La història de Nijem i Salah, dos germans palestins morts quan tornaven de collir cards
- TEMA:
- Cisjordània
Sabien que està prohibit saltar el mur de separació entre Israel i Cisjordània, però els germans Salah, Nijem i Nour Shawamreh, de 24, 29 i 30 anys, van pensar que no passaria res. L'altra banda del mur és una zona despoblada i sense una presència policial israeliana permanent.
Els nois van néixer al petit poble palestí de Deir al-Asal, al sud-oest d'Hebron, a uns dos quilòmetres de distància de la tanca. De petits, corrien pels turons on creix l'"akkoub", un card salvatge molt apreciat a la cuina palestina. Aquests terrenys, però, ara queden a l'altre costat del mur.
Els mesos de febrer i març és l'època en què brota aquesta planta silvestre. Alguns veïns de la zona la cullen per obtenir uns ingressos. Els germans Shawamreh, juntament amb un amic, van decidir provar-ho. Era el primer cop que ho feien.
Israel prohibeix l'entrada als palestins encara que tinguin permís de treball
Fins que va començar la guerra a Gaza, aquests joves treballaven en restaurants d'Israel però, des dels atacs de Hamas, les autoritats israelianes han prohibit l'entrada al país també als palestins que disposen de permís de treball. En són uns 150.000.
Els nois, per tant, feia cinc mesos que no tenien ingressos i van pensar que amb la venda d'aquestes plantes guanyarien uns calerons. Altres veïns feia dies que anaven a buscar els cards, sense que els passés res. Uns beduïns de l'altra banda del mur serien els encarregats de proporcionar les escales per enfilar-se al mur.
La jornada no va ser gaire profitosa. Els cards eren encara massa petits i en van collir pocs. Van decidir tornar a casa. Quan estaven a punt de saltar el mur, va aparèixer un vehicle militar i, segons el testimoni del Nour --l'únic germà que va sobreviure--, els soldats israelians van començar a disparar sense avisar:
"Vaig veure com disparaven al meu germà, que era a l'escala, i va caure. Després, el meu germà petit, el Salah, va rebre un altre tret. A mi, una bala em va fregar el cap. Ens van disparar a tots tres."
Els nois estaven tornant cap a Cisjordània
Han passat dues setmanes, però el Nour encara està en xoc. No vol que ens acostem gaire al mur perquè té por. Explica que el Nijem va morir a l'acte. Li faltaven pocs graons per passar a territori palestí. El seu cos va caure al damunt de Mohammed Omre, l'amic de 21 anys que anava amb ells.
L'altre germà, el Salah, va quedar greument ferit. El Nour ens explica que els soldats van carregar els tres germans al vehicle militar i els van portar al check point més pròxim. Allà, els van transferir a una ambulància palestina que els va dur a l'hospital de la ciutat de Dura, el que quedava més a prop. Tot plegat va suposar una gran volta i una pèrdua de temps.
Durant el trajecte, el Salah va perdre molta sang i va morir poc després d'arribar al centre hospitalari. El Nour està convençut que si els soldats l'haguessin portat directament a l'hospital israelià de Beerxeva, el seu germà s'hauria salvat.
Mentrestant, al lloc dels fets, els militars van detenir l'amic i un altre germà que hi havia anat quan es va assabentar del que havia passat. Els van portar a una base militar.
A l'amic el van deixar anar, ja de matinada, després de tenir-lo emmanillat i amb els ulls tapats durant hores. Assegura que li van disparar diverses vegades amb una pistola Taser, que provoca una descàrrega elèctrica. A l'altre germà el van portar a la presó israeliana d'Ofer en detenció administrativa. Des de llavors, la família no en sap res de res.
"Si els haguessin dit que es rendissin, estarien vius"
Els pares estan abatuts. Quan arribem a casa seva ens els trobem resant. Ens expliquen que els nois sempre havien treballat a Israel, com el pare, de 62 anys, que va començar a treballar quan en tenia 18. "En aquests 44 anys, mai he tingut cap problema", ens diu.
"Considero els israelians pels quals he treballat durant aquest temps com part de la meva família."
Asseguren que la prohibició d'anar a treballar a Israel és el que va empènyer els seus fills a buscar una manera de mantenir les seves famílies. "D'alguna cosa hem de viure", diu.
El Nijem deixa una filla de tres mesos. El Salah s'havia casat feia mig any. La mare insisteix que els nois no suposaven cap amenaça, no anaven armats, només portaven uns cistells amb cards. I no entén com els soldats van disparar a matar quan, de fet, estaven sortint del cantó israelià del mur per entrar a la banda palestina:
"Eren pacífics i pobres. Volien guanyar-se el pa. Van ser assassinats. Els soldats no s'hi van ni acostar. Si els haguessin dit que es rendissin, s'haurien rendit."
El pare afegeix que ell sempre ha volgut viure en pau amb els israelians i està convençut que Déu jutjarà els soldats que van matar els seus fills.
"Els podrien haver detingut un mes, dos mesos, i després alliberar-los, però en cap cas disparar-los. Són criminals. Aquest exèrcit no té justícia ni cervell."
L'exèrcit israelià diu que investigarà els fets, però recorda que, des dels atacs de Hamas del 7 d'octubre, s'han endurit els protocols per evitar les infiltracions en territori israelià.
- ARXIVAT A:
- Guerra a Gaza Cisjordània Palestina Israel