La gran dimissió: milions de treballadors deixen la feina cada mes als EUA

La pandèmia de la covid amb la crisi sanitària, els confinaments i el teletreball ha sacsejat els mercats laborals mundials, però als Estats Units ha provocat també un fenomen que ha sorprès els economistes, que l'han batejat com "la gran dimissió". Persones que renuncien a les seves feines de forma voluntària.

Des de l'estiu, mes rere mes, una xifra rècord de quatre milions de treballadors nord-americans deixen la feina per motius diversos. El sector més afectat ha estat l'hostaleria, seguit dels serveis d'entreteniment, el comerç minorista i la salut.

Milions de nord-americans que, arran de la covid, s'han replantejat la vida i han deixat la feina, ja sigui per no treballar durant un temps o per engegar nous projectes laborals. A aquest nombrós grup que cada mes renuncia a la feina s'hi han sumat treballadors que es jubilen abans del que estava previst, mares que s'han quedat a casa amb els fills i, sobretot, gent que ha aprofitat per buscar una feina millor.

Això és un maldecap per a les empreses perquè amb un atur de només el 4% i el doble d'ofertes de feina que persones que en busquen, s'han de barallar per trobar i retenir la mà d'obra. Per primer cop en dècades, els treballadors als Estats Units tenen poder real de negociació. D'aquí que més que "la gran dimissió", el fenomen també es conegui com "la gran negociació".

Per no quedar-se sense mà d'obra, alguns restaurants han millorat les condicions laborals. Han pujat el salari de 15 a 18 dòlars l'hora a rentaplats i ajudants de cambrer, el personal té dues setmanes de vacances pagades i també assegurança mèdica. Però, tot i així troben pocs candidats al lloc de feina.

Una de les persones que va decidir fa mesos fer un tomb a la seva vida laboral és Gabby Ianniello. Portava anys treballant en diverses corporacions de Manhattan. Guanyava un bon sou, però hi deixava moltes hores, tenia estrès, l'ambient no li agradava i el teletreball per la covid va acabar de deprimir-la. Fa un any va decidir plegar i, lluny d'enviar currículums, va decidir fer cas al seu instint. Va penjar el vestit jaqueta d'executiva a l'armari i, des de casa, va impulsar un podcast sobre gent que deixa la feina:

"Vaig plegar en adonar-me que la vida és molt curta i que val la pena passar dos anys d'estretors a canvi de cinquanta anys d'emoció."

Creu que, a la llarga, aquesta feina li permetrà mantenir-se i ser feliç. Mentrestant viu dels estalvis acumulats, reduint despeses i anant a viure, primer, a casa dels pares i, després, a la del nòvio.

La Gabby representa milions de nord-americans que, arran de la covid, s'han replantejat la vida i han deixat la feina. A diferència de la Gabby, altres veuen un bon moment per buscar una feina que tingui més bones condicions.

Aquest és el cas de Pablo, un advocat que treballava en un organisme regulador financer i a qui ha estat molt fàcil canviar a l'operadora de mercats que l'acaba de fitxar. La negociació, explica, ha estat fàcil: "Demanes el que creus que et mereixes i accepten el que volen acceptar... però ja no hi ha aquella por que tenies abans" de deixar volar una oportunitat i que no se'n presentés cap més.

On més han pujat els sous són als sectors de l'hostaleria i el comerç, un 18%, mentre que la mitjana a la resta ho ha fet un 5% el 2021 i es preveu que es mantingui així el 2022. Són xifres inèdites, que, malgrat la inflació, van camí de transformar les relacions laborals en un país on les empreses, i no els treballadors, acostumaven a tenir la paella pel mànec en les contractacions.