Aquest dimarts ja farà 83 dies de l'inici de la invasió russa a Ucraïna. Aquestes són les informacions més importants d'aquest dilluns:

- Imatges de drons mostren centenars de noves tombes acabades de ferals afores de Mariúpol, a l'assentament de Starí Krim. En grans extensions de conreus s'han excavat a la terra cavitats per fer més enterraments.

- Rússiaha dit que l'expansió de l'OTAN seria un "error" i ha amenaçat amb conseqüències de "llarg abast" si Finlàndia i Suècia entren a l'Aliança Atlàntica.

- La invasió russa d'Ucraïna ha fet que moltes empreses hagin pres decisions contundents. Aquest dilluns la francesa Renault ha anunciat que marxa de Rússia i que entrega els actius de la seva filial al govern. Serà la primera gran nacionalització des de l'inici de les sancions per la guerra.

- La cadena nord-americana de menjar ràpid McDonald's també ha anunciat la seva sortida del mercat rus i l'inici d'un procés per vendre els seus negocis a Rússia.

- El líder del grup ucraïnès Kalush Orchestra, guanyador del festival d'Eurovisió, ha decidit tornar al seu país per ajudar els qui han hagut de fugir per la guerra.Oleg Psiuk dirigeix una organització de voluntaris que ajuda els refugiats amb menjar, allotjament i medicaments.

- Ucraïna avança a Khàrkiv mentre l'OTAN diu que Kíiv pot guanyar la guerra. A la segona ciutat del país, que les tropes russes tenien sota el seu control fins fa uns dies, les forces ucraïneses han empès l'exèrcit rus fins a la frontera.

- El govern suec ha anunciat que demanarà l'ingrés formal l'OTAN, seguint els passos de Finlàndia.

- Comença l'evacuació dels soldats ucraïnesos ferits que resistien a la planta d'Azovstal, a Mariúpol.

Els soldats ucraïnesos que resistien a la planta metal·lúrgica Azovstal, a la ciutat de Mariúpol, han estat evacuats. Són 264 militars en total, segons ha confirmat el ministeri de Defensa ucraïnès.

53 ferits greus han estat evacuats a un centre mèdic de Novoazovsk per rebre atenció immediata. Les altres 211 persones les han portat a Olenivka a través del corredor humanitari, ha afegit el ministeri en un comunicat.

L'agència Reuters ha difós imatges dels autobusos que han traslladat els militars.

La planta d'Azovstal ha estat sotmesa a un llarg setge, pràcticament des de l'inici del conflicte, i ja s'ha convertit en un símbol de la resistència ucraïnesa.

Pel que fa a l'ofensiva de Moscou, es constaten alguns canvis que fan que l'avanç de l'exèrcit rus no sigui tan contundent, més aviat el contrari. Seria el cas de la ciutat de Khàrkiv, d'on ja s'haurien retirat les tropes russes.

El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha reconegut el valor de Turquia dins de l'Aliança i s'ha mostrat disposat a tractar "qualsevol preocupació de seguretat" que pugui tenir en relació amb el possible ingrés de Finlàndia i Suècia a l'organització.

"Turquia és un valuós aliat i qualsevol preocupació de seguretat ha de ser abordada", ha escrit al perfil oficial a Twitter, després de parlar amb el ministre turc d'Exteriors, Mevlut Çavusoglu.

Stoltenberg ha explicat que ha tractat amb Çavusoglu sobre les decisions de Finlàndia i Suècia de sol·licitar l'adhesió a l'OTAN.

El polític noruec, a més, ha demanat unitat a Turquia: "Hem de continuar  nts en aquest moment històric", ha subratllat.

Aquestes declaracions arriben després que Turquia assegurés que podria vetar l'entrada de Suècia i Finlàndia a l'OTAN. Aquest mateix dilluns, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha insistit en aquesta idea si aquests països nòrdics mantenen el que Ankara considera que és una política d'acollida de militants kurds. "Acullen terroristes", ha insistit Erdogan.

Segons un informe d'Unicef, la malnutrició extrema, que ja estava creixent a nivell global els últims anys, s'ha vist agreujada per la guerra a Ucraïna.

L'ONG ha alertat de les greus conseqüències que està tenint aquest conflicte bèl·lic en la seguretat alimentària, ja que tant Ucraïna com Rússia figuren entre els majors productors de cereals del món, i un gran nombre de països "pobres" depenen especialment d'aquestes importacions.

"El món s'està convertint ràpidament en un virtual polvorí de morts infantils evitables i de patiment per als nens per malnutrició", ha dit en un comunicat Catherine Russell, la directora executiva de l'agència de l'ONU per a la infància.

La recent pujada dels preus dels aliments està creant una gran crisi de malnutrició infantil, en fer créixer el nombre d'infants que passen gana i també perquè s'estan encarint de manera important els tractaments més eficaços, com ara els aliments terapèutics preparats per ser consumits en situacions d'emergència. El cost d'aquests tractaments -una pasta alta en nutrició que va empaquetada en petites bosses- augmentarà un 16% als pròxims mesos, segons projeccions d'Unicef, que n'és el major distribuïdor del món.

El viceministre d'Exteriors rus, Andrei Rudenko, ha dit que "ara mateix no hi ha negociacions de cap tipus" entre Rússia i Ucraïna.

Segons ha informat l'agència Interfax, Rudenko ha afirmat que "les negociacions no continuen" i que Ucraïna "ha abandonat, de fet, el procés negociador".

Per la seva part, el cap del seu ministeri, Serguei Lavrov, ha criticat Washington i Londres per "guiar" Ucraïna durant les anteriors rondes de negociacions amb Rússia, aturades després de la massacre de Butxa.

En una conferència emesa en directe per la televisió russa, Lavrov ha dit que Occident considera Ucraïna "una deixalla en la guerra híbrida total que té contra Rússia".

Pel cap de la diplomàcia russa, "la guerra que han declarat no és entre Ucraïna i Rússia, sinó entre Occident i Rússia".

L'última ronda de converses presencials es va fer a Istanbul el 29 de març. Després, els contactes van continuar telemàticament. El 9 de maig, el cap negociador rus, Vladímir Medinski, va assegurar que les negociacions en format remot seguien i que no s'havien aturat.

La secretària del Tresor dels Estats Units, Janet Yellen, ha pressionat Europa perquè augmenti la seva ajuda financera a Ucraïna, ja que la que s'ha compromès fins ara a nivell internacional "no serà suficient ni tan sols a curt termini" per afrontar les necessitats del país envaït per Rússia, ha dit.

"Ucraïna necessitarà suport massiu i inversions privades per a la reconstrucció i recuperació, semblants a la tasca de reconstruir Europa després del 1945. Ucraïna haurà de fer això, pas a pas, però podem ajudar-la avui i reconèixer i preparar-nos per al que ve", ha afirmat Yellen davant del Fòrum Econòmic de Brussel·les (BEF), organitzat per la Comissió Europea i que reuneix polítics, empresaris i acadèmics europeus.

El Parlament finlandès, amb més del 95% dels vots a favor, ha aprovat adherir-se a l'OTAN. En total, 188 dels 199 parlamentaris s'han decantat a favor de sol·licitar l'ingrés en aquesta organització. D'aquesta manera, el país nòrdic ja pot enviar la candidatura oficial a la seu de l'Aliança Atlàntica.

El debat a la cambra ha estat molt intens, ja que els diputats finlandesos han volgut argumentar molt bé la decisió. El govern, per la seva banda, ha al·legat que Finlàndia ha de garantir la seva seguretat i, alhora, que la decisió presa no és contra ningú, motiu pel qual espera restablir les relacions amb Rússia.

Acabat aquest tràmit parlamentari, demà podria demanar l'accés formal a Brussel·les. Ahir va ser el Parlament suec qui va resoldre tirar endavant la sol·licitud d'ingrés a l'aliança i, avui, pràcticament en paral·lel, ho ha fet el finlandès.

El president de Rússia, Vladímir Putin, ha qualificat aquest dimarts de "suïcidi econòmic" que els països de la Unió Europea debatin sobre l'embargament de gas i petroli russos en resposta a la invasió a Ucraïna.

"Aquest acte de fe econòmic, aquest suïcidi, és un assumpte intern dels països europeus. Nosaltres hem d'actuar de manera pragmàtica a partir dels nostres propis interessos econòmics", ha expressat Putin durant una reunió telemàtica dedicada a la indústria petroliera russa.

El mandatari rus constata que actualment, "d'acord amb els motius de caire polític, per satisfer les seves pròpies ambicions i sota les pressions del sobirà estatunidenc, els països europeus imposen més i més sancions als mercats del petroli i el gas", un fet que condueix a un increment de la inflació.

"Els europeus reconeixen obertament que encara no poden prescindir totalment de les fonts energètiques russes", ha assenyalat Putin. El president considera que la decisió de vetar les fonts energètiques russes convertirà Europa en la regió amb els preus més elevats a llarg termini.

Rússia ha condemnat aquest dimarts les polítiques "antirusses" del Consell d'Estats del Mar Bàltic (CBSS), una organització integrada per 12 països més la Unió Europea (UE), i n'ha anunciat la retirada. 

"El ministre d'Exterior de Rússia, Serguéi Lavrov, ha notificat als ministres dels països del CBSS, a l'alt representant de la UE per a la Política Exterior i a la secretaria del Consell a Estocolm la sortida de l'organització", recull el Ministeri en un comunicat. 

El CBSS, organització fundada l'any 1992 com a resposta als canvis geopolítics que van tenir lloc a la regió del mar Bàltic a finals de la Guerra Freda, està integrat per Alemanya, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Islàndia, Letònia, Lituània, Noruega, Polònia, Suècia, la UE i el Regne Unit. 

Moscou considera que és "inconvenient i contraproduent la participació futura" al CBSS. A més, la diplomàcia russa denuncia que l'organització s'ha convertit en "un instrument de la política antirussa" per part d'alguns dels seus membres. 

"Els intents de treure el nostre país del mar Bàltic estan condemnats al fracàs. Continuarem treballant amb els socis responsables, portat a terme activitats vinculades als temes claus de desenvolupament de la regió del Bàltic, i protegint els interessos dels nostres compatriotes", ha conclòs Exterior. 

L'oficina a Europa de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha verificat un total de 226 atacs contra el sistema sanitari d'Ucraïna des que va començar la guerra, segons ha informat el director regional, Hans Kluge.

"Són gairebé tres atacs de mitjana per dia", ha indicat el director durant una roda de premsa a Kíiv, des d'on ha explicat que dos terços de les agressions contra sanitaris registrats a escala global el 2022 s'han produït a Ucraïna.

De moment, l'OMS ha pogut confirmar que els atacs han deixat almenys 75 morts i 59 ferits, tot i que l'oficina de la regió europea, que també cobreix Rússia i diferents repúbliques exsoviètiques, no ha volgut donar més detalls sobre les víctimes per raons de seguretat.

El director regional també ha anunciat que aquesta setmana es reunirà amb representants del govern ucraïnès per obtenir més informació sobre els reptes a què s'enfronta el país, com l'accés a medicaments per part de pacients crònics.

Kluge ha exclamat que hi ha un problema de subministrament elèctric a hospitals i centres sanitaris i que l'OMS està treballant per proporcionar-los generadors. L'objectiu a llarg termini és avançar cap a l'ús de les energies renovables per garantir la sostenibilitat del sistema sanitari.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha fet aquest dimarts una intervenció sorpresa a l'acte inaugural del 75è Festival de Cinema de Canes.

A través de la pantalla, el president d'Ucraïna ha considerat "necessari" que el cinema no "resti en silenci" davant "la guerra més terrible des de la Segona Guerra Mundial", en una intervenció que es produeix en el context de la invasió militar russa a Ucraïna.

Zelenski ha citat diversos films, entre ells "El gran dictador",de Charles Chaplin, i ha subratllat que aquest tipus de pel·lícules són "documentals i noticiaris espantosos". Irònicament, ha subratllat, als "dictadors més brutals del segle XX els encantava el cinema".

Zelenski s'ha acomiadat afirmant: "Estic segur que el dictador perdrà."