Aquest divendres ja fa 100 dies que Rússia va iniciar la invasió d'Ucraïna. Aquest dijous la guerra ha deixat els titulars que resumim a continuació:

- Zelenski diu que l'exèrcit ucraïnès ha aconseguit un "cert èxit" a Severodonetsk, a la regió de Lugansk. Durant al dia, la violència dels combats ha obligat a parar l'evacuació de civils. Serhí Haidai, governador de la regió, ha informat que l'exèrcit rus ja ha ocupat el 80% de la ciutat, on encara hi ha 15.000 civils.

- L'administració prorusa de Zaporíjia decreta l'expropiació dels actius estatals d'aquesta regió ucraïnesa banyada pel mar d'Azov i limítrofa amb l'autoproclamada república popular de Donetsk. L'expropiació afectarà terrenys, recursos naturals, infraestructura estratègica i tots els actius pertinents a l'Estat ucraïnès.

- Rússia acusa els EUA d'afegir més llenya al foc després que hagin decidit enviar un nou paquet d'ajuda militar a Ucraïna per valor de 700 milions de dòlars. Moscou ha acusat Kíiv d'"estar preparant atacs contra Rússia".

- Dinamarca aprova unir-se a la defensa comuna de la Unió Europea. En un històric referèndum convocat en resposta a la invasió russa, dues terceres parts dels votants (un 66,8%, amb el 96% dels vots escrutats) han apostat per eliminar una de les quatre excepcions que té Dinamarca a la política comuna de la Unió.

- Els països exportadors de petroli incrementaran en un 50% la producció durant els mesos de juliol i agost. L'organització ha acordat entregar 648.000 barrils al dia, per sobre dels 432.000 barrils diaris que arriben actualment al mercat.

- La Unió Europea ha aprovat el sisè paquet de sancions contra Rússia, que inclou l'embargament del petroli rus per via marítima, però que, de moment, n'exclou el cru que arriba a través d'oleoductes. Hongria ha aconseguit treure el patriarca rus ortodox Ciril de la llista de persones sancionades.

Aquest divendres fa 100 dies de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna. Uns 100 dies que deixen 4.000 civils i més de 30.000 soldats morts, i uns 14 milions de persones que han deixat casa seva, entre refugiats i desplaçats.

L'ofensiva russa va començar amb un atac coordinat en diversos fronts, amb els combats més intensos al Donbass i a la capital, Kíiv, com a principal objectiu de l'exèrcit.

A mesura que van passar les setmanes, la resistència ucraïnesa va impedir que Rússia aconseguís controlar Kíiv. Moscou va reorientar els esforços cap al sud del país, sobretot a Mariúpol.

En les últimes setmanes, l'ofensiva russa se centra sobretot al Donbass. Amb la conquesta de Mariúpol, el Kremlin s'ha assegurat el control del corredor sud que enllaça el Donbass amb Crimea.

Passats 100 dies, però, res fa pensar que la guerra s'hagi d'acabar a curt termini.

El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha dit que els països occidentals "han de preparar-se per una llarga guerra de desgast" a Ucraïna que "només pot acabar en una taula de negociació".

En declaracions des de la Casa Blanca, després de reunir-se amb el president dels Estats Units, Joe Biden, Stoltenberg ha dit que l'OTAN ha de continuar donant suport a Ucraïna.

"Aquesta guerra s'ha convertit en una guerra de desgast on els ucraïnesos estan pagant un preu alt per defensar el seu propi país al camp de batalla, però també on veiem que Rússia està tenint elevades pèrdues".

El pròxim 29 i 30 de juny, l'OTAN celebrarà una cimera a Madrid on els aliats abordaran "l'enfortiment de l'Aliança Atlàntica" amb la possible incorporació de Suècia i Finlàndia damunt de la taula. També tractaran nous reptes com els ciberatacs o la crisi climàtica.

Aquest divendres s'ha adoptat definitivament el sisè paquet de sancions dels països membres de la Unió Europea cap a Rússia i Bielorússia. Les sancions inclouran l'embargament del petroli que arriba per via marítima. L'objectiu és limitar fins al 90% la dependència del cru rus.

"Amb el paquet d'avui estem augmentant les limitacions en la capacitat del Kremlin de finançar aquesta guerra imposant més sancions econòmiques. Prohibim la importació de petroli rus cap a la UE i amb això tallem una enorme font d'ingressos per a Rússia", ha dit en un comunicat l'alt representant de la UE per a la Política Exterior, Josep Borrell.

Qui hi havia posat més pegues a les noves sancions era Hongria, que al·legava la gran dependència que té de Rússia, però finalment s'ha acordat que aquest país pugui continuar accedint al gas rus.

Les sancions també tindran excepcions per a la República Txeca o Eslovàquia.

Amb motiu dels 100 dies de conflicte, l'ONU ha fet un comunicat en què diu que aquesta guerra "no tindrà cap guanyador".

"Aquesta guerra no tindrà guanyador, i en lloc d'això hem estat testimonis de tot el que s'ha perdut: vides, cases, feines i prosperitat."

El coordinador de les Nacions Unides per Ucraïna, Amin Awad, ha dit també que els 100 dies transcorreguts des de l'inici de la guerra han estat setmanes "de patiment, devastació i destrucció a escala massiva" que han deixat un terç de la població ucraïnesa depenent de l'ajuda humanitària.

Això vol dir -afegeix el comunicat- que hi ha més de 15 milions de persones en aquest país que "requereixen urgentment assistència i protecció".

A més, a l'impacte intern de la guerra se li ha d'afegir l'extern. Des de l'ONU s'adverteix que "1.700 milions de persones al món poden veure's afectades per l'escassedat de blat i altres cereals", ja que tant Rússia com Ucraïna estan entre els principals exportadors alimentaris del planeta.

Per l'ONU, desbloquejar el comerç al mar Negre "ha de ser una prioritat, ja que si no podríem anar cap a una situació de fam, inestabilitat i migracions massives a tot el món".

El periodista Luis de Vega ha seguit la invasió russa d'Ucraïna des del començament, el 24 de febrer, i ha retratat l'empremta que ha deixat la guerra a localitats com Butxa, Irpín o Kíiv.

Aquí es pot veure la tria que n'ha fet Luis de Vega. Deu imatges que descriuen l'horror i la destrucció que han comportat més de tres mesos de guerra a Ucraïna.

Quan fa 100 dies de l'inici de la guerra a Ucraïna, tant Moscou com Kíiv han volgut donar un missatge victoriós i esperançador a la seva gent.

A la roda de premsa telefònica que fa diàriament, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha assegurat que "Rússia assolirà tots els objectius de la seva operació militar especial, que ja està donant certs resultats".

També el Ministeri d'Afers Exteriors rus ha insistit que "Moscou seguirà amb els seus plans fins a desnazificar i desmilitaritzar Ucraïna".

Per la seva banda, el president ucraïnès, Volodimir Zelenski, ha publicat un vídeo a les xarxes, envoltat dels seus principals col·laboradors, amb un missatge clar:

"Les forces armades d'Ucraïna també són aquí, la gent de la nostra nació és aquí. Estem defensant Ucraïna des de fa 100 dies. La victòria serà nostra. Glòria a Ucraïna!"

Les Nacions Unides enviaran 3 investigadors experts en drets humans a Ucraïna per investigar les presumptes violacions i abusos que s'hagin pogut cometre.

Els membres de la Comissió Internacional Independent d'Investigació de l'ONU portaran a terme aquesta primera missió al país del 7 al 16 de juny.

Segons un comunicat fet públic per aquest organisme internacional, els experts visitaran diverses poblacions, entre elles Kíiv, Lviv, Khàrkiv i Sumi. Allà tenen previst reunir-se amb víctimes, testimonis i persones que han estat desplaçades, així com amb funcionaris del govern ucraïnès.

Vladímir Putin s'ha reunit aquest divendres a Sotxi, al mar Negre, amb els líders de la Unió Africana, el president senegalès, Macky Sall, i Moussa Faki Mahamat.

Els líders africans han dit a Putin que ha de tenir en compte l'efecte que la guerra a Ucraïna provoca als països més pobres: "els nostres països, tot i que estan molt lluny de l'escenari, són víctimes a nivell econòmic".

Abans de la reunió, el Kremlin ha negat que Rússia sigui responsable de la crisi alimentària que afecta tot el món i, de forma més intensa, el continent africà. I han dit que així ho faria saber Vladímir Putin als representants africans.

El govern rus continua culpant Ucraïna i Occident de la paralització de les exportacions de gra ucraïnès.

Putin ha assegurat que Rússia no atacarà els ports ucraïnesos quan es netegin de mines i nega que preparin atacs des del mar. El president rus acusa Occident de crear l'actual crisi alimentària amb decisions "errònies" en el camp econòmic i energètic.

En el transcurs dels 100 dies de guerra, l'exèrcit rus s'ha apoderat de gran part de la costa sud d'Ucraïna i els seus vaixells de guerra controlen l'accés als ports del mar Negre. Però la versió del Kremlin és que ningú del costat rus bloqueja les sortides dels ports i que són els ucraïnesos els que han minat els ports per evitar la sortida de vaixells carregats de cereals.

L'ambaixador ucraïnès a Espanya, Serhii Pohoreltsev, agraeix al govern espanyol l'enviament de més de 200 tones d'armament des de l'inici de la invasió russa. Però diu que és una quantitat insuficient i demana que Espanya els cedeixi tancs Leopard, obusos i morters.

Segons l'ambaixador d'Ucraïna, l'ajuda militar que Espanya ha enviat a Ucraïna només n'hi ha "per dues hores de combat".

"No demanem res que Espanya no pugui aportar", afegeix l'ambaixador. Pohoreltsev lamenta que Espanya tingui "l'índex més baix d'ajuda a Ucraïna en relació al seu pressupost militar".

El diplomàtic ha confirmat que el conflicte, que ja fa 100 dies que dura, ha entrat en una "fase de guerra duradora" i que Rússia ja controla el 20% del territori del seu país.