La guerra del "delivery": un negoci de pèrdues, ofertes i precarietat laboral

La pandèmia ha posat en el focus el negoci del repartiment a domicili. Un servei que durant el confinament es va declarar com a essencial, i que és el clau roent al qual s'han agafat molts restauradors per poder facturar en temps de restriccions i restaurants a mig gas. Per això, per a molts, el "delivery" ja no és una opció, sinó una obligació i es queixen de les altes comissions que els cobren aplicacions com Uber Eats, Glovo o Deliveroo. Ja no són només els petits restaurants que ho denunciaven a TV3, ara també cadenes d'una mida considerable s'han agrupat per queixar-se que han de pagar entre el 25 i el 40% de cada comanda.  

Però aquest és només un dels fronts oberts que té un sector en plena ebullició i que no para de créixer: la guerra de preus i ofertes per guanyar clients entre les diferents aplicacions o el conflicte laboral amb els repartidors que pot capgirar el sector de dalt a baix són els altres dos fronts que afronta un negoci molt llaminer.  

Guerra de preus d'un negoci en pèrdues  

El negoci del "delivery" és un sector amb molt potencial de creixement i que amb la pandèmia s'ha disparat. Segons les dades del gegant Just Eat, el menjar a domicili mou més de 2.400 milions d'euros a tot Espanya. Però aquest negoci que podria semblar súmmament lucratiu, ara només genera pèrdues.

Totes les empreses tecnològiques com UberEats, Deliveroo o en menor mesura Glovo no tenen cap benefici, sobreviuen a base de rondes de finançament d'inversors o "cremant" diners, ja que aposten per ofertes molt agressives d'enviaments gratuïts o 2x1 que no són rendibles. Això se sosté gràcies a restaurants que paguen altes comissions, o als repartidors, que només els paguen si reparteixen i, per tant, van en funció de la demanda.

Però si aquestes ofertes tan agressives només provoquen pèrdues, per què les fan? Doncs únicament ho fan per guanyar més clients que els seus rivals i poder treballar a escala amb més volum de comandes, que és l'únic camí dels beneficis. I és que els marges minsos d'aquest negoci fa que la rendibilitat únicament s'aconsegueixi a través d'un gran volum de comandes, i ara, amb tantes aplicacions, és difícil aconseguir-ne moltes en una sola app.  

I és que cada aplicació lluita per ser la més potent, també, per "menjar i no ser menjada", és a dir, per poder absorbir un rival i ser més gran i no ser absorbida.

Alguns dels moviments més rellevants és la recent fusió de Just Eat amb Takeaway que ha esdevingut en el gegant per excel·lència del sector. Uber Eats també trepitja amb força dins d'una multinacional que també aglutina el servei de transport. I destaca la forta aposta d'inversió d'Amazon a la britànica Deliveroo. N'hi ha d'altres menys conegudes com Delivery Hero amb inversions a moltes marques locals, Rappi a Llatinoamèrica. Però hi ha un caramel: l'empresa més llaminera a Espanya en termes mercantils és Glovo, ja que és la que més quota de mercat té a Espanya. I ja ha sonat l'interès d'algunes companyies per comprar-la, però en una entrevista a TV3, el cofundador de Glovo Sacha Michaud és contundent:

"Glovo no està a la venda, el nostre objectiu és ser rendibles l'any 2021."

Però aquesta rendibilitat dependrà molt de si les regles del joc amb què juguen sobre tot a l'àmbit laboral no canvien, que és el que sembla que passarà.  

Model laboral en qüestió  

I és que un dels conflictes latents i més evidents del sector a Espanya és el dels repartidors. Inspecció de Treball ha denunciat en reiterades vegades que els repartidors no són autònoms, sinó que són falsos autònoms. Per tant, el conflicte està judicialitzat i a la tardor el Suprem ha de dir alguna cosa.  

D'altra banda, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, també va anunciar que canviaria el model laboral i declararia com a treballadors aquests repartidors. Per tant, la regularització via Congrés podria venir abans que la judicialització, tot i que amb tota la problemàtica laboral que ha esclatat amb la crisi de la Covid-19 fa difícil que s'entomi un problema tan complex de solucionar dins l'anomenada Gig Economy.

Precisament, aquestes aplicacions basen el seu model de negoci que també busca la rendibilitat a través d'autònoms on l'empresa no té pràcticament cap obligació amb el repartidor, ja que no és treballador. El cofundador de Glovo, Sacha Michaud, assegura que s'ha d'establir una taula de diàleg i escoltar als més de 9.000 repartidors que tenen a l'app, i que recorda, "més del 80% no volen ser treballadors".  

Si el model canvia, Michaud assegura que "s'adaptaran a la legislació com han fet sempre i fem ara", encara que no acaba d'explicar el com, o amb quina fórmula. Si Glovo es quedaria únicament com a intermediària contractant la logística a algú altre (o que s'ho faci el restaurant com fa Burger King). El que és evident és que si ara els costos laborals són totalment flexibles en funció de la demanda, amb els canvis passarien a ser estructurals, un fet que dificultaria a les aplicacions ser tan agressives amb ofertes. Ofertes, que ara assumeixen en molts casos els restaurants.

Comissions "insostenibles"  

I és que molts restauradors denuncien no només el que han de pagar per sortir ben posicionades a les apps, sinó també, les elevades comissions que paguen per comanda, De fet, assumeixen tant petites con grans que són insostenibles per a tota la cadena de negoci, ja que als més petits els cobren fins a un 40%, pels mitjans se situa entre un 25 i un 35%, però les grans cadenes com McDonalds, Burger King o KFC només paguen un 16%. Que les grans paguin menys té una lògica de mercat en necessitar menys a les aplicacions per poder vendre més, però molts restaurants ja acusen a les aplicacions de pagaments abusius.

Més de 600 restaurants s'han organitzat per negociar amb les apps, liderats per l'empresa Beer & Foods (que té marques com Carls Jr. o Tommy Mel's). Ara, s'han compromès tots plegats en constituir una taula de diàleg, però el cofundador de Glovo, Sacha Michaud, assegura que "la solució és l'actual, si apugem el preu que ha de pagar l'usuari, no demanarà tant i hi haurà menys volum de comandes, tant per a nosaltres com per als restaurants". Ara per ara, el soci de Beer and Foods, Sergio de Eusebio, denuncia que "la cadena no és sostenible per a ningú, i més ara que depenem en molta més part del repartiment a domicili. No és el mateix que la teva facturació depengui en un 20% del ‘delivery' que en un 50 o 60%". Caldrà veure com s'adapta tot un sector que basa tot el seu model de negoci en unes condicions laborals minses i unes obligacions amb el treballador pràcticament nul·les.