La història d'Elisenda Escriche ha posat cara a la lluita contra el càncer de La Marató

L'Elisenda Escriche és la protagonista de la campanya gràfica d'aquesta edició de La Marató de TV3. Un conjunt de 12 fotografies on es pot veure la seva evolució en les diferents etapes del càncer que ha tingut.

L'edició d'enguany té l'eslògan "La investigació dona vida". Per l'Elisenda, la recerca li ha salvat la vida i vol agrair-ho a tots investigadors amb aquesta participació:

"La Marató i la recerca, en general, m'han salvat la vida. És com tornar-los-hi el gest. És com donar la cara pels investigadors i dir-los gràcies. I, si puc ajudar en el que sigui, ho faré."

Vídeo relacionat: S'engega la campanya de sensibilització del càncer de La Marató 2018

En una entrevista a la Fundació de La Marató, explica que, quan li van proposar, ho va tenir clar de seguida, "no hi havia res a pensar". Considera tot un orgull poder representar un col·lectiu i deixar clar que "sí que es pot".

"Veure'm aquí és brutal. És el més positiu que he tret d'haver passat per un càncer de mama, poder representar un col·lectiu, aixecar la bandera d'un "sí que es pot" i ajudar a recaptar fons per a la investigació. Perquè és gràcies a la investigació que jo soc viva."

Una evolució en imatges molt impactant i, per l'Elisenda, mostra a la perfecció el que sentia. Ha explicat que "la primera imatge és la foscor absoluta, el pitjor moment de la quimioteràpia, quan penses que no ho superaràs. Després ve la resignació, l'acceptació de la malaltia".

Amb la foto número 6 m'hi identifico molt: allà veig que me n'estic sortint, el mig somriure, les forces per pintar-me les quatre pestanyes que em quedaven, posar-me el mocador, amb què em sentia molt a gust...

Li van diagnosticar el juliol del 2013, quan tenia 34 anys. L'impacte va ser molt gran, però "la part més dura de tot eren els meus fills".

"Han passat cinc anys i encara em costa parlar-ne, contenir el dolor. És que, quan t'ho diuen, els veus orfes. Els grans, que són bessons, tenien set anys, i la petita, tres."

Des que ha tingut càncer, l'Elisenda considera que s'ha tornat molt sensible a la malaltia, "empatitzo molt amb les persones que en tenen". Ho considera una de les "cicatrius emocionals" que li ha quedat. De fet, ajuda a altres persones com a pacient "experta" a PsicooncologiaOnline i col·labora amb la Comunitat de Suport Psicosocial Online de l'Institut Català d'Oncologia i del Departament de Salut.

Treballo gestionant-los els continguts de la web i del blog, hi escric articles i assessoro els psicòlegs que porten el projecte amb la meva experiència com a pacient "experta". Gravem entrevistes sobre temes que preocupen les pacients. No hauria dit mai que acabaria fent això, però m'hi trobo molt a gust. Si pots ajudar, no hi ha res més a dir.