La hisenda pròpia, la llei de pobresa energètica o més delegacions a l'exterior, entre les prioritats del govern
El pla de govern està estructurat en 3 grans eixos: polítiques socials, economia i mesures a favor de la transparència
RedaccióActualitzat
El pla de govern de Carles Puigdemont inclou 45 lleis, 750 mesures concretes i 288 indicadors de seguiment estructurats en 3 grans eixos: un sobre polítiques socials, un sobre com reactivar l'economia i un tercer sobre mesures a favor de la transparència i contra la corrupció.
El govern vol fer una aposta per les polítiques socials; complir el pla de xoc que va dissenyar Junts pel Sí. I, per això, entre les prioritats que s'ha marcat, hi ha eradicar els desnonaments perquè cap família vulnerable es quedi sense habitatge, desplegar la llei de pobresa energètica després que el Constitucional hagués anul·lat el decret, donar suport a les famílies i als infants i més ajuts al lloguer, crear una renda garantida perquè tothom tingui uns ingressos mínims o garantir les prestacions econòmiques per a les persones dependents.
També promoure polítiques de migracions, d'acollida de refugiats i mesures per eradicar la violència masclista, així com consolidar un model propi educatiu català, la llei d'universalització de l'assistència sanitària o la millora de la situació de les persones en llista d'espera. Aquest àmbit també inclou mesures per garantir i fomentar el patrimoni cultural, promoure el coneixement i l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits i garantir la presència de Catalunya al món en el camp esportiu.
En el terreny econòmic, el pla de govern apunta crear la hisenda pròpia de Catalunya, canvis en la política fiscal, perseguir el frau fiscal, potenciar la fiscalitat ambiental, renegociar el sostre de dèficit i reclamar els incompliments de l'Estat. També es vol consolidar l'Institut Català de Finances com a banc públic d'inversió i sol·licitar el traspàs de la infraestructura de Rodalies i Regionals. Entre les mesures, destaquen la llei de pressupostos, la llei de mesures fiscals i financeres, la llei d'infraestructures de mobilitat o la llei d'ordenació del litoral català.
El govern de Puigdemont es compromet també amb la transparència; aprofundir en la línia traçada per l'anterior executiu d'Artur Mas i exigir la màxima transparència i informació en la contractació i subvencions públiques. En acció exterior, es vol dotar la Generalitat de la plena capacitat per desplegar i exercitar la seva política exterior, així com ampliar la xarxa de delegacions del govern a l'exterior. En aquest àmbit, l'executiu defensa màxima transparència i informació en la contractació i subvencions públiques, plena capacitat en política d'acció exterior de la Generalitat, ampliació de la xarxa de delegacions del govern a l'exterior i llei de ciberseguretat nacional de Catalunya, amb la creació de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya.
El govern vol fer una aposta per les polítiques socials; complir el pla de xoc que va dissenyar Junts pel Sí. I, per això, entre les prioritats que s'ha marcat, hi ha eradicar els desnonaments perquè cap família vulnerable es quedi sense habitatge, desplegar la llei de pobresa energètica després que el Constitucional hagués anul·lat el decret, donar suport a les famílies i als infants i més ajuts al lloguer, crear una renda garantida perquè tothom tingui uns ingressos mínims o garantir les prestacions econòmiques per a les persones dependents.
També promoure polítiques de migracions, d'acollida de refugiats i mesures per eradicar la violència masclista, així com consolidar un model propi educatiu català, la llei d'universalització de l'assistència sanitària o la millora de la situació de les persones en llista d'espera. Aquest àmbit també inclou mesures per garantir i fomentar el patrimoni cultural, promoure el coneixement i l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits i garantir la presència de Catalunya al món en el camp esportiu.
En el terreny econòmic, el pla de govern apunta crear la hisenda pròpia de Catalunya, canvis en la política fiscal, perseguir el frau fiscal, potenciar la fiscalitat ambiental, renegociar el sostre de dèficit i reclamar els incompliments de l'Estat. També es vol consolidar l'Institut Català de Finances com a banc públic d'inversió i sol·licitar el traspàs de la infraestructura de Rodalies i Regionals. Entre les mesures, destaquen la llei de pressupostos, la llei de mesures fiscals i financeres, la llei d'infraestructures de mobilitat o la llei d'ordenació del litoral català.
El govern de Puigdemont es compromet també amb la transparència; aprofundir en la línia traçada per l'anterior executiu d'Artur Mas i exigir la màxima transparència i informació en la contractació i subvencions públiques. En acció exterior, es vol dotar la Generalitat de la plena capacitat per desplegar i exercitar la seva política exterior, així com ampliar la xarxa de delegacions del govern a l'exterior. En aquest àmbit, l'executiu defensa màxima transparència i informació en la contractació i subvencions públiques, plena capacitat en política d'acció exterior de la Generalitat, ampliació de la xarxa de delegacions del govern a l'exterior i llei de ciberseguretat nacional de Catalunya, amb la creació de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya.
