La història darrere "L'àvia i el foraster", la pel·lícula en valencià que triomfa al cinema

Amb 7.000 espectadors en deu dies, "L'àvia i el foraster", l'òpera prima del pegolí Sergi Miralles, s'ha convertit en la pel·lícula distribuïda en valencià més vista dels últims deu anys.

L'èxit serveix, a més, com a homenatge a una família molt lligada al cinema i com a reivindicació de les produccions en llengua pròpia. 

El repte del cinema en valencià: les sales de projecció 

"El nostre desig era aguantar una setmana en sales, perquè la gent la veiera i començara el boca-orella", explica el director Sergi Miralles. "Teníem la sensació, ja en les projeccions prèvies, que a la gent li agradava, i la manera de suplir una inversió potent en màrqueting era aquest boca-orella", afegeix. 

El boca-orella i també el fet que el seu llargmetratge parla, com diu el mateix director, "de la manera de ser nosaltres", són possiblement dos ingredients fonamentals perquè "L'àvia i el foraster" estiga tenint tan bona acollida als cinemes valencians.

Una pel·lícula que s'ha distribuït en valencià a un territori on l'oferta de pel·lícules en llengua pròpia és molt minsa i les sales que s'animen a programar no són totes.
 

On es pot veure "L'àvia i el foraster"

A València, Alfafar, Alcoi, Gandia, Xàtiva, Vila-real, Paterna o Alzira es pot veure la pel·lícula. A Barcelona, també. I a Dénia, a l'autocine de la família de Sergi, s'omple els caps de setmana. 

"Crec que és una cosa que està agraint el públic," diu Sergi. "Veure-la en valencià i escoltar la seva llengua a les sales de cinema que és una cosa a la qual no estem acostumats". 

"L'ADN de l'autocine ha estat projectar cinema independent, i apostar pel país i per la comarca," explica Carles Miralles, propietari de l'autocine Drive-In. "És una aposta en la qual de vegades eixim perdent. Però aquesta no! Aquesta està sent tot un èxit". 

El dia de l'estrena van fer un complet a l'autocine. La resta de dies, comenta Carles, tenen una mitjana d'entre 100 i 150 espectadors, una cosa poc habitual tenint en compte que estem a la tardor.

Tampoc és gens habitual que una pel·lícula en valencià òmpliga el cinema Lys de València, com ho ha fet aquesta. 

"Una pel·lícula d'aquest estil és difícil que arribe a aquestes xifres," rebla Carles. "Són xifres d'una pel·lícula americana."

El director pegolí està satisfet de la "comunitat audiovisual" que s'està creant al voltant del film. Els espectadors el veuen, genera discussió i el comenten, se senten identificats.

La pel·lícula mostra, en to de comèdia dramàtica, episodis de racisme quotidià. I s'inspirà en un veí molt particular del seu poble, Pego. 

Allò que s'amaga darrere d'una fruiteria 

"L'àvia i el foraster" explica la història d'una dona gran, Teresa --interpretada per l'actriu Neus Agulló--, modista de tota la vida, i Samir --l'actor Kandar Mehta--, el fruiter del poble, un gran sastre que emigra del Pakistan.

Una relació difícil, al principi, perquè Teresa no se'n refia gens, d'ell. Una relació que descobrirà el net d'aquesta, Enric, en la ficció l'actor Carles Francino. 

Samir es voldrà aliar amb Teresa per confeccionar un vestit, i ella no li ho posarà fàcil. 

"A mi em van eixir les llàgrimes," explica Xaro, una espectadora, "quan l'àvia li diu: mira este, què vol ara? Jo ja tinc prou feina! I no li volia deixar la màquina de repuntar".  

Xaro, que va anar el dia de l'estrena a l'autocine, va reconèixer de seguida el personatge de Samir. S'assembla molt al fruiter del poble, certifica ràpidament. La raó és que la pel·lícula parteix d'una història amagada a la fruiteria Santos, a Pego. 

"El meu oncle té una botiga de roba," explica Sergi. "Es va quedar sense la persona que li arregla els vestits i llavors va descobrir que el pakistanès de la fruiteria en realitat era sastre. Entre ells van començar a col·laborar, però ho feien d'amagat. I eixe d'amagat és el que ens va interessar". 

Sergi i la seva parella, Mila Luengo, que s'ha encarregat de la producció de la pel·lícula, van començar a omplir els buits de la història a la seva manera. Per mostrar el menyspreu, el racisme, que en el dia a dia pateixen els forasters. 

Aitana té deu anys, va anar al cinema a Gandia a veure la pel·lícula, va plorar molt i li va agradar més. 

"Samir és un foraster, perquè no és d'allí," reconta Aitana, "i li tenen com un poc de por d'ajuntar-se amb ell. Però, si no confies, no sabràs mai com és la persona." 

El Samir podria ser un veí d'un poble qualsevol. Al poble de Sergi Miralles, el Samir és Santos, el de la fruiteria. Pocs saben quin és el seu veritable nom, pronunciar-lo ja és una altra cosa. Per a tots els veïns ell és Santos, com el nom de la fruiteria.

Sobre el seu origen, els veïns també estan dividits, uns pensen que és pakistanès, altres que és indi. Però el que tothom sap al poble és que Santos abans d'arribar a Pego era sastre, i dels bons, al seu país d'origen.

Quan els veïns de Santos, propietaris d'una botiga de roba, van descobrir el seu bon fer amb la màquina de cosir i les costures, es va crear una aliança.  A Pego, si preguntes, trobaràs veïns que han entrat per a comprar plàtans i han sortit amb la vora dels pantalons cosida. 

Ara els clients de la fruiteria se'l miren d'una altra manera. "S'assembla a un actor, és igualet!," esclaten. 

L'autocine familiar i l'homenatge 

Santos sent vergonya, no vol parlar davant de les càmeres. Els clients l'animen, "vinga Santos que eres famós!" Ell somriu. Agafa el mòbil i truca a Leonor, la veïna, la de la botiga de roba. "Baixa ràpid que està la tele ací i tinc vergonya!". En un tres i no res ella arriba. 

"Jo aniré totes les vegades que faça falta al cinema," afirma Leonor. "I tant de bo tinguérem sort i entrara en algun concurs, i guanyara un Goya, perquè se'l mereix!" 

Santos acaba de tornar de Londres, encara no ha tingut temps d'anar a veure la pel·lícula, i Leonor ja està fent plans per omplir un cotxe i anar plegats a l'autocine. 

Sergi Miralles no oblidarà mai el 13 de setembre passat. Va estrenar la seva primera pel·lícula, entre altres cinemes, al de la seva família. A l'autocine Drive-In, de Dénia, un exemple de resiliència i estima pel setè art. 

"Jo he après a fer cine veient cine totes les nits, totes les pel·lícules, a aquesta pantalla", explica Sergi assenyalant la pantalla gegant. "A més, va ser molt emotiu perquè va servir d'homenatge al meu pare que va morir fa uns mesos". 

Aquell dia hi havia moltíssima gent del poble, i gent també que no el coneixia de res. El somni del seu pare, Carles, era no només projectar cinema, també crear-ne. El somni l'ha fet possible la següent generació, el seu fill Sergi.  

Ara, "L'àvia i el foraster" es projectarà també als cinemes de comarques, aniran a presentar-la poble a poble. I també com a oferta cultural i formativa a les escoles i instituts.

A Barcelona, diu Sergi, li queda el repte d'omplir les sales. "La ciutat li està costant", admet. Quan arribe, també, a les comarques catalanes, espera que l'acollida siga tan bona com la valenciana. 

"Si algú vol entrades," proposa Santos, "jo estic disposat a vendre'n a la fruiteria".  

De suport no li'n falta, a "L'àvia i al foraster".