La Guerra Civil al Merengue: una noia recupera la història del besavi gràcies a un manuscrit

Una alumna de batxillerat de Balaguer ha recollit en un llibre la història del seu besavi, Domingo Álvaro, que va ser soldat de la Lleva del Biberó. Ho ha fet a partir d'uns papers manuscrits que el seu familiar va escriure. El text descriu els horrors de la Guerra Civil Espanyola en primera persona. El testimoni servirà als docents del Camp d'Aprenentatge de la Noguera per explicar la contesa bèl·lica als alumnes dels centres educatius que visitin el Merengue, un petit turó de Camarasa, escenari de la batalla del Segre.

Clàudia Pérez va trobar els manuscrits del seu besavi fa uns anys. Estava interessada per la història, els va llegir i els va guardar com un tresor. A quart d'ESO, de visita al Merengue amb els companys de l'institut, va recordar que el seu familiar parlava d'aquell indret. L'anomenava el "maleït Merengue" i es va adonar que era el lloc on havia lluitat al bàndol republicà.

En els papers, un centenar de folis escrits a mà i en bolígraf, mostra la duresa de la batalla, amb un llenguatge sincer. Per Clàudia Pérez, un dels fragments que permet entendre la duresa dels fets viscuts és aquest:

"El meu company estava amb mi i em va dir:

- Domingo m'han matat.

- Però on t'han tocat?

- Per l'esquena.

Vaig quedar terroritzat, una bala maleïda explosiva el va rebentar per dins".

Ella pensa que el besavi va escriure les seves vivències per necessitat, per fer teràpia:

"Ja que portava molt pes damunt i estava terroritzat per tot el que havia passat a la guerra i ho havia de plasmar en un full."

La seva mare i neta de Domingo Álvaro, Elisabet Álvaro, hi està d'acord i afegeix:

"Ho feia per plasmar la història i perquè no es tornés a repetir."

El llibre

Les peripècies de Domingo Álvaro les recull un llibre titulat "Maleït Merengue: Memòries d'un soldat de la lleva del biberó". Un volum que han escrit Clàudia Pérez i altres coautors i que va dirigit a alumnes de 16 a 18 anys. Conté una proposta didàctica per treballar amb els estudiants i el rebran tots els centres de la demarcació de Lleida.

A més, les vivències escrites han servit al Camp d'Aprenentatge de la Noguera per incorporar el personatge a les visites dramatitzades que fan a la zona. A partir d'ara, un dels alumnes que visiten la zona es disfressa i esdevé el Domingo. Amb aquest personatge i els que ja hi havia fins ara, responsables del camp com Sònia Mañé pensen que "es donarà veracitat a tot el que expliquem aquí de la Guerra Civil, és molt més creïble que un llibre de text".

Les memòries d'en Domingo abasten dècades: com va sobreviure primer a la Guerra com a enllaç en el Cos de Transmissions; l'exili en un camp de concentració a França; el retorn a Espanya i la repressió franquista sobre els vençuts: passa per un nou camp de concentració, en aquest cas a Huelva, i posteriorment és obligat a fer el servei militar, ja sota el govern del dictador, a Larraix (Marroc). Els escrits acaben amb el seu retorn a casa i la duresa de la incorporació a la vida civil d'un noi que va combatre en el bàndol lleial a la República i que es va mantenir fidel i coherent a les seves idees.