La guerra comercial entre el Canadà i els EUA capgira les enquestes electorals a favor dels liberals de Trudeau

Continua la caòtica política comercial de Donald Trump. Només un dia després d'aplicar aranzels del 25% als productes arribats de Mèxic i el Canadà, el president nord-americà ha atorgat una exempció d'un mes a les importacions per als fabricants d'automòbils. 

El canvi arriba per la pressió de les tres grans indústries del país, Ford, General Motos i Stellantis, que han advertit del perjudici per al sector nacional que podrien provocar les dràstiques mesures proteccionistes. 

També hi hauria influït una conversa entre Donald Trump i el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, a qui continua culpant de l'entrada de fentanil als Estats Units.

Aquest mateix dijous, Trump ha anunciat una altra pausa d'un mes, fins al 2 d'abril, en l'aplicació d'aranzels del 25% al Canadà pels productes coberts per Tractat entre Mèxic, els Estats Units i el Canadà (T-MEC).

I també ha pres la mateixa decisió amb els béns de Mèxic inclosos en aquest tractat després d'una conversa amb la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, a la qual ha definit com una "dona meravellosa".

Incertesa entre els empresaris canadencs

Els empresaris canadencs viuen amb molta preocupació la guerra aranzelària iniciada pel país veí, que consideren un atac econòmic de conseqüències fatals. Mike Hicks, director de vendes de DMS Components, una empresa amb seu al Canadà, parla fins i tot de "traïció":

"No sabem què dir als nostres clients. Ningú sap com fixar el preu de res i el més greu és que els compradors no estan disposats a pagar un 25% més pels nostres productes.

Per mi, la incertesa sobre què passarà d'aquí a un mes és gairebé tan negativa com els mateixos aranzels."

El 2023 els Estats Units van importar del Canadà components per a l'automoció per valor de gairebé 12.000 milions de dòlars, segons l'Observatori de Complexitat Econòmica.

Una guerra comercial injustificada

El primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, assegura que el país està preparat per oposar-se als aranzels de Trump, amb imposicions recíproques. 

Els atacs dels republicans, segons el primer ministre canadenc, no tenen cap justificació i persegueixen només una finalitat geopolítica: debilitar el país "perquè sigui més fàcil annexionar-lo", com desitja el nou president nord-americà, que s'ha ofert a eliminar els aranzels si el Canadà es converteix en l'estat número 51 dels Estats Units.

Ja abans de prendre possessió de la presidència, Trump va esmentar en diverses ocasions que podria utilitzar mesures econòmiques per eliminar la frontera entre els dos països i ha acusat repetidament el Canadà de permetre l'entrada de grans quantitats de fentanil cap als Estats Units. 

Per Trudeau, els arguments sobre el tràfic d'opiacis són "ficticis" i serveixen per encobrir el desig expansionista del republicà, ja que s'ha intensificat la seguretat fronterera i la lluita contra el contraban de l'opioide.  

Tal com ha fet amb altres líders mundials, Trump s'ha atrevit a qüestionar la legitimitat de Trudeau en les pròximes eleccions federals. Davant la gravetat de la situació, el primer ministre canadenc ha fet una crida a la solidaritat i la unitat del país per fer front als "temps difícils" que es preveuen. La reacció del país, inesperadament, va en aquesta direcció de cara a les eleccions federals.

Els liberals de Trudeau, afavorits

Fa tan sols uns mesos, el Partit Liberal del Canadà, de l'actual primer ministre Justin Trudeau, semblava abocat a una rotunda derrota a les eleccions d'enguany. El declivi de la formació, dràstic des de fa dos anys, estava relacionat amb la crisi econòmica i un descontentament directe amb Trudeau.

La tendència va començar a capgirar-se a mesura que avançaven les amenaces aranzelàries de Trump i la renúncia precipitada del primer ministre, el 6 de gener, abans de la presa de possessió del reelegit president dels Estats Units.

Aquest gràfic mostra com, des del gener, els liberals han retallat distància amb el Partit Conservador, que havia arribat a ser de 26 punts de desavantatge.

Al gener el primer ministre canadenc va anunciar la seva marxa enmig d'una forta crisi d'impopularitat i pugnes internes relacionades, precisament, amb els seus plans per enfrontar-se a les mesures de Trump i per no haver aconseguit estimular el creixement econòmic.  

Unitat enfront de l'enemic veí

Els canadencs han reaccionat, però, de forma unitària a la imposició d'aranzels del 25% per part dels Estats Units i estan retornant el seu suport al Partit Liberal, que ha recuperat posicions i ha escurçat ràpidament la distància amb el Partit Conservador, encara líder a les enquestes d'intenció de vot.

Després d'una dècada al poder, Trudeau ha promès que continuarà al càrrec fins que el Partit Liberal designi aquest 9 de març un nou líder entre els 7 aspirants a succeir-lo, i s'ha compromès a no decantar-se personalment per ningú. El guanyador o guanyadora quedarà al capdavant del govern fins a les eleccions de l'octubre, que previsiblement podrien avançar-se.