La germana de Puigdemont nega cap relació amb els detinguts de l'operació Judes
Anna Puigdemont qualifica d'"interessades filtracions" d'un cas sota secret de sumari la suposada reunió d'ella amb alguns dels acusats per terrorisme
Anna Puigdemont, germana de Carles Puigdemont, nega haver-se trobat amb alguns dels detinguts en l'operació Judes, tal com afirmen noves filtracions del cas, que es troba sota secret de sumari. La germana de l'expresident exiliat a Bèlgica, en un comunicat emès aquest dilluns, titlla les informacions d'"interessades ‘filtracions".
La cadena Ser, que ha tingut accés a les interlocutòries en què el jutge va dictar presó per als membres dels CDRs acusats de terrorisme, assegurava aquest diumenge que alguns dels detinguts s'haurien reunit amb la germana de Puigdemont per "lliurar-li informació" i "establir comunicacions segures" entre l'expresident a l'exili i Quim Torra.
Anna Puigdemont nega haver mantingut mai cap activitat política i assegura que "és materialment impossible que jo hagi participat en aquella reunió per raons familiars perfectament acreditades i documentades". El Nacional ha avançat que el dia en què situen la suposada trobada ella era a l'hospital acompanyant el seu pare, que havia estat intervingut quirúrgicament.
Filtracions d'una investigació sota secret de sumari
Tot i que la investigació es troba sota secret de sumari, diversos mitjans han pogut llegir els escrits del jutge Manuel García Castellón i publiquen el contingut d'aquesta nova filtració de l'actuació judicial.
Aquestes parlen d'una trobada el 15 de setembre de l'any passat on haurien assistit 5 dels investigats i la germana de l'expresident enmig de grans mesures de seguretat "assumides i adoptades" per part dels ERT (Equips de Resposta Tàctica). Diuen que la trobada la van organitzar dos dels detinguts.
Les filtracions apunten que un dels acusats va dir que el president de la Generalitat, Quim Torra, hauria estat a la trobada, però els investigadors, en aquest cas, no donen credibilitat a la declaració.
Comunicat d'Anna Puigdemont amb 7 punts
La germana de Puigdemont llista una sèrie de punts per aclarir els fets:
1. Mai no he estat una persona pública ni he mantingut cap activitat política.
2. És materialment impossible que jo hagi participat en aquella reunió per raons familiars perfectament acreditades i documentades.
3. Mai no he fet d'enllaç entre el meu germà i el president Torra, ni amb ningú altre amb ells dos.
4. No he tingut, ni tinc, ni tindré mai cap tipus de relació amb actes violents de cap classe, ni amb les persones que els perpetrin.
5. Aquesta campanya de criminalització i desprestigi té com a objectiu final intentar perjudicar el meu germà per, d'aquesta manera, tractar de convèncer les autoritats belgues perquè l'entreguin.
6. Som una família profundament convençuda del dret que ens assisteix a anhelar i lluitar per la independència de Catalunya, però aquest anhel i lluita sempre els hem plantejat des del més absolut compromís amb les vies democràtiques, cíviques i pacífiques.
7. Em reservo les accions civils i/o penals que, arribat el cas, consideri oportunes.
Puigdemont denuncia una "guerra jurídica"
Davant d'aquestes informacions, Carles Puigdemont, des de l'exili, ha reaccionat via Twitter sobre com podria influir aquest fet en la seva situació. "La 'lawfare' portada a la seva màxima expressió", diu l'expresident, que recorda que la justícia espanyola en va demanar l'extradició per rebel·lió i podria passar a demanar-la per terrorisme:
La "lawfare" portada a la seva màxima expressió: de rebels a terroristes per intentar manipular, un altre cop, el procés d'euroordre. Tornaran a fracassar. Perquè només ens trobaran en l'única via que sempre hem seguit: la de la democràcia, el civisme i la no-violència.
— Carles Puigdemont (@KRLS) September 29, 2019
"Lawfare" és un terme anglès que, literalment, es traduiria com "guerra jurídica", però el seu significat va més enllà. S'utilitza per fer referència a l'ús abusiu dels procediments legals nacionals i internacionals, mantenint una aparença de legalitat, amb l'objectiu de generar rebuig contra un oponent.
Grande-Marlaska demana no especular
El ministre de l'Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska, ha reaccionat davant el degoteig de filtracions als mitjans de comunicació sobre què haurien fet o declarat els membres dels CDRs empresonats. Grande-Marlaska ha demanat cautela i no especular "més enllà del que consti a les actuacions judicials", declarades secret de sumari.
Fernando Grande-Marlaska, ministre de l'Interior, s'ha referit a les filtracions del cas sota secret de sumari
El ministre socialista sí que ha insistit, com ho han fet Pedro Sánchez i d'altres, que Quim Torra condemni públicament la violència:
"No fem especulacions més enllà del que consta a les actuacions judicials. Però el que sí que podem indicar al respecte, i independentment del que finalment es verifiqui, és que el president Torra ha de fer una cosa molt fàcil, que és condemnar la violència o l'exercici de la violència amb qualsevol finalitat. Això és molt simple per a qualsevol demòcrata."
Denúncies de les defenses per les filtracions
Lluís Maria Anglada, advocat de Jordi Ros, un dels detinguts, també s'ha pronunciat sobre les diverses filtracions del cas. Assegura que es veu "la doble vara de mesurar a la qual estem sotmesos":
"És una cosa flagrant. S'han filtrat unes imatges, hi ha un article del Codi Penal que ho regula i, tanmateix, sembla que ningú hi ha posat denúncia ni ningú s'ha querellat. Penso que estaria bé que el principi d'igualtat d'armes -que tots estiguem en la mateixa situació- s'apliqués. Ells tenen una obligació. Si la Fiscalia creu que s'ha produït un fet delictiu, l'obliga a posar-ho en coneixement de la justícia i iniciar les actuacions. Fins ara no s'ha fet res."
Anglada no descarta emprendre accions legals: "Si creiem que és convenient, ho farem", ha dit.
L'advocat de Jordi Ros ha dit a "Els matins de TV3" que no descarta accions legals per les filtracions
Jutgesses i jutges per a la Democràcia, que ja va qüestionar l'escrit de la Fiscalia, també ha denunciat que les contínues filtracions són una violació del secret de sumari i de la presumpció d'innocència dels acusats. Justament, emplacen les defenses a denunciar-ho o el mateix jutge del cas a investigar-ho d'ofici.