La història de l'Atles català, un tresor medieval excepcional que va acabar a la cort de França

Són sis fulls de pergamí enganxats sobre uns panells de fusta plegables. I porta el nom d'Atles català, però és, de fet, un portolà o un mapamundi que combina la cosmologia i la geografia de l'època. És, segons els historiadors, del 1375, data que es dedueix del calendari que es pot trobar a l'inici dels mapes. I apareix a l'inventari del rei de França Carles V el 1380.  

És entre aquestes dues dates, doncs, que Joan I d'Aragó, fill del rei Pere el Cerimoniós, hauria decidit oferir-lo al rei de França, cosí germà de la seva dona, Violant de Bar.  

"Un portolà és un mapa que ressegueix les costes i els noms dels ports d'una època. I en conservem de molt més antics, com la 'Carta pisana' o la carta dita d'Avinyó, del segle XIII", explica Laure Rioust, conservadora de manuscrits de la Biblioteca Nacional de França. Però l'Atles català és una obra excepcional per molts altres motius, sobretot per la quantitat de dibuixos i informació que ofereix, diu Rioust.  

"No se centra només en la Mediterrània sinó en l'Europa central, el Pròxim Orient i també l'Extrem Orient. Un Orient Llunyà mític i una mica fantasiós perquè els exploradors encara no havien descobert ni explorat totes aquestes terres llunyanes. Les costes i la geografia són molt més aleatòries i inventades que a la part europea." 

Qui en va ser l'autor?

Igual que passa amb la data d'elaboració, l'autoria també genera alguns dubtes entre els historiadors. S'atribueix a Abraham Cresques, un dels cartògrafs més importants de l'època, però també podria ser obra del seu fill Jafudà Cresques, diu la conservadora francesa.  

"No porta colofó ​​amb signatura, l'atribució es basa en anàlisis estilístiques realitzades per especialistes en cartografia; per tant, l'atribució no s'acredita al 100%."

"Les similituds estilístiques permeten atribuir-lo a Abraham Cresques o al seu taller, ja que no sabem exactament com treballava", detalla Rioust.

La conservadora explica que sovint aquests tallers eren empreses familiars on treballaven fills o nebots com a aprenents sota la supervisió del mestre, que, en aquest cas, seria Abraham Cresques. També podria ser, doncs, que l'autoria fos col·legiada.  

Un desplegable de sis dobles pàgines 

L'Atles estava compost inicialment per sis fulls de pergamí enganxats sobre uns suports de fusta relligats. Anys d'ús, però, en van acabar trencant els relligats i les fibres als plecs i la darrera restauració l'ha deixat sobre sis planxes de fusta separades.

Desplegat, fa 3 metres per 64 centímetres i es pot llegir del dret i del revés, ideal per poder-lo mirar des de diferents punts al voltant d'una taula.   

Comença per un escrit en què es descriu el món i després hi ha un gran calendari circular. A continuació, inclou sis panells que, junts, representen el món amb el mar Mediterrani al centre, tal com era conegut a l'època. 

"Ens informa de la visió del món que potser tenien els europeus, ja que no hi trobem simplement el contorn de les costes sinó també informació de la geopolítica."

"Hi estan representats, en forma potser al·legoritzada, els grans sobirans coneguts d'Àfrica i l'Orient Mitjà". Per exemple el rei de Mali Kankan Musa, dibuixat amb una pedra d'or a la mà (foto) i descrit amb les paraules següents:

"Aquest senyor negre es appellat Musse Melly senyor dels negres  de Gineua. Aquest rey es lo pus rich el pus noble senyor de tota esta partida p l'abondancia de l'or lo qual se recull en la suua terra"

Efectivament, la llegenda deia que era l'home més ric del món i les cròniques del seu pelegrinatge a la Meca, molt ben documentades, asseguren que el Mansa (rei) Musa era un dels sobirans més influents i poderosos del món islàmic.  

Altres escenes no són de personatges reals sinó mitològics, sobretot les representades a les dues darreres pàgines del Pròxim i l'Extrem Orient. S'hi distingeixen clarament els Reis Mags.

També el príncep Gog i Magog, que, amb l'escorpí a l'estàndard, mostra aquest personatge apocalíptic recollit tant als escrits jueus com cristians i islàmics. 

A més, criden l'atenció les il·lustracions de la cremació dels cadàvers a l'Índia, la costa de la qual apareix dibuixada parcialment, o dels pescadors de perles.

"Quan, des del punt de vista científic, els territoris són desconeguts per als geògrafs de l'època, els cartògrafs omplen aquest espai amb representacions mitològiques que il·lustren les llegendes adscrites a determinades parts del món, especialment per a l'Extrem Orient", explica Laure Rioust. 

El web de la Biblioteca Nacional en descriu amb exactitud totes les parts, consultables per tothom. 

Un Atles molt valorat pel rei 

Els portolans eren cartes de navegació utilitzades aleshores pels mariners amb la rosa dels vents i les línies que els permetien moure's entre port i port.

L'Atles català, explica la conservadora, té unes característiques que el fan únic: "Va ser un regal diplomàtic ofert a Carles V i probablement es presentava a prínceps o s'ensenyava durant les visites." 

Rioust explica que era una de les joies de la llibreria del monarca francès, el primer a construir una biblioteca que no era un bé privat sinó considerada un bé d'estat que s'heretava amb el càrrec. 

"La biblioteca de Carles V constava de tres sales superposades i l'Atles català, ho sabem gràcies als inventaris, es guardava a la primera sala, que era la destinada als llibres del govern", assegura la conservadora. En aquest espai és on hi havia els documents sobre moral, ciència política i economia, i podem imaginar que realment el considerava un instrument de geopolítica. 

És una joia del segle XIV que el Museu de la Biblioteca Nacional ha col·locat en una vitrina principal dins la Galeria Mazarin. Aquesta ala barroca de l'edifici antic de la Biblioteca, situat al districte 2 de París, és l'estança del museu dedicada a mostrar els tresors reials de manera rotativa.

L'Atles català hi estarà exposat fins al setembre del 2025.