La guerra a Gaza posa entrebancs a les relacions d'Israel amb els països veïns

Ja fa molt de temps d'aquell Orient Mitjà on els països àrabs lluitaven contra Israel. L'última guerra així va ser ara fa 50 anys, la guerra del Yom Kippur. Va tenir un desenllaç inusual, amb victòria hebrea i satisfacció als països àrabs, contents de la seva bona relació.

Des de llavors ha plogut molt. Quatre guerres a Gaza, cap intervenció militar conjunta dels països àrabs i, des de l'any 2020, una onada de reconeixements a l'estat d'Israel com el de Bahrain, el Marroc, els Emirats Àrabs Units i el Sudan.

Reconeixements i represa de les relacions, especialment econòmiques. Tot plegat, promogut pels Estats Units en els anomenats Acords d'Abraham. Les converses avançades apuntaven que el pròxim a fer aquest pas seria la potència sunnita, l'Aràbia Saudita.

Però aquest pas, que hauria alterat la regió amb un nou eix Riad-Tel-Aviv (i els Estats Units), no s'ha acabat de fer, encara, per l'atac de Hamas a Israel i la resposta bèl·lica del govern de Netanyahu.

Trencar els Acords d'Abraham era, precisament, un dels objectius de Hamas en l'atac del 7 d'octubre. Per a la milícia palestina era inacceptable normalitzar les relacions amb Israel mentre la qüestió palestina no estigués resolta.

Dels Acords d'Abraham els sunnites n'esperaven poder desenvolupar el seu programa nuclear civil de la mà dels Estats Units i aconseguir aixecar les restriccions per a la venda d'armes, però va suspendre les converses una setmana després de l'atac de Hamas. El país sunnita per excel·lència és el guardià dels llocs sants per als musulmans com la Meca, i el món musulmà no podria acceptar uns acords amb Israel en el context actual.

El paper de l'Iran

A qui també li interessava aturar els Acords d'Abraham era l'Iran. Teheran estava interessat a evitar l'increment del potencial del seu rival sunnita amb més armes nord-americanes, però no queda clar fins a quin punt voldria allargar o fer esclatar definitivament un conflicte a l'Orient Mitjà.

L'Iran és un actor amb forces armades potents, capacitats militars significatives i tentacles a l'Orient Mitjà i al Golf, però no se sap que hi volgués intervenir directament.

De moment ha fet dues coses. La primera és amenaçar Israel i els seus aliats a través de les milícies xiïtes al Líban, al Iemen i a Síria. La milícia de Hezbollah al Líban ha atacat aquests dies el nord d'Israel i ha rebut la resposta de l'estat hebreu, amb el resultat de 6 israelians i 27 milicians morts.

Els houtis del Iemen, també xiïtes i amb el suport de l'Iran, han atacat objectius nord-americans al mar Roig. Des de Síria, on també hi ha Hezbollah, s'haurien llançat coets a Israel, i per això Israel hauria bombardejat Síria i hauria provocat fins a vuit morts. Diversos fronts que actuen per no fer-se gaire la competència i deixar el protagonisme a Hamas.

La segona cosa que ha fet l'Iran ha estat proposar-se per mediar en l'alliberament dels ostatges. Davant aquest context, Teheran vol aprofitar la bona relació que té amb Hamas (a qui ha proporcionat finançament militar) per reforçar el seu poder regional.

A les fronteres

Als altres països fronterers amb Israel i els territoris palestins, Jordània i Egipte, els preocupa les conseqüències que pugui tenir l'agreujament del conflicte i l'expulsió dels palestins per a la seva estabilitat.

El president egipci, Abdel Fattah al-Sisi, no vol obrir un corredor humanitari a través de la frontera de Rafah que ompliria la península del Sinaí de refugiats palestins que podrien acabar sent refugiats de llarga durada, població palestina expulsada definitivament de la Franja de Gaza.

El mateix podria passar a Cisjordània si el conflicte s'escampés i llavors els refugiats anirien a Jordània, on ja viuen, refugiats arran de l'ocupació israeliana, més de dos milions de palestins.

A vegades, com a la guerra del Yom Kippur, Israel ha estat un motiu per a la unitat del món àrab. Aquest dijous, vuit països àrabs han signat un comunicat en què condemnen l'ofensiva hebrea a Gaza i han qualificat de crims de guerra els bombardejos a civils de Gaza, però també parlen de l'autodefensa d'Israel.

Són Egipte, el Marroc, l'Aràbia Saudita, Bahrain, els Emirats Àrabs Units, Oman, Qatar i Kuwait. El més rellevant d'aquesta llista és que l'Aràbia Saudita hagi signat un document en què es reconeix l'autodefensa d'Israel, que demostra com estaven d'avançades les converses amb els Estats Units per normalitzar les relacions.

Tot plegat, en una regió, l'Orient Mitjà, on les relacions sempre són canviants i on encara ningú s'aventura a parlar de com serà després d'aquesta nova guerra entre Hamas i Israel.