La Generalitat valora de forma positiva el web de Rodalies que van crear uns joves a partir de Twitter
La primera reacció oficial a la creació del web sobre el servei de Rodalies basat en missatges dels usuaris és positiva. La directora general d'atenció ciutadana, Marta Continente, ha explicat aquest cas en una trobada que aplega milers de professionals de l'administració electrònica d'Espanya i l'ha fet servir per recordar que s'ha d'actuar amb humilitat i entenent que els ciutadans "van molt de pressa i tenen iniciatives que ens complementen".
En una intervenció a la trobada Tecnimap que té lloc a Saragossa, Continente ha recordat davant de professionals del sector de tot Espanya que les administracions públiques han d'actuar amb humilitat i ha esmentat l'assumpte de Rodalies com un exemple a tenir molt en compte.
Ha explicat que el govern català va posar fil a l'agulla per disposar d'un web que, un cop el servei ferroviari s'havia traspassat, fos realment informatiu i útil, amb un resultat que ha avaluat de manera positiva. "Però pocs dies després que poséssim en marxa el nostre web", ha dit, "tot i que ens semblava que era prou correcte, perquè informa de les incidències a les línies de tren, uns joves van decidir crear un altre lloc amb informació basada en els missatges dels usuaris a través de Twitter". Per Continente, "la suma dels dos serveis és l'única manera d'arribar a l'excel·lència i això ens demostra que hem de ser humils i estar disposats a entendre el caràcter complementari d'aquest serveis".
Aquest reconeixement públic ha arribat en un entorn especialitzat després que va insistir davant dels assistents que omplien la sala en la necessitat d'assumir que internet no és una via estranya. "A les llars amb alumnes d'ESO, per exemple, la connexió arriba al 92% i això demostra que els ciutadans sí que fan servir la xarxa i avancen de pressa. La qüestió", ha llançat a l'auditori, "és si les administracions sabrem anar tan de pressa com la ciutadania".
Èxit d'ús
El web Gencat.cat ha superat els 174 milions de visites i ha crescut de més d'un 200% la seva incidència des de l'any 2005, una dada que sembla demostrar l'extensió d'internet com a via escollida pels ciutadans i, també, l'esforç que l'administració catalana ha fet en aquest terreny.
Continente, després d'assegurar que "la gent vol trobar serveis personalitzats i sense que els compliquem la vida", ha repassat algunes de les accions del govern català, des de l'Oficina Virtual de Tràmits fins a l'aplicació per a mòbil que connecta amb les càmeres del trànsit.
Berlín al carrer, Hèlsinki agrupat
A la mateixa sessió, han exposat la seva experiència les ciutats d'Hèlsinki i Berlín, a més de l'Ajuntament de Leganés (prop de 190.000 habitants). A la capital finlandesa s'han preocupat d'agrupar tots els serveis en un sol portal, sempre amb la voluntat de facilitar l'accés als ciutadans, mentre que a Berlín han assajat una fórmula que consideren exitosa que consisteix a dur les oficines al carrer, a diversos punts neuràlgics de la capital alemanya, de manera que els ciutadans es puguin adreçar a funcionaris preparats per ajudar-los a resoldre tràmits de forma electrònica i omplir els formularis pertinents.
També s'ha escoltat amb molt d'interès l'exposició que María América ha fet en nom del govern asturià, una comunitat que està considerada una de les pioneres en aquesta matèria al conjunt d'Espanya i que es presenta als ciutadans d'aquesta autonomia mitjançant el blog Asturiastramita.
Declaració de Malmö
Tant els ponents que han parlat en nom d'administracions locals com els que ho han fet en nom de les empreses que proporcionen les solucions tecnològiques han coincidit a defensar la conveniència que es pugui monitoritzar l'ús que els ciutadans facin dels serveis, per esbrinar en quins aspectes cal que millorin per ser més utilitzats, a més d'automatitzar les aplicacions de normatives noves (perquè els serveis web no quedin endarrerits) i promoure la participació ciutadana, tal com es va acordar en la reunió que el novembre van mantenir els governs europeus a la ciutat sueca de Malmö, en una declaració sobre e-administració que indica els objectius dels països membres de la UE per garantir que les administracions aprofiten la capacitat de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Va ser en aquesta trobada que les accions del govern català van merèixer un reconeixement.
La clau és la interoperabilitat
Ara bé, el gran repte és encara el de l'anomenada "interoperabilitat". Dit d'una altra manera, com s'aconsegueix que diferents serveis es puguin connectar, intercanviar dades i facilitar l'accés. Els ciutadans veuen un portal però al darrere hi ha tot de xarxes que han de trobar vincles i passarel·les perquè la informació hi circuli. Per això, Continente no ha volgut estar-se de deixar ben clar que fan falta grans inversions. I ha citat com a exemple una altra situació recent. Durant la nevada que va afectar Catalunya fa pocs dies, els webs del govern van rebre milions de visites. Però, com ella mateixa ha volgut destacar, "els ciutadans no hi veuen res d'especial, és el que ells esperen, que la xarxa resisteixi i per això ens calen solucions molt robustes perquè quan hi ha allaus de visites no podem fallar".
Ha explicat que el govern català va posar fil a l'agulla per disposar d'un web que, un cop el servei ferroviari s'havia traspassat, fos realment informatiu i útil, amb un resultat que ha avaluat de manera positiva. "Però pocs dies després que poséssim en marxa el nostre web", ha dit, "tot i que ens semblava que era prou correcte, perquè informa de les incidències a les línies de tren, uns joves van decidir crear un altre lloc amb informació basada en els missatges dels usuaris a través de Twitter". Per Continente, "la suma dels dos serveis és l'única manera d'arribar a l'excel·lència i això ens demostra que hem de ser humils i estar disposats a entendre el caràcter complementari d'aquest serveis".
Aquest reconeixement públic ha arribat en un entorn especialitzat després que va insistir davant dels assistents que omplien la sala en la necessitat d'assumir que internet no és una via estranya. "A les llars amb alumnes d'ESO, per exemple, la connexió arriba al 92% i això demostra que els ciutadans sí que fan servir la xarxa i avancen de pressa. La qüestió", ha llançat a l'auditori, "és si les administracions sabrem anar tan de pressa com la ciutadania".
Èxit d'ús
El web Gencat.cat ha superat els 174 milions de visites i ha crescut de més d'un 200% la seva incidència des de l'any 2005, una dada que sembla demostrar l'extensió d'internet com a via escollida pels ciutadans i, també, l'esforç que l'administració catalana ha fet en aquest terreny.
Continente, després d'assegurar que "la gent vol trobar serveis personalitzats i sense que els compliquem la vida", ha repassat algunes de les accions del govern català, des de l'Oficina Virtual de Tràmits fins a l'aplicació per a mòbil que connecta amb les càmeres del trànsit.
Berlín al carrer, Hèlsinki agrupat
A la mateixa sessió, han exposat la seva experiència les ciutats d'Hèlsinki i Berlín, a més de l'Ajuntament de Leganés (prop de 190.000 habitants). A la capital finlandesa s'han preocupat d'agrupar tots els serveis en un sol portal, sempre amb la voluntat de facilitar l'accés als ciutadans, mentre que a Berlín han assajat una fórmula que consideren exitosa que consisteix a dur les oficines al carrer, a diversos punts neuràlgics de la capital alemanya, de manera que els ciutadans es puguin adreçar a funcionaris preparats per ajudar-los a resoldre tràmits de forma electrònica i omplir els formularis pertinents.
També s'ha escoltat amb molt d'interès l'exposició que María América ha fet en nom del govern asturià, una comunitat que està considerada una de les pioneres en aquesta matèria al conjunt d'Espanya i que es presenta als ciutadans d'aquesta autonomia mitjançant el blog Asturiastramita.
Declaració de Malmö
Tant els ponents que han parlat en nom d'administracions locals com els que ho han fet en nom de les empreses que proporcionen les solucions tecnològiques han coincidit a defensar la conveniència que es pugui monitoritzar l'ús que els ciutadans facin dels serveis, per esbrinar en quins aspectes cal que millorin per ser més utilitzats, a més d'automatitzar les aplicacions de normatives noves (perquè els serveis web no quedin endarrerits) i promoure la participació ciutadana, tal com es va acordar en la reunió que el novembre van mantenir els governs europeus a la ciutat sueca de Malmö, en una declaració sobre e-administració que indica els objectius dels països membres de la UE per garantir que les administracions aprofiten la capacitat de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Va ser en aquesta trobada que les accions del govern català van merèixer un reconeixement.
La clau és la interoperabilitat
Ara bé, el gran repte és encara el de l'anomenada "interoperabilitat". Dit d'una altra manera, com s'aconsegueix que diferents serveis es puguin connectar, intercanviar dades i facilitar l'accés. Els ciutadans veuen un portal però al darrere hi ha tot de xarxes que han de trobar vincles i passarel·les perquè la informació hi circuli. Per això, Continente no ha volgut estar-se de deixar ben clar que fan falta grans inversions. I ha citat com a exemple una altra situació recent. Durant la nevada que va afectar Catalunya fa pocs dies, els webs del govern van rebre milions de visites. Però, com ella mateixa ha volgut destacar, "els ciutadans no hi veuen res d'especial, és el que ells esperen, que la xarxa resisteixi i per això ens calen solucions molt robustes perquè quan hi ha allaus de visites no podem fallar".
