La Generalitat Valenciana elimina el requisit de saber català als inspectors d'Educació

Nou atac al català en plena gestió dels efectes de les pluges al País Valencià. La Conselleria d'Educació del govern de Carlos Mazón ha eliminat el requisit lingüístic del català del concurs de trasllats del personal funcionari docent del cos d'inspectors. Així, per ser inspector de la Conselleria d'Educació al País Valencià no caldrà saber parlar valencià.

Així ho va publicar el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana en una correcció d'errades d'una resolució del 28 d'octubre. Anteriorment, aquest concurs de trasllat d'àmbit estatal demanava el nivell de C1 de català. Ara, però, aquell paràgraf ha quedat substituït:

"Els llocs de treball d'este cos queden exempts de requisit lingüístic de valencià."

Escola Valenciana ho ha denunciat a les xarxes socials afirmant que "aquesta és una nova mesura de desprotecció i descrèdit de la llengua oficial i històrica del nostre país. La Generalitat ha de garantir l'ús del valencià i adoptar les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement, com reconeix l'Estatut".

L'associació afirma: "L'única manera de garantir els drets lingüístics de la ciutadania és amb una plena competència lingüística de tot el funcionariat", i afegeix que "les comunitats educatives necessiten personal que puga acompanyar-los amb totes les competències i les complicitats possibles".

La presidenta d'Escola Valenciana, Alexandra Usó, denuncia que la gestió dels centres educatius i la dana és "infame, han obert molt pocs centres i són els voluntaris els que treuen el fang", i ara i "d'amagatotis" publiquen que el cos que ha d'assessorar i controlar el sistema educatiu no requerirà la titulació d'una de les dues llengües cooficials. "En la línia de les polítiques que fa aquest govern, polítiques suïcides per a la nostra identitat pròpia com a país."

"No ens quedarem de braços plegats", reitera Usó.

El coordinador d'Acció Sindical del Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV), Marc Candela, avisa que des de l'organització recorreran contra aquesta decisió perquè hi veuen una lectura restrictiva del que diu la llei de llibertat educativa.

Segons Candela, hi ha dos articles que parlen sobre la inspecció en aquesta llei i, segons creuen, la inspecció continua requerint el nivell lingüístic. Així, l'STEPV aniran per la via judicial per aturar aquesta decisió del govern de Mazón.

La llei Rovira

La llei Rovira, o de llibertat educativa, que popularment du el llinatge del conseller d'educació del govern de Mazón, va ser aprovada al mes de juliol per PP i Vox conjuntament amb cinc lleis més de manera "precipitada", segons Usó, sense consultar les entitats que es dediquen a l'educació. És una llei que, "sota el títol de "llibertat educativa", amaga tot el contrari, llibertat educativa per no estudiar en valencià", diu la presidenta de l'entitat.

Aquesta llei diferencia les zones valencianoparlants de les castellanoparlants, denega l'oportunitat d'estudiar en valencià en aquesta zona i retalla dràsticament la presència de la llengua pròpia a les zones que es consideren valencianoparlants. La llei proposa que cada família pugui escollir el model lingüístic de cada centre, cosa que "crearia un caos enorme".

Aquesta llei és una "contraplanificació lingüística del català", rebla Usó.

Si bé la dana ha aturat la votació per triar el model de llengua dels centres i "han tingut la decència de deixar-ho en un calaix", després de Nadal el procés tira endavant: "Per triar que l'ensenyament del teu fill sigui en valencià el percentatge que ho trien haurà de ser molt alt, un desastre", avisa. És del mateix parer Candela, que afirma que amb aquesta llei i aquest sistema "el caos està garantit, tant pedagògicament com lingüísticament".

"Resulta curiós que el PP a Catalunya defensa el model del 25% de castellà a les aules, que és el que teníem al País Valencià, però aquí defensen un altre model, el de l'arraconament de la llengua", conclou Candela.