La Haia no imposa un alto el foc d'Israel a Gaza tot i veure "risc plausible" de genocidi

La Cort Internacional de Justícia de l'ONU (CIJ), el màxim tribunal internacional, ha ordenat a Israel que "prengui totes les mesures necessàries" per evitar un genocidi contra la població palestina a Gaza i que permeti l'accés immediat a l'ajuda humanitària. També reclama que totes dues parts en guerra "seguin en una taula de negociació".

Els jutges de la Haia consideren que hi ha "accions o omissions" que poden suposar un risc plausible que Israel cometi un genocidi a la Franja contra la població palestina, i per això es considera competent per jutjar el cas i no desestimar-lo, com havia demanat Israel.

També alerta que es donen les condicions per reconèixer el dret dels palestins a ser protegits contra els actes de genocidi:

"Els palestins de la Franja de Gaza, uns dos milions de persones, semblen constituir un grup nacional, ètnic, racial o religiós que cal protegir segons l'article 2 de la Convenció contra el Genocidi."

En concret, el tribunal reclama a Israel que vigili que els seus soldats no cometen cap genocidi contra la població de Gaza i que "castigui" els casos en què això passi, un terme que inclou, ha detallat, l'assassinat indiscriminat de grups de població o fer impossible la vida a la Franja, entre d'altres. El que no ha demanat de forma expressa és un alto el foc immediat.

El tribunal ha donat un mes de marge a Israel perquè els informi de les mesures que hagi pres per complir les seves ordres.

El govern de Sud-àfrica va denunciar Israel davant la Cort Internacional per genocidi a Gaza i, tenint en compte que la sentència pot trigar anys a arribar, va demanar que es decretessin mesures cautelars per protegir la població, que porta 112 dies en guerra.

El tribunal s'ha mostrat "profundament preocupat" per la "tragèdia humana" i la pèrdua de vides continuada a Gaza" i, per tant, té en compte la petició de Sud-àfrica. Però no demana una aturada de l'ofensiva militar.

Els magistrats no han determinat ara si l'estat jueu ha comès genocidi o no, però sí que s'han declarat competents per decretar mesures cautelars. I el fet que ho hagin fet vol dir que veuen el risc que Israel violi la Convenció contra el Genocidi, de la qual és firmant i que es va fer justament arran de l'Holocaust que va patir el poble jueu.

Sud-àfrica va acusar Israel de violar la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi, aprovada el desembre de 1948, que estableix que és un crim actuar "amb la intenció de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós". La vista va tenir lloc l'11 i el 12 de gener a la Haia. 

Entre les nou mesures que havia demanat Sud-àfrica hi havia l'obligació que Israel "faci el possible per garantir que els palestins tinguin accés a aliments, aigua, ajuda humanitària i assistència mèdica". També que s'ordenés que les parts "no escalin les operacions militars" i que "se suspenguin totes les operacions militars contra Gaza", una petició que implicaria una ordre d'alto el foc, que no s'ha donat.

Sud-àfrica també va reclamar que "Israel aturi la destrucció de la vida palestina a Gaza", que "no destrueixi proves rellevants per a les denúncies de genocidi de Sud-àfrica" i també que "no negui, ni a Sud-àfrica ni a organitzacions internacional, missions per investigar aquests fets". Uns punts que sí que ha recollit el tribunal.

Els magistrats han recordat que "totes les parts en conflicte estan subjectes al dret humanitari internacional" i han demanat l'alliberament "immediat i incondicional" de tots els ostatges. 

La sentència és vinculant i no es pot recórrer

Les sentències de la CIJ són jurídicament vinculants i no es poden recórrer. No obstant això, el tribunal no té cap manera de fer-les complir. La seva aplicació es deixa en mans de cada país. Israel ja havia suggerit que les ignoraria mentre que Hamas, en canvi, ha dit aquest dijous al vespre que acataria un alto el foc si així ho ordenava el CIJ.

La resolució de la Haia és una important victòria per als palestins i un revés pel govern de Netanyahu, que al·legava que simplement s'estava defensant. També deixa en mala posició els Estats Units i alguns països europeus que segueixen donant suport i armant el seu aliat israelià i que ara hauran de decidir si continuen fent-ho, malgrat que hi hagi el risc plausible que cometi el pitjor dels crims, el de genocidi.

Per ordenar aplicar unes mesures cautelars, Sud-àfrica havia de demostrar que els reclams i acusacions de genocidi són plausibles i que la població palestina s'enfronta a un risc real i imminent de danys irreparables.

Des de l'inici del conflicte, l'octubre passat, ja han mort gairebé 26.000 persones i hi ha més de 64.000 ferits. Unes xifres que no paren d'augmentar.

Israel ho considera "un ultratge" i Sud-àfrica una victòria a mitges

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha considerat "un ultratge" la decisió presa pel tribunal. Per Netanyahu, que ha assegurat que continuaran "defensant els israelians" per tots els mitjans i fins al final --dins de la llei internacional, ha dit--, les acusacions contra Israel són "falses i indignants". 

Per la seva banda, el ministre d'Exteriors palestí, Riyad al-Maliki, ha rebut amb satisfacció l'aprovació de les mesures cautelars per protegir la població, mentre la seva homòloga sud-africana, Naledi Pandor, alertava que el compliment d'aquestes mesures requereix, de facto, un alto el foc.

"Com transportes ajuda humanitària i garanteixes que els ferits rebin cures sanitàries sense un alto el foc? Sense un alto el foc, cap d'aquestes mesures no es podria dur a terme."

"M'hauria agradat un alto el foc", ha reconegut Pandor, "però de cap manera diré que estic decebuda. El fet de demanar l'accés a l'ajuda humanitària i exigir mesures que redueixin els danys a persones que no tenen res a veure amb allò que Israel està combatent, per a mi ja requereix un alto el foc."

Què cal per demostrar un genocidi?

L'objectiu final de Sud-àfrica és demostrar que Israel està cometent un genocidi a Gaza. Per ser considerat un genocidi, cal que es demostri que l'autor té la intenció de destruir un grup humà concret d'una manera planificada i deliberada.

La primera vegada que es va incloure el terme en el dret internacional va ser a l'acta d'acusació dels judicis de Nuremberg, on es va al·ludir al delicte de la manera següent: "Genocidi deliberat i sistemàtic mitjançant l'exterminació de grups ètnics i nacionals perpetrada contra la població civil dels Territoris Ocupats amb la intenció de destruir ètnies, sectors de població i grups nacionals ètnics i religiosos".

Israel nega que s'hagi comès un genocidi. A més, segons ha avançat The New York Times, el govern israelià hauria desclassificat i presentat al CIJ més d'una trentena d'ordres secretes per rebatre aquesta acusació. Voldria demostrar que hauria autoritzat ajuda humanitària i, per tant, que ha intentat disminuir les morts entre la població civil palestina.

Israel es va defensar davant la Cort Internacional de Justícia, el 12 de gener, al·legant autodefensa, com ha fet des de l'inici de la guerra, després de l'atac de Hamas del 7 d'octubre. Un atac considerat "l'assassinat més gran en massa calculat de jueus en un sol dia des de l'Holocaust", en paraules del representant israelià a la vista, Tal Becker.

Durant la vista, Becker va argumentar que el que Israel està fent durant la guerra declarada a la Franja de Gaza és "defensar els civils" contra els "terroristes de Hamas". I va denunciar que Sud-àfrica dibuixava "una imatge fàctica i jurídica profundament distorsionada" de la guerra a Gaza: "Si hi ha hagut actes que es puguin qualificar de genocides, llavors han estat perpetrats contra Israel."

Per la seva banda, els representants sud-africans van insistir a denunciar davant el CIJ que Israel està seguint "un patró de conducta genocida" a la Franja de Gaza, amb "assassinats en massa", "desplaçaments forçats" i danys físics i mentals greus a la població, conscients, a més, del gran nombre de víctimes civils que comporta el bombardeig indiscriminat contra poblacions senceres.

De fet, la delegació sud-africana van denunciar la "colonització" que estaria fent Israel dels territoris palestins des del 1948, a partir d'un "règim" de divisió, discriminació i apartheid de la població, que suposa una violació constant dels drets humans. També que el setge imposat a Gaza comporta "un assassinat silenciós" de la ciutadania.