Aquest dimecres, la guerra a Ucraïna entra en el 77è dia. Aquestes són les informacions més destacades de dimarts:

- Atacs a Odessa. Dimarts, els combats es van intensificar al sud i a l'est d'Ucraïna, on va morir una persona i cinc van resultar ferides. El president del Consell Europeu, Charles Michel, es trobava a la zona i es va haver de refugiar. Els atacs també es van mantenir a la planta siderúrgica d'Azovstal, a Mariúpol.

- RuTube, el Youtube rus, va rebre el pitjor atac de la seva història. Segons l'alternativa russa a Youtube, els pirates informàtics van esborrar el codi font i la companyia es va veure obligada a restaurar el funcionament del servei. RuTube es va fundar l'any 2000 i actualment compta amb més de 25 milions d'usuaris.

- La UE va acusar Rússia d'haver atacat la xarxa europea satèl·lit KA-SAT. Segons la UE, l'atac es va produir una hora abans d'iniciar la guerra contra Ucraïna, el 24 de febrer passat, tot i que les acusacions contra la Federació Russa van arribar aquest dimarts.

- Alemanya va anunciar la reobertura de l'ambaixada a Kíiv per un temps limitat i amb un nombre reduït de treballadors. En roda de premsa, la ministra d'Exteriors, Annalena Baerbock, també va posar sobre la taula una adhesió completa d'Ucraïna a la Unió Europea.

- Alemanya i Bèlgica es van mostrar obertes a buscar fórmules per facilitar l'entrada de països a la UE. L'anunci el van fer el canceller alemany, Olaf Scholz, i el primer ministres belga, Alexander De Croo. Tot i que no van fer una referència explícita a Kíiv, van defensar agilitzar al màxim el procés d'adhesió a la UE, tot i reconèixer que l'actual procés és llarg i pot durar més de 10 anys.

- Bielorússia blinda les fronteres amb Ucraïna. La decisió la va anunciar aquest dimarts en veure que els països d'Occident reforcen la presència militar al territori ucraïnès. El primer viceministre de Defensa de Bielorússia, Víktor Gulevitx, va dir que estan desenvolupant mesures per contrarestar les possibles amenaces.

Maria Aliókina, la líder de les Pussy Riot, ha fugit de Rússia. Aliókina va arribar a Lituània després de diversos intents de travessar Bielorússia. Finalment ho va aconseguir disfressada de repartidora de menjar a domicili, segons explica en una entrevista concedida a The New York Times des de Vílnius.

Maria Aliókina s'havia compromès a quedar-se al seu país per continuar protestant contra la invasió russa d'Ucraïna, a través del seu mitjà de comunicació Mediazona. Durant aquests mesos, la pressió i el control de les autoritats russes s'havia traduït en arrestos domiciliaris consecutius de 15 dies. A l'abril, Maria Aliókina va rebre la comunicació que seria empresonada durant 21 dies per neutralitzar els seus moviments dissidents respecte al règim de Putin.

Aleshores va decidir "que era hora de marxar, almenys temporalment", per continuar la lluita des de l'exili.

L'activista russa relata la seva fugida, que, diu, va ser "com una novel·la d'espies". El dia que va marxar, va abandonar el seu mòbil per evitar que la rastregessin i uns amics la van portar fins a Bielorússia. Més difícil va ser passar la frontera per entrar a Lituània, a territori europeu. Va trigar una setmana, durant la qual va evitar hotels i llocs on pogués ser reconeguda. Després de tres intents de passar la frontera, ho va aconseguir gràcies a la documentació que li va proporcionar, de contraban, l'artista islandès Ragnar Kjartansson, i que li donava estatus de ciutadana de la Unió Europea.

Ara, des de Vílnius, on s'ha trobat amb altres activistes exiliats i membres de Pussy Riot, preparen una gira que començaran el 12 de maig a Berlín, per recaptar fons per a Ucraïna.

Des d'avui, tanca un dels principals gasoductes d'Ucraïna, per on fins ara arribava la tercera part del gas rus a Europa a través d'aquest país. L'operadora del sistema de gas ucraïnès (GTSOU) ha acusat Moscou d'haver provocat l'aturada del subministrament a través de Sokhranivka, ja que una bona part de les instal·lacions estan situades al Donbass, territori actualment controlat majoritàriament per l'exèrcit rus.

GTSOU va fer públic ahir un comunicat en què deia que no podia operar a la seva estació de compressió de gas de Lugansk, a causa de "la interferència de les forces d'ocupació en els processos tècnics".

L'empresa ucraïnesa també afirma que podria redirigir el gas a través del punt d'interconnexió de Sudzha, controlat per Ucraïna, tot i que Gazprom -l'empresa russa de gas- ha dit que aquest moviment era "tecnològicament impossible".

Segons l'informe diari de la intel·ligència britànica, difós pel Ministeri de Defensa d'aquest país, continuen els combats entre russos i ucraïnesos al voltant del que es coneix com a illa de les Serps o illa de Zmini.

Rússia intentaria reforçar-se a l'illa després d'expulsar-ne els ucraïnesos, però aquests últims han contraatacat amb drons Bairaktar i han colpejat les defenses aèries russes i els vaixells que intentaven arribar a la illa amb subministraments.

Segons els britànics, les naus russes tenen "mínima protecció" a l'oest del mar Negre després de l'enfonsament del vaixell de guerra Moscou. Però si Rússia aconsegueix reforçar la seva posició a l'illa amb defenses aèries estratègiques i míssils de creuer, podria dominar el nord-oest del mar Negre.

El cas de l'illa de les Serps va impactar l'opinió pública ucraïnesa i internacional en començar la guerra, quan els soldats ucraïnesos que la defensaven van respondre als soldats de l'exèrcit rus que els amenaçaven d'envair-los dient-los: "Barco de guerra rus, ves a la merda!"

El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha assegurat aquesta nit que les forces ucraïneses han recuperat una part del territori pres per les forces russes al nord de Khàrkiv, la segona ciutat del país.

Khàrkiv estaria doncs enmig de "batalles ferotges" segons ha dit també el governador de la zona, Oleg Synegubov, que també ha alertat que les tropes russes han deixat "paranys mortals" per tota la regió.

L'exèrcit ucraïnès ha difós diverses imatges que s'haurien enregistrat justament en aquesta zona on es veuen tancs destruïts per les seves forces i soldats russos morts.

Els milicians prorussos del Donbass asseguren que ja no queden civils a la planta d'Azovstal, a la ciutat de Mariúpol. Segons ha dit el líder de l'autoproclamada república popular, Denís Puixilin, "consegüentment, les nostres unitats ja no tenen les mans lligades".

Al mateix temps, Ucraïna ha demanat ajuda internacional per evacuar els soldats ferits que hi ha al complex industrial assetjat. La defensora del poble ucraïnesa, Liudmila Deníssova, ha demanat ajuda a l'ONU i a la Creu Roja:

"Faig una crida perquè aquestes dues organitzacions prenguin totes les mesures d'acord amb els seus mandats per evacuar els soldats ferits d'Azovstal cap a regions segures d'Ucraïna, on se'ls donarà atenció mèdica i les cures adequades."

Segons diverses fonts, uns centenars de soldats ucraïnesos, la major part vinculats al regiment d'Azov, continuen resistint a l'acereria d'Azovstal. Durant els últims dies, s'han pogut evacuar centenars de civils que s'hi havien refugiat pels bombardejos russos que han arrasat la ciutat de Mariúpol.

Netejar de mines tot el territori ucraïnès després de la invasió russa costarà entre 5 i 10 anys de feina. Així ho ha dit Oleh Bondar, cap del Departament de Desminatge Humanitari del Servei Estatal d'Emergència d'Ucraïna.

Per Bondar, "una de les conseqüències més negatives de la invasió és la contaminació massiva del territori i localitats poblades d'explosius, inclosos els prohibits per les convencions internacionals".

Segons aquest organisme, l'exèrcit rus hauria utilitzat sistemes de mines controlades a distància, hauria col·locat camps de mines en localitats poblades i hi hauria deixat una gran quantitat d'artefactes explosius. Aquests últims són els més perillosos i els que representen una amenaça més gran per als civils.

A mesura que l'exèrcit ucraïnès recupera zones ocupades per les forces russes, es prenen mesures sobre desminatge, que inclouen inspeccions en camps, pobles, carreteres i edificis, així com en línies elèctriques, gas i canonades d'aigua.

Les autoritats prorusses imposades per les forces ocupants a la regió de Kherson, al sud d'Ucraïna, han dit avui que demanaran la seva incorporació a Rússia.

El Kremlin, a través del portaveu de la Presidència, Dmitri Peskov, ja ha respost que "seran els habitants de Kherson els que decidiran si demanen l'ingrés a la Federació Russa".

Des que es van apoderar de la ciutat de Kherson, a principis de març, les autoritats militars russes han destituït el seu alcalde, han introduït el ruble rus com a moneda i han bloquejat els canals de televisió ucraïnesos.

La regió té una importància estratègica clau per assegurar un corredor terrestre entre Rússia i Crimea.

La fiscal general d'Ucraïna, Irina Venediktova, ha explicat que jutjaran els primer soldats russos per crims de guerra des de l'inici de la invasió.

Són tres militars als quals se'ls acusa de violar les lleis de la guerra. Segons avança el diari "The Guardian", un dels soldats és un home acusat de matar un home i de violar una dona. Els fets van passar a la ciutat de Brovarí, als afores de Kíiv, al març. Se'l jutjarà en absència perquè encara no han aconseguit localitzar-lo.

Un altre dels casos és el d'un soldat detingut i que està acusat de matar un civil desarmat a la regió de Sumi. El militar té 21 anys.

La fiscal general va iniciar a l'abril una investigació per trobar deu soldats russos acusats de crims de guerra a Butxa, la ciutat del nord de Kíiv on van aparèixer centenars de cadàvers de civils executats

La fiscalia ha documentat més de 8.000 casos de crims de guerra des que Rússia va envair Ucraïna el 24 de febrer.

Davant la impossibilitat d'evacuar les dotzenes de tropes de l'exèrcit ucraïnès que continuen refugiades a la foneria d'Azovstal, a Mariúpol, el govern de Kíiv ha plantejat a Rússia la possibilitat d'intercanviar els soldats que estiguin greument ferits per presoners de guerra.

Avui mateix, la defensora del poble ucraïnesa, Liudmila Deníssova, ha fet una crida a l'ONU i a la Creu Roja  per, a través d'ajuda humanitària, evacuar els soldats ferits que hi ha al complex industrial assetjat.  

Més tard, la viceprimera ministra d'Ucraïna, Irina Veresxuk, ha fet explícita la proposta d'intercanvi amb Rússia, tot i que ha assegurat que "encara no hi ha acord" per tirar-la endavant i "les negociacions continuen".

Veresxuk ha afegit que el govern està treballant en una sèrie d'opcions per posar fi al setge d'Azovstal, però, alhora, ha confessat que cap de les opcions que es planteja és perfecta.