La Gran Barrera de Corall d'Austràlia té més capacitat de recuperació del que s'esperava

La Gran Barrera de Corall d'Austràlia ha crescut i sembla que té una capacitat de recuperació superior del que s'esperava, malgrat les amenaces que genera el canvi climàtic, però no està fora de perill.

L'extensió de la cobertura de corall de la part nord i central del gran escull és la més gran que s'ha registrat en els 36 anys que se'n fa el seguiment, però a la zona sud la cobertura de corall ha disminuït, segons l'últim informe de l'Institut Australià de Ciències Marines (AIMS) presentat aquest dijous.

Segons els científics australians, tot i que els resultats del seguiment d'aquest any són esperançadors, l'escull segueix sent vulnerable al que es coneix com a blanqueig massiu, causat pels episodis cada cop més freqüents d'estrès climàtic, i tampoc no està exempt d'altres amenaces, com les estrelles de mar de corona d'espines.

Creix al nord i al centre, i disminueix al sud

L'informe fet per l'AIMS, a partir de l'anàlisi de 87 esculls entre l'agost del 2021 i el març de 2022, revela que la cobertura mitjana de corall dur a la regió al nord de Cooktown va augmentar fins al 36%, respecte del 27% registrat el 2021 i del mínim del 13% del 2017; a la zona centre la cobertura coral·lina ha arribat al 33%, mentre que el 2021 va ser del 26%, i el 12% mínim es va arribar el 2019. Són els resultats més alts obtinguts des que el 1985 que es va posar en marxa el programa de seguiment a llarg termini (LTMP) per l'AIMS.

Per contra, a la regió del sud, que generalment té una cobertura de corall dur més gran que les altres dues regions, la cobertura va disminuir fins al 34% el 2022, respecte al 38% de l'any anterior.

El director de l'informe, Mike Emslie, investigador de l'Institut Australià de Ciències del Mar, és optimista si es continua treballant per reduir els efectes del canvi climàtic:

"Avui crec que el que estem veient és que la Gran Barrera de Corall segueix sent un sistema resistent. Encara manté la capacitat de recuperar-se de les pertorbacions. Segueix sent un lloc fantàstic, vibrant. I encara batega i hi ha l'esperança que, si podem reduir les emissions de carboni realment, l'escull tindrà l'oportunitat de mantenir la seva bellesa en el futur."

L'estudi calcula el percentatge de corall dur que cobreix la superfície de l'escull. L'AIMS considera que més del 30% és un valor de salut de l'escull elevat. La majoria dels esculls analitzats tenien entre un 10 i un 50% de corall dur viu.

Emslie considera que aquest any és un dels més saludables per a aquest ecosistema declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco.

Sorprenentment per als científics, l'extensió de corall ha crescut malgrat que cada cop són més freqüents episodis de blanqueig massiu que posen en perill aquest ecosistema, i el que s'ha guanyat aquest any es pot perdre en poc temps, adverteix Emslie.

"La freqüència creixent de l'escalfament de les temperatures de l'oceà i l'extensió dels esdeveniments de blanqueig massiu posa de manifest l'amenaça crítica que suposa el canvi climàtic per a tots els esculls, especialment mentre també s'estan produint brots d'estrelles de mar de corona d'espines i ciclons tropicals. Una pertorbació futura pot revertir la recuperació observada en poc temps."

El blanqueig és la resposta del corall a condicions estressants com la calor. L'animal de corall perd les algues i pigments simbiòtics, es torna blanc i pot arribar a morir.

En set anys hi ha hagut quatre episodis de blanqueig, i els dos últims han estat molt seguits, el 2020 i el 2022. El darrer, diu Emslie, ha coincidit amb el fenomen de la Niña. És el primer cop que el blanqueig coincideix amb aquesta pertorbació, però el fet que ha portat temperatures més fresques ha reduït la mortalitat del corall, segons el director general d'AIMS, Paul Hardisty:

"Els esdeveniments de blanqueig de 2020 i 2022, tot i que són extensos, no van assolir la intensitat dels esdeveniments de 2016 i 2017 i, com a resultat, hem vist menys mortalitat. Aquests últims resultats demostren que l'escull encara es pot recuperar en períodes lliures de pertorbacions intenses."

Però els científics no saben com resistirà nous embats.

D'altra banda, els resultats de les prospeccions mostren que el creixement de les zones coral·lines ha estat de l'espècie acròpora, un corall ramificat de taula que creix amb rapidesa.

El corall acròpora i les estrelles de corona d'espines

L'acròpora és una espècie que es refà més fàcilment que altres coralls dels episodis de blanqueig, però també són més vulnerables. A més són més fràgils a les pertorbacions i un dels aliments preferits de l'estrella marina de corona d'espines, diu Emslie:

"Són com una espasa de doble tall. Per exemple, són realment susceptibles al blanqueig de corall. Són l'aliment preferit per a les estrelles de mar de corona d'espines i també les seves formes de creixement els fan especialment vulnerables a l'acció de les onades si són fortes, que els poden arrencar i trencar fàcilment."

Aquest enemic del corall, l'estrella de mar de corona d'espines, ha estat la responsable de la disminució de l'extensió coral·lina al sud de l'escull. Aquest 2022 aquesta espècie ha fet més danys que en els últims 7 anys. Són uns invertebrats marins que s'alimenten de corall i, quan les condicions són adequades, poden assolir proporcions de plaga i devastar comunitats senceres de corall dur.

Un ecosistema gegant i fràgil

La Gran Barrera de Corall d'Austràlia és l'escull de corall més gran del món. S'estén al llarg d'uns 2.600 quilòmetres i es pot apreciar des de l'espai.

El 1985, l'AIMS va posar en marxa el programa de seguiment a llarg termini (LTMP) per controlar-ne l'estat i determinar les tendències de les comunitats de corall de l'escull, i és la font d'informació més gran, extensa i completa sobre la salut d'aquest ecosistema.

L'any 1981, la Gran Barrera de Corall va ser declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco. Ara Austràlia vol que aquesta organització la declari patrimoni mundial en perill, una petició que l'any passat va ser rebutjada, amb el vot en contra d'Espanya, entre altres països.