el nucli dur de les polítiques socials i es va camí de l'estabilitat pressupostària.
El president assegura que ha valgut la pena l'esforç i promet anar fent marxa enrere en les "decisions doloroses" a mesura que s'arribi a l'estabilització. Diu que encara no ha arribat aquest moment però que espera que ho faci el més aviat possible. Mas ha exemplificat la seva voluntat assegurant que si l'Estat compensa a la Generalitat el bloqueig pel tribut sobre les entitats financeres, restituirà la paga extra als treballadors públics.
Artur Mas ha parlat de l'estat de l'economia catalana. Hi ha dades que són motiu d'esperança com les exportacions i el turisme. També la inversió estrangera que, segons dades del Finantial Times Group, va ser l'any passat de 2.245 milions d'euros amb la creació de més de 8.000 llocs de treball associats. El president ha volgut respondre així Pere Navarro, que va dir que hi havia inversors que tenien por de venir a Catalunya pel procés sobiranista.
Una altra dada positiva és la de la creació de llocs de treball. En els últims mesos, en concret al juliol i a l'agost, s'ha produït una aturada en la destrucció d'ocupació, que podria indicar un esperat canvi de tendència. "Aquesta és la dada més important de totes". En els darrers mesos, hi ha indicis que "diuen que en matèria de destrucció d'ocupació estem tocant fons", ha afirmat Mas repetint el que uns dies abans havia dit el conseller Felip Puig.
Això no treu però que l'atur -sobretot el juvenil que té una taxa del 53,9%- sigui una de les prioritats del govern. Entre les mesures presentades per l'executiu hi ha el programa InsertJove, per combinar formació i ocupació. Se'n podran beneficiar 33.000 joves. A més hi ha una partida de 170 milions d'euros per programes d'inserció i formació d'aturats, però estan bloquejats a la taula del ministre d'Hisenda.
Tot i les retallades en educació, el president de la Generalitat ha assegurat que s'ha produït una millora en els resultats escolars i una reducció de l'abandonament prematur que el 2008 era del 33,2% mentre que al 2012 estava per sota del 24%. "Estem per sota de la mitjana espanyola, que és del 24,9%, però lluny de la mitjana europea. Ens hem fixat objectiu 15% per 2018".
Pel que fa a la Sanitat, Mas ha remarcat que "a Catalunya cap persona queda exclosa del Sistema Sanitari Públic, superant la normativa espanyola que exclou una part dels ciutadans". Les remodelacions que ha fet el govern català han estat reconegudes per l'OMS, que "destaca en un dels seus informes les mesures fetes a Catalunya per mantenir el sistema". Malgrat això, el president ha reconegut l'increment el 2011 de les llistes d'espera de les intervencions no urgents, augment que es va revertint, però que encara s'arrossega avui.
La caiguda del consum i el tancament de més de 3.600 comerços és un tema a tenir també en compte. Per tal de protegir el model català de comerç, el govern prepara una regulació propia d'horaris comercials i una Llei general de Comerç i de Serveis.
El president ha atribuït les dificultats del pagament a proveïdors a què la clau de la caixa està en mans de l'Estat i a les dificultats de finançament als mercats estrangers. Ajuntament i ens locals, a qui la Generalitat deu 600 milions d'euros, estan assumint una part molt important d'aquest deute.
El president també ha parlat d'àreas o temes on el govern encara té molta feina a fer. Una són les polítiques de benestar. L'índex de pobresa és "molt alt. "No fer res al respecte i no voler veure-ho seria una irresponsabilitat". Ha posat especial ènfasi també en les polítiques de protecció de la infància i en la dependència. Mas ha anunciat que vol fer un gran pacte i una llei de la protecció social per blindar l'estat del benestar.
