La guerra de les Roses i la massacre de Glencoe, arrels històriques de "Joc de trons"

El fenomen de "Joc de trons" també arriba a les converses entre l'editor del "Telenotícies Vespre", Toni Cruanyes, i el director d'"El suplement", Roger Escapa.

Roger Escapa: Aquesta matinada s'estrena l'última temporada de "Joc de trons". Toni, n'ets fan?

Toni Cruanyes: Molt. El meu marit és el que va començar a casa, i ara tots dos en som fans..., i aquesta matinada veurem el capítol nou, esclar...

Avui, amb en Toni Cruanyes, descobrirem quin és el secret de l'èxit de "Joc de trons" i quines històries hi ha al darrere. Abans de res, que tothom estigui tranquil: no farem "spoilers". Toni, "Joc de trons" és pura fantasia. No sé si lliga amb els capítols d'Història que ens fas cada diumenge.

És fantasia èpica, és a dir, hi ha dracs, poders sobrenaturals, morts vivents..., però tot està ambientat en una època pseudomedieval. I és d'això que parlarem. És per això que té tant èxit.

A nosaltres, als espectadors occidentals, ens fascina l'edat mitjana

Ens encanta. Igual que Tolkien amb "El senyor dels anells", ara George R. R. Martin, amb "Joc de trons", beu dels elements propis d'aquesta època: cavallers, monjos, exèrcits... De fet, les dinasties dels set regnes estan basades en les cases reials europees. Tots tenen el seu estendard, el seu segell i el seu lema propi... Els Starck, per exemple, tenen el símbol del llop i el lema "Winter is coming" (S'acosta l'hivern)..., i també, com les dinasties europees, estan emparentades i entrellacen cosins, nebots, etcètera... De fet, aquesta última temporada de "Joc de trons", un dels grans misteris és com es resoldrà qui és l'hereu legítim dels Targaryen al Tron de Ferro, perquè la parella dels bons, Daenerys i John Snow, de fet, són tieta i nebot, i ells encara no ho saben...

Hi ha relacions extraconjugals, alguna sorpresa, com aquest amor fortuït entre Daenerys i John Snow. O hi ha incest, com la relació amorosa entre Cersei Lannister i el seu germà Jamie. De fet, els Lannister, que són tots rossos a la sèrie, de pell clara, segueixen un patró que també era propi de les famílies poderoses medievals: es casaven i procreaven entre ells per mantenir la puresa del llinatge. I també per no compartir el poder amb membres d'una altra casa.

També hi ha un nan: Tyrion Lannister

Els nans apareixen sovint en les històries de l'edat mitjana com a bufons, comediants, còmics... En canvi, a "Joc de trons" és un dels personatges més intel·ligents. I és ambiciós.

La lluita pel poder, pel Tron de Ferro, reprodueix algunes guerres medievals europees...

Hi ha trames de "Joc de trons" que estan basades en la famosa guerra de les Dues Roses, que entre el 1455 i el 1485, va enfrontar dues dinasties angleses: la Casa dels Lancaster i la Casa de York. Eren senyors feudals i terratinents anglesos que van protagonitzar un seguit de guerres civils per aconseguir el tron després que els Plantegenet, la casa reial, es quedessin sense descendència. Entre Eduard III i l'arribada dels Tudor al poder seria el període en què els Lancaster i els York van guerrejar i pactar amb altres nobles. Va ser una època molt sanguinària, i Shakespeare li va dedicar algunes de les seves obres més conegudes, com "Enric VI" o "Ricard III"... En tot cas, va ser una lluita de poder, en què tant valien els cavallers i soldats com l'astúcia per identificar les febleses dels enemics.

Detall d'un quadre de Henry Albert Payne que recrea la guerra de les Dues Roses

Per què se'n va dir la guerra de les Dues Roses?

Perquè els emblemes heràldics de les dues cases eren una rosa, vermella els Lancaster i blanca els York. I una rosa és avui encara la flor nacional anglesa.

Què més ha inspirat la història dels set regnes de "Joc de trons"?

Hi ha un capítol mític, el del Casament Vermell, que està inspirat en un dels episodis més cruels de la història d'Escòcia: la massacre de Glencoe. A la sèrie passa exactament el mateix que a la història real. Va ser una matinada en què, en tres llocs alhora, els quaranta membres del clan dels MacDonald van ser assassinats pels convidats que havien acceptat la seva hospitalitat. És a dir, que van incomplir una de les lleis de la cavalleria, que és no trair els que t'han convidat a menjar i a dormir a casa seva. En l'episodi del Casament Vermell de "Joc de trons" passa exactament això: degollen tots els membres de la família Stark que hi assisteixen.

A "Joc de trons" hi ha coses més o menys reals, però el que no trobarem a cap llibre d'història és l'exèrcit d'homes morts o els dracs que volen

En això tens raó. Però sí que el món medieval està empeltat d'aquests personatges mitològics, que encara avui formen part del nostre imaginari històric i cultural. Ens fascinen els contes de cavallers i dracs. Tenim castells i edificis religiosos medievals, que venerem tant per la religió cristiana, que es va estendre en aquella època, en què es van fer les grans catedrals i monestirs..., com també perquè a l'edat mitjana és quan la gran majoria de nacions europees situen el seu mite fundacional. Els cavallers, els castells i les victòries militars contra els països veïns són períodes històrics glorificats. Per tant, és normal que ens agradin tant. Igual que passa amb "Joc de trons", més enllà de les fronteres de la Terra de Ponent, el desconegut són el món dels morts, al nord, i els salvatges del desert, al sud. I així és com veien també el món els europeus de l'edat mitjana, abans de saber que la Terra era rodona.

Toni, queda clar que aquesta matinada no ens perdrem el primer capítol de l'última temporada