La història de la Mercè i Santa Tecla, dues patrones de festa major
Per segona temporada, l'editor del "Telenotícies vespre", Toni Cruanyes, i el director d'"El suplement", Roger Escapa, conversen sobre temes d'actualitat amb una mirada pròpia. Aquest diumenge, van de festa major a Barcelona i Tarragona.
Roger Escapa: Avui, parlarem d'un altre clàssic del setembre: les festes majors de la Mercè i de Santa Tecla, a Tarragona. Per on comencem, Toni?
Toni Cruanyes: Per la Mercè. Descobrim la història de la Mare de Déu de la Mercè! Els goigs de la Mare de Déu de la Mercè comencen dient "Dels captius mare i patrona ". Segurament molta gent no ho sap, però la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè és per un orde religiós cristià del segle XIII que tenia com a objectiu salvar cristians que havien estat capturats pels musulmans a Barcelona. El fundador va ser Sant Pere Nolasc, i en aquesta història hi va intervenir també el rei Jaume I i un líder religiós de l'època, el dominic Ramon de Penyafort. Tots tres eren autoritats en la cort de Jaume I.
La tradició diu que, una nit, tots tres van somiar el mateix
Van somiar que se'ls apareixia la Mare de Déu de la Mercè i els demanava fundar un orde religiós nou que tingués com a missió alliberar els cristians captius en terres musulmanes. Hem de recordar que bona part de la Catalunya Nova encara estava llavors en mans dels cabdills moriscos, i en el fons, el rei Jaume I volia expandir-se -o fins i tot protegir la ciutat i els seus territoris en el futur-. Amb aquest somni, i la col·laboració de Sant Pere Nolasc i Ramon de Penyafort, Jaume I va finançar la fundació d'aquesta orde a la catedral de Barcelona, que es va conèixer des del principi com l'Orde dels Mercedaris. El bisbe va permetre que aquesta orde portés la creu blanca com a símbol, i el rei els va concedir l'ús del seu escut amb les quatre barres. De seguida el Papa de Roma també hi va donar el vistiplau.
Això, en una època en què els regnes cristians volien fer fora els musulmans de la península
Per cert, que els Mercedaris encara existeixen com a orde a Barcelona, però ara el que fan és ajudar els presos de la ciutat, els reclusos de les presons. A l'Edat Mitjana, recordem-ho, eren per als presos dels exèrcits musulmans. Aquest és l'origen de la veneració per la mare de Déu de la Mercè, però no es va convertir en copatrona de la ciutat fins segles més tard. Va ser l'any 1637. I va ser perquè sota la seva advocació la ciutat es va estalviar una plaga de llagostes que amenaçava les collites.
No sabia que hi pogués haver llagostes a Barcelona
Tu no ho saps perquè ets de Sabadell, però jo que visc a Barcelona et puc garantir que llagostes no n'hi ha, eh? Alguna panerola sí que es veu, però les llagostes la Mercè les va exterminar
Seguim...
Realment, encara que ja era patrona de la ciutat, la confirmació del Vaticà no va arribar fins al 1898. I com a festa que englobés tots els barcelonins, més enllà dels seus barris, no arribaria fins al 1902, de la mà de Francesc Cambó.

Canviem de ciutat i de santa. Marxem a Tarragona. Allà celebren Santa Tecla!
La història de Santa Tecla és encara millor perquè en el fons la Mare de Déu de la Mercè no és més que una imatge de la verge, però no té una història pròpia, com sí que té Santa Tecla, que a més per conèixer-la ens hem de remuntar al segle primer. Diu la tradició cristiana que l'any 48, en una de les prèdiques de Sant Pau per terres de l'actual Turquia, a Iconio, Santa Tecla va quedar extasiada de les seves paraules i tot i que era una dona rica, i ja promesa amb un hereu també ric, va decidir deixar-ho tot i seguir a Sant Pau arreu del món per donar a conèixer la paraula de Déu.
Per què es diu Tecla?
Perquè era de la població de Teoclia. De Teoclia, Tecla l'home que s'havia de casar amb Santa Tecla, quan va saber que havia fugit amb Sant Pau el va denunciar per bruixot i el van posar a la presó. Es diu que Tecla es va vendre totes les seves joies per subornar els carcellers i aconseguir que alliberessin a Sant Pau. A partir d'aquell moment, Sant Pau i Santa Tecla van pel món de viatge, i arriba fins a l'antiga Tàrraco.
D'aquí, la vinculació amb Tarragona
Diu la tradició que després de Tàrraco, Sant Pau i Santa Tecla es van separar. Sant Pau va continuar sent el gran líder religiós i intel·lectual, el gran ideòleg de l'expansió del cristianisme més enllà d'Israel.
Santa Tecla no va ser tan famosa com Sant Pau
Totalment, però va seguir evangelitzant i convertint gent al cristianisme. I va patir tota mena de càstigs: la van empresonar i la van sotmetre a turments horribles. Però per miracle, sempre va sortir-ne il·lesa. Per exemple: la van llançar en una fossa amb serps verinoses, però no la van mossegar. També la van lligar entre dos bous que estiraven en direccions oposades, perquè la destrossessin, esqueixada, però per miracle els bous van perdre la força. També la van posar sobre una pira per cremar-la viva, però el foc es va apartar i van acabar cremant els seus botxins.
Santa Tecla era una màquina, no? Se'n sortia de totes
Oh! I després de tot això, encara la van llençar als lleons però, en comptes d'atacar-la o menjar-se-la, els lleons van llepar-li les ferides i se li van guarir clar, davant de tantes dificultats per matar-la, al final la van deixar en llibertat i ella es va retirar com una monja solitària en una cova de Grècia però encara va sofrir l'atac d'uns soldats enviat per ultratjar-la i violar-la. Però Déu va enviar-hi uns àngels que van destruir la cova. Els soldats van morir. Clar, ella també va morir en destruir-se la cova. Però va quedar un braç al descobert, i aquest braç els seus seguidors l'han guardat durant segles com la seva relíquia.
La història de Santa Tecla és bastant bèstia
Sí, les llegendes dels màrtirs cristians són molt sàdiques, però faltades de veritat. El mite de Santa Tecla es va anar engrandint, encara que a hores d'ara es creu que Sant Pau no va arribar mai a Tarragona. I per tant, tampoc Santa Tecla.
Per què hi ha tanta devoció per aquesta santa a Tarragona?
La primera referència al Camp de Tarragona sobre Santa Tecla és del segle III. Però no queda clar per què. L'any 1117, el compte Ramon Berenguer III va conquistar Tarragona i, donada la devoció per Santa Tecla, la nomenen patrona de la ciutat. Però al santoral cristià hi ha diverses Santes Tecles, així que no saben quina és l'original. Llavors van recordar que hi havia el mite que Sant Pau havia visitat Tarragona, i que Tecla d'Iconio l'acompanyava. Així que llavors es va segellar la que seria la patrona de la ciutat, encara fins avui.