La gran xacra per a la salut pública ja no és el tabac sinó el canvi climàtic, diu l'OMS

El director general de l'Organització Mundial de la Salut, Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha estat el responsable d'obrir, aquest diumenge, el primer dia dedicat a la salut de la història de les cimeres del clima. I ho fet exposant la paradoxa que "tot i que la crisi climàtica és una crisi sanitària, han passat 27 COP sense una discussió seriosa sobre la salut. No hi ha dubte que la salut és la raó més convincent per fer accions climàtiques".

María Neira, directora de Salut Pública i de Medi Ambient de l'OMS, ha fet una crida per augmentar els recursos financers destinats a la salut i ha instat els negociadors a prendre consciència de les repercussions que tenen les seves decisions.

"Si es prenen mesures per mitigar les causes del canvi climàtic, que vol dir actuar ràpidament, eliminar els combustibles fòssils i accelerar la transició cap a fonts d'energia netes, els beneficis per a la salut que es poden obtenir són enormes."

Com afecta el canvi climàtic la nostra salut

Actualment, la pol·lució mata prematurament 9 milions de persones l'any i, a més, 189 milions de persones estan exposades a fenòmens meteorològics extrems. A banda, s'hi ha de sumar l'augment exponencial de malalties infeccioses com el dengue i la malària. I també els trastorns mentals.

Elena Villalobos, coordinadora de l'Aliança per a una Acció Transformadora en Clima i Salut de l'OMS, en una entrevista a TV3, ha explicat que hi ha molts joves angoixats "perquè veuen que la gent no fa res, que els països no estan fent res". I això va acompanyat de problemes d'angoixa, de pensar el futur que tindrem, i el que deixarem a la gent que vindrà després", ha afegit.

Diu també que des de l'OMS "abans es pensava que la gran xacra per a la salut era el tabac, però les morts relacionades amb l'exposició a la contaminació atmosfèrica o a les onades de calor, o per malalties com el dengue o la malària, són moltes més".

"Per l'OMS, la gran problemàtica de la salut pública és el canvi climàtic."

En la mateixa línia, María Guevara, secretària mèdica internacional de Metges sense Fronteres, ha assegurat que el que cal és descarbonitzar i buscar alternatives. "La millor cura que tenim per a qualsevol malaltia és que ens enfrontem al canvi climàtic", ha afegit.

En el context d'aquest Dia de la Salut a la COP28, aquest diumenge 100 ministres de Salut s'han reunit en el plenari per debatre què es pot fer per minimitzar els impactes de la crisi climàtica en la salut humana.

Villalobos ho valora molt positivament, ja que és mot important tenir tots aquests actors reclamant més acció per protegir la salut de les famílies.

Hospitals de tot el món en perill pel canvi climàtic

En el marc de la COP28 s'ha presentat també l'informe del risc climàtic de les infraestructures hospitalàries de la consultora XDI, que quantifica els costos del canvi climàtic. Segons la seva anàlisi, 1 de cada 12 hospitals del món estaria en perill de patir una aturada total o parcial l'any 2100 per causes relacionades amb la crisi climàtica. Això suposa una afectació a 16.245 centres hospitalaris a nivell mundial.

L'estudi ha analitzat 200.216 hospitals a nivell global des del 1990 fins a finals de segle, avaluant riscos com inundacions, incendis forestals, augment del nivell del mar o vent extrem.

Els esdeveniments meteorològics extrems, asseguren, poden provocar la interrupció del sistema sanitari de diverses maneres. Parlen d'estructures danyades, talls de llum, carreteres amb accés impracticable que poden fer que les persones que ho necessitin no arribin a les instal·lacions hospitalàries. Per contra, altres hospitals es poden veure superats per l'augment d'afluència i que els serveis d'urgències se saturin.

L'estudi assegura que si no hi ha una ràpida eliminació dels combustibles fòssils, cap a l'any 2100, Europa podria tenir fins a 1.040 hospitals
amb alt risc d'aturada total o parcial per esdeveniments meteorològics extrems. Per països, Itàlia seria el que patiria més aquestes afectacions, seguit d'Ucraïna, França, Alemanya i Anglaterra.

En el cas concret d'Espanya, l'estudi ha analitzat 1.118 hospitals i ha conclòs que 35, un 3,1%, estarien en perill l'any 2100. A nivell mundial, el país que patiria més les afectacions serà l'Índia, on 5.120 hospitals estarien en perill de deixar de ser operatius a finals de segle.