La història del segrest
Dimecres 1 de setembre. Comença el curs a Rússia. Només fa una setmana que un doble atemptat aeri va costar la vida a 89 persones. A l'escola de Beslan, una població d'Ossètia del Nord a pocs quilòmetres de Txetxènia, pares i nens donen plegats la benvinguda al curs escolar, quan un grup d'entre 17 i 40 homes i dones assalta l'escola. Les forces especials russes envolten el centre, i almenys 16 persones moren en el foc creuat.
Per als familiars, comença una llarga i angoixant espera, marcada per la falta d'informació. Al migdia, gairebé mig centenar de nens aconsegueixen escapar-se. Putin interromp les vacances i torna a Moscou. Es creu que el comando reté 354 persones. Demanen que es deixin anar els rebels txetxens empresonats a la veïna Ingúixia. Els familiars passen la primera nit al centre cultural de la localitat. Ningú no pot dormir.
Dijous, els segrestadors, ja identificats com a txetxens, exigeixen que Moscou retiri les tropes de la república caucàsica. Putin promet als familiars que la prioritat número 1 és la seguretat dels infants, mentre els segrestadors amenacen d'executar 50 nens per cada rebel mort. A la tarda, s'alliberen 36 ostatges. Són els nens de menys de dos anys i les seves mares.
El tercer, i finalment últim dia del segrest, ha començat amb males notícies. Els testimonis i el mediador parlen d'un miler d'ostatges, amuntegats al gimnàs, sense menjar ni aigua, i expliquen que els ferits han estat executats. La tensió augmenta, i els negociadors diuen que els rebels demanen ara la independència de Txetxènia. Putin manté la promesa de no intentar un assalt.
En la ment de tothom, el teatre Dubrovka. L'octubre del 2002, un comando txetxè va retenir 800 persones a la platea durant dos dies. Putin en va ordenar l'assalt. El teatre va ser gasejat per les forces especials i hi van morir els 41 assaltants i 129 ostatges. Aquesta vegada, però, amb una escola plena de nens, el president rus no es volia arriscar a una altra carnisseria.
Hores d'angoixa viscudes per una supervivent
Qui més qui menys es pot fer a la idea de l'horror que van viure els ostatges durant el segrest i durant l'assalt que va acabar en aquest bany de sang. El testimoni d'un supervivent posa els pèls de punta. És el d'una nena de només dotze anys.
Es diu Dzerassa Dzesteloea i explica: "Van entrar al pati de l'escola i van començar a disparar. Els terroristes cridaven: 'Cap al gimnàs, cap al gimnàs!' Ens van amuntegar tots en un racó. Va ser horrorós. Van matar un home a trets. Intentava defensar-se. Va estar dos dies allà, mort, entre nosaltres".
"És tan horrorós tot el que vaig veure... Pobres nens. Pobres, quan tenien ganes de fer pipí el feien dins d'una ampolla i després se'l bevien. Jo no he pogut, no he pogut..."
