La història darrere del mural de Vilanova i la Geltrú premiat internacionalment

Caminant pels carrers del barri de Sant Joan de Vilanova i la Geltrú és molt fàcil sentir-se observat. Uns ulls enormes observen tot el que hi passa des de ben amunt. Són els de la protagonista d'un enorme mural. Es tracta d'una obra d'art pintada amb pinzells, però que no està feta en el típic llenç de tela ni amb pintura a l'oli, sinó en una paret revestida de formigó d'uns 60 metres quadrats i pintura plàstica. Un quadre de grans dimensions que està exposat a l'aire lliure. 

L'artista català Slim Safont l'ha pintat a la façana d'un edifici d'habitatges i ara està en boca de tothom perquè ha guanyat el 2n premi en la categoria d'experts a l'International Street Art Cities, el certamen més prestigiós d'art urbà del planeta. 

El barri sencer de Sant Joan s'ha vist sorprès per l'impacte que està generant perquè l'ha situat en el mapa internacional. Ara, a banda dels veïns, hi ha curiosos i turistes que es desplacen expressament per contemplar el mural.
 

L'artista i la protagonista

Parlem amb les mans que han desplaçat el pinzell amb una precisió mil·limètrica durant set dies consecutius, de sol a sol, per culminar l'obra. Slim Safont confessa que està especialment orgullós d'aquest mural perquè ha donat a conèixer el seu nom a casa seva, a Catalunya, després d'anys mostrant en diversos racons del món el seu art.

"S'ha de trencar la barrera entre autor i públic. Al carrer,  estàs pintant i un veí et diu alguna cosa, baixes i converses amb ell sobre l'obra i això és molt enriquidor com a artista."

La protagonista del mural es diu Ainhoa. Té 13 anys i ha viscut tota la vida en aquest mateix barri. Encara no se'n sap avenir de l'impacte que està tenint el mural i confessa que no s'esperava aquesta popularitat sobrevinguda: "Estic molt contenta. Vaig rient tota sola pel carrer. Hi ha molta gent que em reconeix. Em demanen fotos, autògrafs..."

La història darrere del mural

L'Ainhoa que surt pintada al mural està subjectant una foto en blanc i negre on es pot veure una parella. La dona porta un nadó als braços. Qui són? Són les primeres persones que van viure en aquest edifici. D'això ja fa uns 70 anys.

Ens remuntem a quan la ciutat es deia "Villanueva y la Geltrú", en ple franquisme. Uns anys en què l'onada migratòria vinguda des de diferents llocs d'Espanya.

La ciutat, pel volum de feina que hi havia en tot el seu teixit industrial, necessitava molta mà d'obra. La ciutat, tant sí com no, estava obligada a créixer, però no va ser fàcil, en particular per als nouvinguts que necessitaven un lloc on viure. De barraques o cases fetes per ells mateixos a pisos que encara perviuen.

Parlem amb Manuel Fuentes Ojeda, el president de l'Associació de Veïns del barri de Sant Joan. No pot evitar l'emoció a l'hora de parlar de la seva infantesa que ara veu projectada en aquest mural:

"Aquella vida d'abans era estupenda. Arribava amb els meus amiguets de jugar al parc o d'anar en bicicleta i li deia a la meva mare que pujava a beure un got d'aigua, i la veïna de sota deia: 'No cal, la porta de casa meva és oberta, agafa el que vulguis'."

La iniciativa de fer el mural ha estat impulsada per part de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. L'objectiu, posar valor un barri amb moltes històries, com la del Manuel. 

Alba Cruells, tècnica de Cultura, explica que es van fer un munt de reunions entre els veïns i l'artista per transmetre tot el que significa el barri de Sant Joan i, així, acordar una imatge que reflectís amb el màxim rigor els seus valors, els de totes les generacions que han viscut en edificis com en el que hi ha el mural:

"La gent del barri se sent molt d'aquí. Tenen un gran sentiment de pertinença. Volíem reflectir i homenatjar els nouvinguts, d'aquell moment i també d'ara."

Els somnis d'aquells anys capturats en fotografies que s'havien quedat durant dècades en un calaix fins ara, quan els primers inquilins que es van instal·lar en aquests edificis surten de l'oblit i es poden contemplar a peu de carrer i a tota hora. Uns somnis en blanc i negre que subjecta l'Ainhoa mentre mira fixament qui sap si cap a un futur mentre omple de colors el present del barri de Sant Joan.