La Hispanitat, a debat: Espanya i el perdó per la conquesta d'Amèrica

Que la festa nacional espanyola sigui el 12 d'octubre, el mateix dia que el 1492 Cristòfor Colom va arribar a Amèrica, dona una idea de la importància que té la conquesta del continent en la mateixa identitat d'Espanya. Però la "hispanitat", com a concepte que uneix culturalment les dues bandes de l'Atlàntic, és una idea reivindicada, però també posada en qüestió.

La mateixa presidenta de la Comunitat de Madrid s'hi refereix sovint. Isabel Díaz Ayuso fa poc va invocar una "germanor de segles que no es pot tapar ni amb maniobres ni fracassos que ens enfrontin" per respondre la polèmica diplomàtica amb el govern de Mèxic.

La nova presidenta mexicana, Clàudia Sheinbaum, no va convidar el rei Felip VI a la seva presa de possessió per no haver respost una carta del seu antecessor, José Manuel López Obrador, on es proposa al monarca un acte públic de reconeixement dels abusos causats pels espanyols contra els pobles originaris mexicans.

"El perdó engrandeix els pobles i els governs", va dir Sheinbaum en resposta a les queixes del govern espanyol, que va decidir no assistir a la presa de possessió en protesta pel veto al Rei.

Sí que hi van viatjar a Ciutat de Mèxic un grup de diputats encapçalats per Gerardo Pisarello, dels Comuns, que creu que l'executiu de Pedro Sánchez hauria d'abordar sense complexos el debat del perdó: "Si la Casa Reial no ho vol fer, que responguin davant la ciutadania. Però des del govern evidentment, ho haurien de fer. El que passa és que jo crec que no volen enfrontar-se amb la Casa Reial ni amb els grups econòmics que poden combregar amb aquest tipus d'actitud. Aquest és el problema de fons."

Un debat històric

Però també és un problema històric que divideix els experts. Pel divulgador i autor de llibre "Fake news de l'Imperi Espanyol", Javier Santamarta, demanar perdó al Mèxic del 2024 és caure en "presentismes absurds".

"Mèxic no existia com a tal al moment de la conquesta. Com definim Mèxic? Com a l'imperi asteca que és el que Hernán Cortés ataca? Però hi havia altres pobles que es van fer aliats seus. El Mèxic actual comença al segle XIX, quan es va signar un tractat que ja deixava tancats tota mena de greuges amb els reis espanyols".

Encara que demana fugir d'una visió bonista de la història, Santamarta també defensa que el llegat cultural que els espanyols van deixar a Amèrica fa que no es pugui comparar amb altres imperis colonials: "No hi vam anar a aturar un genocidi com una mena de cascos blaus de l'ONU, com diuen alguns hispanistes. Hi vam anar per nous territoris i riqueses, però el que és una realitat és que el colonialisme espanyol no té gaire a veure amb els altres, ja que no se centra només en la creació de factories sinó en fer aquells territoris part de la Corona".

"Un imperi criminal"

Altres historiadors demanen una lectura crítica del passat. El professor d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Madrid, Jesús Izquierdo, sosté que, més que parlar de perdó, el que cal és assumir responsabilitats amb la situació actual de Llatinoamèrica.

"Els efectes de la conquesta i la colonització és el de societats precaritzades. Hem passat de societats colonials a societats cosmopolites on bona part dels habitants d'Espanya i dels països europeus són ciutadans de les antigues colònies. Aquí és on caldria incidir."

A més a més, el també membre de l'Associació d'Història Pública d'Espanya, el concepte d'Hispanitat està tan arrelat que fa difícil que es pugui posar en qüestió: "Quan es qüestiona la idea de territori espanyol o hi ha contestació de les comunitats autònomes de sobte emergeix, i no només per part de la dreta conservadora, la idea d'Hispanitat. La idea que es proposa és la d'un imperi entre iguals, on el que s'oculta és una relació social espoliadora, conqueridora i jo diria que manifestament criminal".

Exemples de perdó

Com a acte de reparació, Izquierdo subratlla que primer el que cal és "restituir la veu dels pobles indígenes i escoltar què hi diuen", ja que acostumen a ser les classes dirigents criolles dels països llatinoamericans les que reclamen el perdó a Espanya.

També es poden trobar exemples en altres estats d'Europa que recentment han celebrat actes de perdó i de reconeixement de l'explotació colonial: Portugal, els Països Baixos, Bèlgica o Anglaterra.

Fins i tot el Rei Joan Carles I va reconèixer el 1990 en una visita a Mèxic que els excessos dels conqueridors espanyols que "lamentablement" no feien cas de la "prudència i equanimitat dels monarques".