
"La gent s'arrenca les dents": la crisi de dentistes al Regne Unit causa problemes greus de salut
L'Associació Dental Britànica adverteix que el 97% dels nous pacients no poden accedir a un dentista de l'NHS, cosa que els aboca a "l'odontologia domèstica"
"No, no em sento bé fent-ho, però les he d'ensenyar". La Rebecca ens mostra les dents, molt malmeses, mentre sosté dues fotografies de la boca del seu marit. Li falten peces i moltes estan absolutament corcades, de color negre. S'han hagut d'arrencar dents a casa després de cinc anys en llista d'espera.
El mètode és cru i no només en el sentit físic, tal com relata:
"Vam provar amb pinces i no ho vam aconseguir. No les podies agafar amb els dits, així que vaig introduir unes alicates de punta fina"
"Vaig treure un petit fragment. Hem utilitzat llimes d'ungles per no tallar-nos el costat de la boca i la llengua. Ja saps, només calia treure-les". La Rebecca acaba l'explicació i torna a aixecar les impressionants fotografies dentals del seu marit.

Aquesta família viu en un dels anomenats deserts dentals del Regne Unit. Són zones on no hi ha serveis adequats de dentistes de l'NHS, la Seguretat Social britànica.
L'alternativa és viatjar més de 300 km i tornar a una llista d'espera que no avança. Es calcula que, en aquestes zones, hi ha una consulta dental per cada 13.000 persones.
L'opció que els queda als ciutadans és la sanitat privada, i això al Regne Unit significa invertir milers de lliures, milers d'euros, per a intervencions relativament senzilles.
De fet, la Rebecca viu a la zona que el ministre de Sanitat anomena "el Sàhara dels deserts dentals del Regne Unit", perquè no hi ha cap servei.
Cues per veure dentistes pagats per ONG
Al poble de Leiston, el Martin hi té una carnisseria i una bona posició, econòmica i social. Ha estat recollint firmes al taulell per pressionar el govern a fer canvis a l'NHS, però fins ara han aconseguit pocs moviments.
Leiston és un lloc tranquil, al nord d'Anglaterra. Una zona pobra on tothom es coneix. Entra una senyora a la botiga per comprar vedella, deixa el carretó al carrer i en travessar la porta el Martin la saluda i explica quina és la situació a la zona: "Si vols anar al dentista privat has de pensar a gastar milers de lliures, milers. I la gent no pot pagar. El sistema està trencat".
Segons l'Associació Dental Britànica, el 97% dels nous pacients no poden accedir a un dentista de l'NHS. No hi ha revisions per als infants i "l'odontologia casolana" està molt estesa.
L'Steve Marsling va cofundar fa quatre anys el grup Toothless per pressionar el govern. En aquest temps ha vist casos de tots colors:
"Hem conegut històries esgarrifoses de gent que beu whisky o s'emborratxa, i després algú els arrenca les dents"
Marsling conviu amb moltes històries de persones que pateixen la manca de solucions per a problemes greus de salut dental: "Hem tingut gent agonitzant. Jo vaig poder pagar pel meu problema, però hi ha molta gent que no pot, i hi ha molts abusos".
El seu company al capdavant del grup i portaveu de la campanya és en Mark Jones. S'encarreguen de pressionar el govern, de mobilitzar els ciutadans i de buscar ONG amb unitats mòbils per anar pels pobles i fer cures.

El més sorprenent, per a Mark Jones, és que aquesta ONG abans es dedicava, principalment, a cobrir països d'altres zones del món, però ara actuen a la cinquena economia mundial.
"És una organització benèfica que es diu DentAid. Originalment es van crear fa anys per proporcionar atenció de salut bucodental a l'Àfrica subsahariana. La seva feina ara és recórrer Anglaterra", explica.
Quan la unitat mòbil arriba a un poble, les cues són enormes i la gent hi va de matinada perquè és l'única forma de poder veure un dentista.
"Ara, en aquest país, sembla que tornem a l'era de Charles Dickens, amb gent que s'arrenca les dents amb unes alicates. És una bogeria. És simplement inimaginable".
Migracions sanitàries a Turquia
La Helen ha estat durant anys dentista a l'NHS, el sistema públic de salut. Ha plegat estressada i desbordada per una feina inacabable i mal remunerada.
Els dentistes es passen a la privada buscant no només millores econòmiques, sinó una feina sostenible: "Simplement, no hi ha prou dentistes de l'NHS. Ja ningú vol treballar per a l'NHS perquè ara és impossible treballar-hi, el contracte simplement no és apte per exercir".
I la crisi augmenta. Un informe condemnatori del comitè de comptes públics va concloure que algunes de les iniciatives del govern conservador l'han agreujat. I ara el govern laborista fa promeses d'inversions i canvis, però no es concreten.
Els ciutadans demanen crèdits o marxen a l'estranger. Turquia és un dels destins preferits per a operacions dentals, ja que són intervencions molt més econòmiques, però sovint el mateix NHS n'acaba pagant les conseqüències perquè, en molts casos, no les duen a terme professionals qualificats.
Segons l'informe del comitè de comptes públics (PAC) sense canvis immediats i significatius per arreglar el sistema "trencat", no hi haurà futur per a l'accés de tota la població a l'odontologia de l'NHS.
A més, la cultura odontològica està en recés perquè molts infants no van al dentista.
El Mark Jones de la campanya Toothless recorda el moment en què va comprendre que no podien aturar la campanya. Va ser cap al final de la pandèmia, quan una senyora li va dir que li encantava la covid. "Sí, per primera vegada, puc sortir de casa i parlar amb la veïna". Era per la mascareta, ja no li feia vergonya que la veiessin sense dents.
- ARXIVAT A:
- PobresaRegne UnitSalutMigracions