La Hisenda catalana perd cada any 800 milions d'euros pel frau fiscal
L'Agència Tributària catalana deixa d'ingressar una quarta part de tot el que podria recaptar. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi que va encarregar el Departament d'Economia ara fa vuit mesos, que quantifica, per primera vegada, l'anomenada "bretxa fiscal" en els principals tributs que es gestionen des d'aquí.
Els principals forats dels sistema: els paradisos fiscals i les deduccions mal aplicades.
De cada quatre euros que hauria de recaptar l'Agència Tributària catalana, un se li escapa... ja sigui perquè els contribuents no han fet la corresponent declaració o perquè l'han fet a la baixa. Aquesta diferència entre el que s'hauria de tributar i el que realment es paga és l'anomenada "bretxa fiscal", també coneguda com "tax gap" pel seu nom en anglès.
L'Institut d'Economia de Barcelona i la consultora Everis l'han calculat per primera vegada, per encàrrec de la Generalitat, i la situen en prop de 800 milions d'euros, una quarta part dels gairebé 3.000 milions que s'haurien pogut recaptar l'any 2014. Dels quatre impostos analitzats, el gruix de la bretxa correspon al de successions i, sobretot, a l'impost de patrimoni, precisament el més difícil de combatre.
Alejandro Esteller, autor de l'estudi (Institut Economia Barcelona):
"La bretxa en aquest cas és més elevada pels actius financers no declarats a l'estranger."
Albert Castellanos, secretari d'Hisenda:
"És una part considerable que representa al voltant de 300 milions d'euros. Per corregir-ho, necessitaríem eines de coordinació internacional que avui dia no tenim."
A més dels paradisos fiscals, l'altra gran bossa de frau l'han detectat en els grans contribuents, que s'aprofiten de deduccions que no els corresponen.
Els responsables de l'Agència Tributària catalana reconeixen que no tenen capacitat per actuar sobre tota la bossa de frau, però sí sobre una bona part, i estimen que la poden reduir a la meitat, uns 400 milions d'euros.
De moment, les mesures de lluita contra el frau han permès fer aflorar uns 500 milions d'euros des del 2015.
