La història del periodista Joan-Ignasi Ortuño: "Em vaig jubilar i he hagut de dormir al carrer"

D'un dia per l'altre, el periodista Joan-Ignasi Ortuño es va trobar vivint al carrer. Jubilat als 67 anys, un cop va deixar de treballar es va veure obligat a deixar el seu pis a Barcelona, en comprovar que no podia seguir-ne pagant el lloguer. Després de provar de viure durant un temps en una altra ciutat, es va trobar sense sostre, vivint al carrer, una experiència que afirma que l'ha "destrossat com a persona".

Ortuño, que al llarg de la seva carrera ha treballat per mitjans com COM Ràdio, Barcelona TV o El Periódico, rep una pensió de 830 euros que no li permet accedir a un habitatge. 

Sense estalvis, un cop jubilat va marxar a viure a Granada durant un temps pensant que la vida seria més econòmica. Després de veure que la seva situació no millorava, va decidir tornar a Barcelona, on es va veure obligat a viure durant uns dies al carrer.

"Aquesta experiència m'ha deixat emboirat; la meva capacitat com a persona ha quedat molt minvada."

"Em vaig trobar sol; la gent del teu entorn no es pot imaginar el grau de patiment que experimentes", explica. 

Actualment, viu amb un amic de manera temporal, ja que, segons afirma, el fet de rebre una pensió, malgrat que sigui insuficient per viure, li impossibilita accedir a cap mena d'ajuda. 

"Necessito un suport institucional; no vull ser una càrrega per a ningú, però soc una persona dependent."

"Per poder morir dignament, primer has de viure dignament", ha afirmat a "Tot es mou". Poeta visual, director teatral, monologuista i autor de diversos llibres, assegura que la seva situació li ha fet perdre els referents i li ha trastocat la memòria.