La guerra Hamas-Israel, una oportunitat per a Putin a Ucraïna?

La guerra a Ucraïna ha perdut capacitat de sorprendre: ja no hi ha drons que sobrevolin Moscou, ni incursions de milicians en territori rus, ni preses ni ponts que saltin pels aires, ni, per descomptat, pobles ucraïnesos massacrats a càrrec de la infanteria russa.

Però de morts n'hi continua havent, i a desenes. Només dos dies abans dels atacs de Hamas a Israel van morir 50 persones en un complex residencial de Khàrkiv per culpa d'un míssil rus. Però això ja ha passat en moltes ocasions i malauradament pot tornar a passar. No és cap novetat.

Ens hem acostumat tant a la guerra a Ucraïna que sovint oblidem que la central nuclear més gran d'Europa està ubicada al bell mig del conflicte.

Informativament, doncs, la guerra dins territori europeu ha perdut molt d'espai. I si a això hi sumem que hi ha hagut una rèplica de molts graus en la mare de tots els conflictes, és evident que la capacitat de convocatòria de Kíiv ara no té tanta força.

El Kremlin és ben conscient d'aquest l'escenari, però una cosa és l'agenda informativa i l'altre és la geopolítica. S'està aprofitant Rússia del que passa ara a Israel i Palestina?

Aquesta és encara una pregunta sense resposta clara. El que no hi ha dubte és que ho intentaran.

Al cap i a la fi, Rússia es mou prou bé dins l'escena internacional sense importar-li que el seu discurs pugui arribar a ser d'una demagògia descomunal.

La darrera setmana, Putin no va tenir cap mirament a deixar anar que "una ofensiva terrestre sobre Gaza provocaria un nombre inacceptable de baixes civils". Més d'un es devia preguntar si el president rus estava fent humor negre amb aquesta sentència. Però en la ment de Putin té tot el sentit del món.
 

Les relacions de Putin al Pròxim Orient

Per això no hauria de sorprendre que Rússia es pugui arribar a posicionar com a mediador entre Israel i Hamas, i a sobre fer-ho mentre retiren la seva ratificació d'un tractat internacional sobre assajos nuclears o quan el seu ministre d'exteriors negocia a Corea del Nord la compra d'armament per derrotar a Ucraïna. Des de l'imaginari del Kremlin qualsevol cosa és compatible.

Rússia se sap forta a l'Orient Mitjà perquè té els canals de comunicació oberts tant amb Hamas com amb Israel. La seva posició en aquest conflicte és una mica la que tantes i tantes vegades es va dir de la Xina al començament de la guerra a Ucraïna: "de perfil". No els va malament que passi, però tampoc volen que vagi a més.

Oficialment, el ministeri d'exteriors rus ha demanat a les parts implicades "renunciar a la violència i respectar el dret internacional". Rússia no considera Hamas una organització terrorista i les relacions amb l'Iran, patrocinador de Hamas i enemic endèmic d'Israel, travessen el seu moment més dolç. Des de l'inici de la guerra a Ucraïna, Teheran ha facilitat milers de drons a l'exèrcit rus per castigar la infraestructura energètica del país.

Com era d'esperar, aquest acostament entre Moscou i Teheran desagrada al govern israelià, però ni així s'han trencat les relacions amb el Kremlin. De fet, Israel no s'ha adherit en cap moment als paquets de sancions sobre Rússia ni tampoc ha proporcionat armament a Ucraïna. Hi ha lligams des de la Segona Guerra Mundial que no es poden trencar amb facilitat.

Que Putin pugui sortir airós d'aquesta teranyina sembla impossible, però, tot i l'anomalia, Rússia insisteix ara a posar-se la disfressa de pacificador. "Mantenim la nostra posició de país potencialment capacitat per participar en un procés de pau", va dir recentment el portaveu del Kremlin, Dimitri Peskov.

Fer de mitjancer entre Hamas i Israel és complicadíssim, però almenys depèn del Kremlin dir-hi la seva. Però aquest no és el factor pel qual Rússia mira amb expectativa la sacsejada a l'Orient Mitjà. I és el factor que no depèn d'ells.
 

Reduir l'ajuda d'occident a Ucraïna

El que de debò els interessa saber és si això tindrà alguna transcendència en l'abastiment d'armament sense fissures que hi ha hagut fins ara cap a Ucraïna. Putin va dir el 5 d'octubre al Fòrum Valdai que "Ucraïna no resistiria ni una setmana sense l'armament i l'ajuda econòmica d'Occident". No cal ser expert militar per saber que exagera amb el quant, però no va desencaminat amb el què.

De moment el Kremlin mira satisfet com a alguns països s'alcen cada cop més veus en contra de l'ajuda incondicional cap a Ucraïna per així poder solucionar els problemes de casa.

Però amb això no n'hi ha prou. Putin confia que part del cabal armamentístic occidental que ara entra a Ucraïna a través de Polònia es desviï cap a Israel. Això debilitaria enormement l'exèrcit ucraïnès i més tard o més d'hora obligaria Zelenski a seure a una taula de negociacions que fins ara ha defugit sense contemplacions.

L'expectació de Putin és proporcional al neguit de Zelenski. Ningú sap si els Estats Units seran capaços d'abastir dos fronts alhora. I si ho són, durant quant de temps.