La guerra del döner kebab: conflicte entre Alemanya i Turquia per regular aquest plat

Alemanya i Turquia s'enfronten en una guerra diplomàtica pel popular döner kebab. 

L'organització turca Federació Internacional del Döner va presentar davant de la Unió Europea (UE) una sol·licitud perquè es reconegui el plat döner kebab com a "especialitat tradicional garantida" i gaudeixi d'una protecció similar a la de la mozzarella a Itàlia o el pernil salat  a Espanya.

Turquia vol que la UE li doni permís per regular què pot dur el nom de döner kebab a través d'aquesta protecció, a la qual el país podria accedir tot i no formar part de la UE. Però Alemanya no ho vol, perquè podria perillar la indústria de més de 2.300 milions d'euros que mou aquest plat.
 

Un plat d'estat

El döner kebab és un plat que els alemanys consideren típic de la seva tradició gastronòmica, influenciada per la immigració d'origen turc, i que fa més de mig segle que es pot trobar pels carrers de les grans ciutats alemanyes.

Aquest plat consisteix en la seva versió més habitual en un entrepà de làmines de carn, tallades a partir d'un gran rotllo de carn cuinat verticalment, que també porta amanida, salses i espècies i servit en un pa de pita o en altres versions com enrotllat en dürüm.

A Turquia, el plat originalment es fa amb carn de xai, pollastre o vedella i es venia només en un plat, però durant els anys 70 els immigrants turcs a Berlín van optar per servir-lo per endur i modificar la recepta original per als berlinesos.

Definir què és un döner kebab, entre Berlín i Ankara

A l'abril l'organització turca va demanar la protecció d'aquest estatus especial. Però per què van presentar-la en primer terme? La federació vol controlar tots i cadascun dels ingredients del döner kebab, com per exemple la carn de vedella, que a Turquia està regulada per una denominació d'origen, fet que podria afectar els establiments de kebab alemanys, les seves receptes i els clients alemanys de productors de carn de vedella.

Turquia també proposa unes especificacions molt concretes per marinar la carn i fins i tot la manera de tallar-la.

Segons ha transcendit, la Federació vol que només s'anomeni döner kebab a aquells entrepans en els quals la carn es talli de dalt a baix, en làmines d'un gruix d'entre dos i cinc mil·límetres, i amb un ganivet de 55 centímetres.

I és que un una altra manera habitual de tallar les làmines de carn és amb una màquina talladora. Tallar amb ganivet o amb màquina, aquesta és la qüestió.

En aquest context, l'Oficina Federal per a l'Agricultura i l'Alimentació d'Alemanya va presentar onze objeccions oficials davant la Comissió Europea, amb la qual Berlín busca poder arribar a un acord amb Ankara sobre la definició del döner kebab.

Precisament aquesta setmana, Brussel·les ha resolt que dona sis mesos als dos països per posar-se d'acord en aquest conflicte.
 

La varietat del döner kebab

"Vam rebre la sol·licitud turca amb certa sorpresa", va declarar el Ministeri Federal d'Alimentació i Agricultura a l'agència Associated Press.

"El kebab és part d'Alemanya i la diversitat dels seus mètodes de preparació reflecteix la diversitat del nostre país; això ha de preservar-se."

"En interès dels molts fanàtics a Alemanya, estem compromesos a garantir que el döner kebab pugui continuar com es prepara i es menja aquí", va dir el ministeri.

Sembla que les verdures, el gall d'indi i alguns kebabs de vedella, molt populars a Alemanya, ja no estarien permesos sota la sol·licitud de Turquia perquè no els esmenta específicament, la qual cosa causa confusió en la indústria alimentària alemanya.
 

Una indústria que mou milions d'euros

Els ministeris d'Economia i d'Agricultura d'Alemanya temen el possible impacte sobre el sector gastronòmic d'una definició sortida de la Federació Internacional del Döner que sigui aprovada a Brussel·les.

"Si s'acceptés la sol·licitud no modificada de Turquia, caldria esperar una intervenció en el mercat alemany amb efectes econòmics notables", segons ha dit el Ministeri d'Economia d'Alemanya, que dirigeix el polític ecologista i vicecanceller, Robert Habeck.

El döner kebab "no sols és un plat molt popular, sinó també una lucrativa font d'ingressos per a molts ciutadans del nostre país", segons el departament.

En joc hi ha una indústria que genera anualment 2.300 milions d'euros només a Alemanya i més de 3.500 milions al vell continent, segons l'Associació de Productors Turcs de Döner a Europa, amb seu a Berlín.

Així mateix, l'Associació alemanya d'Hotels i Restaurants va declarar en un comunicat que les propostes de Turquia difereixen de les alemanyes i que les regulacions podrien conduir a problemes econòmics i problemes legals per als establiments de kebab.

"L'economia alemanya del döner no hauria d'estar subjecta a normes turques"

"La diversitat del kebab s'ha de preservar", diuen en un comunicat.
 

La política del döner

Sense cap mena de dubte el popular plat és un afer d'estat per a Alemanya. Fins al punt que amb la pujada de la inflació dels darrers anys, el cost de fer döner kebabs també s'ha enfilat i fins i tot el partit Die Linke va demanar al canceller Olaf Scholz una rebaixa de preus i un límit per als ingredients del döner.

Ara bé, Scholz s'hi va negar, però va aprofitar per explicar a les xarxes socials el perquè de l'increment de preus dels ingredients i de l'energia, en part per la guerra a Ucraïna.

A més, el president alemany Frank-Walter Steinmeier va endur-se el propietari d'un local de kebabs, un home turc de tercera generació, a la seva visita a Turquia del mes d'abril, la primera visita oficial d'un president alemany al país en una dècada.