La guerra a Ucraïna entra en una nova fase amb la mateixa pregunta: fins on arribarà Putin?

Vladímir Putin no atacarà Ucraïna, creien molts (jo també). No tant perquè no el veiessin capaç de fer-ho, sinó perquè era difícil d'entendre quins beneficis li podia reportar una aventura tan arriscada.

La lliçó de l'Afganistan va quedar ben apresa, havíem sentit durant la intervenció militar russa a Síria. Després d'aquella invasió que va acabar sense victòria, amb 15 mil soldats soviètics morts i molts tornant a les seves repúbliques mal ferits, després d'aquell "Vietnam rus", Putin no vol militars russos morts i per això utilitza només l'aviació. Segons aquesta lògica, Putin evitaria una invasió terrestre. I encara més, es pensava: una cosa és batallar a Síria i una altra a un poble que consideres germà. Atacar Ucraïna vol dir, en alguns casos, atacar a familiars de russos, li costaria molt de justificar.

Totes aquestes teories ja són a la paperera. Quan comencin a arribar soldats en caixes, ja veuràs com afluixa! Aquesta també, a la brossa. I al mateix cubell comença a fer-s'hi lloc per a un altre postulat: el de la mobilització dels homes en edat de combatre. Aquest dimecres, Putin, amb l'anunci de la mobilització parcial dels homes en edat de combatre ha creuat una línia més.

Sí, ja se sap que primer van els professionals, després les persones amb menys recursos i menys possibilitats d'esquivar les normes... Però, si ja ens ha portat fins aquí, fins on arribarà Putin? Aquesta és la pregunta que des del primer dia és pertinent. És la pregunta clau. I cada cop anem posant la mirada atordida una mica més enllà. L'allarguem de la mateixa manera que el Kremlin vol estirar les fronteres de Rússia. Una altra línia que traspassa.

Si els referèndums que s'han anunciat acaben amb la incorporació de Donetsk, Lugansk, Zaporíjia i Kherson --regions que ni tan sols té ara sota control en la seva totalitat--, cada projectil ucraïnès que caigui en aquest territori serà un pretext més perquè Putin respongui amb la contundència que estimi convenient. Fins ara s'atacaven russos o prorussos veïns germans, s'argumentava des del Kremlin. Ara s'estaran atacant directament russos.

Ja sabem, per tant, que anirà més enllà. Però, insistim-hi, fins on? Em fa l'efecte que el president rus sap on vol arribar i que, el que hagi de fer entremig, és el que pot anar decidint més o menys sobre la marxa. I allà on vol arribar és a proclamar la victòria militar. "Poveda", victòria, és de les primeres paraules que aprèn qualsevol persona que estudiï rus. I Vladímir Putin la vol pronunciar a qualsevol preu.

La victòria pot tenir diversos graus (el compromís d'Ucraïna que no entrarà a l'OTAN, la rendició militar de Kíiv, reconèixer com a part de Rússia el Donbass, mantenir el conflicte congelat però amb línies de front estables i amb zones de facto russes...), pot ser tan pírrica i controvertida com es vulgui, però ell ha de proclamar que la missió s'ha complert.

Aleshores, Putin no tem el descontentament popular que pot portar una mobilització parcial o total? Tant ell com els seus assessors, probablement, són conscients que la mesura no agrada. I que, segurament, la popularitat del president s'haurà de maquillar més.

En un règim dictatorial com el rus no és fàcil que aflori el malestar, i l'exemple de les mobilitzacions massives de Bielorússia ja va demostrar també que, fins i tot quan sembla que desborden els carrers, la mà dura es pot acabar imposant.

El reforç de tots els mecanismes de pressió i propagandístics que el Kremlin té a l'abast també es pot apujar algun grau més, si cal.

Ara bé, si després d'anys mostrant per televisió armes a les quals, en teoria, cap exèrcit del món pot respondre, si després de discursos i discursos argumentant que Putin ha alçat una Rússia que havia heretat agenollada i dèbil, després de fer de la força el seu principal atribut, si després d'haver conduït al país a un atac militar que no era un clam popular, si després de demanar a tothom un esforç per entomar estoicament les sancions, si després del xoc emocional que han patit molts russos... si després de tantes i tantes coses, finalment no pot guanyar la guerra, podria resistir el règim de Putin?

Una desfeta militar incontestable a Ucraïna el deixaria en una situació molt difícil i fràgil. Perquè contradiria la imatge que s'ha construït durant més de vint anys de poder. Per això, la meva sensació és que està disposat a arribar molt, molt lluny.