La història dels Fages de Figueres: el litigi per un dot, un hotel dalinià i un valuós arxiu

La Carolina Perramon es va enamorar l'any 1833 de Narcís Fages de Romà. El pare de la núvia no ho va acceptar, però la parella va acordar que ella es deixaria segrestar. Un segrest judicial, amb l'acord de l'autoritat. La noia va passar per diversos convents fins que l'Audiència de Barcelona en va autoritzar el casament.

Havia triomfat l'amor, però no només això. Els Fages, advocats i hisendats, van començar un litigi per reclamar el dot de Carolina fins al punt que la justícia els va donar la raó i van rebre un dels dots més importants de la demarcació de Girona de l'època.

La victòria judicial els va permetre ampliar el prestigi i el patrimoni i, segons l'historiador Pere Gifre,"l'episodi simbolitza el triomf dels Fages davant la família dels Perramon i, alhora, assolir una forta influència a l'extrem nord del país durant el segle XIX".

Una casa reconvertida en hotel dalinià

La memòria familiar recorda aquest episodi d'amor i poder. La Mari Carmen Sanllehí Fages és una de les darreres descendents de la família. El seu oncle, Antoni Fages Neyra de Gorgot ­--el darrer hereu Fages--, va morir sense descendència directa i va deixar l'herència als seus onze nebots.

Els hereus van decidir vendre la casa Fages, situada en un extrem de la rambla de Figueres, a un empresari hoteler francès. I, de fet, l'edifici s'inaugurarà la setmana següent amb el nom Hotel Divino, que ha preservat alguns elements de la propietat considerats béns d'interès local.

Entre el que s'ha conservat, destaca la capella familiar. Un petit altar amb les imatges religioses, on s'hi havien celebrat casaments i enterraments de tota la família durant generacions.

Acompanyem la Mari Carmen, al costat del seu nebot Rupert Sanllehí, a visitar el flamant hotel i s'emociona amb la conservació de la capella, de la qual recorda la fotografia del casament dels seus pares. També ens evoca quan de nena visitava la casa familiar i la porta de la capella estava oberta i resava agenollada davant l'altar.

Tot i la nostàlgia, mira amb bons ulls la rehabilitació. L'empresa que va adquirir la propietat, Fimedhotels, ha rehabilitat durant els últims quatre anys la propietat amb la voluntat de crear un altre hotel de luxe de la seva cadena dins del triangle dalinià, entre els municipis de Figueres, Púbol i Cadaqués, que Dalí definia com al seu "paradís místic".

El projecte, impulsat pel matrimoni format per Jean-Marc i Carolina Fau, ha volgut respectar al màxim la història però, sobretot, inspirant-se en l'univers Dalí. Probablement, el visitant figuerenc quedarà impactat per la transformació interior de l'edifici.

La Casa Fages, construïda al segle XIX i d'estil neoclàssic, és obra de l'arquitecte Josep Roca i Bros. Aquí també hi va néixer el poeta Carles Fages de Climent.

La importància de preservar l'arxiu Fages

A pocs metres de la capella hi havia la biblioteca familiar que, entre els historiadors figuerencs, sempre havia despertat molta expectació. La dona d'Antoni Fages Neyra de Gorgot, Maria Pagès --qui va llegar la seva herència a l'Església-- no havia permès l'accés després de la mort del seu marit, amb algunes poques excepcions.

L'última persona que hi va entrar va ser Ernest Lluch quan era ministre de Sanitat del govern espanyol, per fer unes consultes puntuals. De fet, el primer que va alertar sobre la importància de preservar aquest fons va ser l'arxiver municipal Josep Temporal el 1984.

També ho van fer Eduard Puig Vayreda i Albert Tomàs. El catedràtic d'Història del Periodisme de la UPF Jaume Guillamet també va alertar del valor de l'arxiu a inicis del 2007.

En aquell moment, Guillamet reivindicava el valor patrimonial i documental de l'arxiu i recordava que la Casa Fages, inaugurada l'any 1852, allotjava una important col·lecció. En un article a El País apuntava: "La vídua va decidir apartar de la curiositat pública els fons conservats, amb un zel digne de millor causa".

Després de moltes negociacions i la perseverança d'arxivers, historiadors, bibliotecaris i polítics, els descendents Fages van cedir 2.000 volums a la Biblioteca Carles Fages de Climent de Figueres, que ara mateix s'estan catalogant.

La directora, Nati Vilanova, assegura: "És un treball pacient que requereix recursos, però agraeix l'aportació de la família i que el fons s'hagi quedat a Figueres, el lloc on es va generar".

La part més important de la col·lecció és l'arxiu patrimonial i documental format per 96 caixes arxivadores, 263 pergamins, més de 700 cartes postals, filmacions familiars i fotografies d'entre el segle XIX i XX.

La directora de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà, Erika Serna, que es va plantejar com una prioritat que aquest fons restés a la comarca, a prop del lloc on s'havia generat, assegura: "La importància de l'arxiu va més enllà de Figueres i suposa una de les incorporacions més rellevants de l'arxiu tant per la seqüència cronològica com per la llargada temporal".

Entre les peces que ens mostra, hi ha exemplars de dues revistes agrícoles locals, però que van tenir una difusió més enllà de la comarca durant el segle XIX: La Granja i El Bien del País.

"Llegir la correspondència familiar, la documentació generada pels plets que van defensar com a advocats, els bans que van publicar com a polítics, submergir-se en els records familiars a través de les gravacions és recular dos-cents anys enrere", diu Serna.

Beca Ciutat de Figueres i llibre de la col·lecció Juncària

L'historiador Pere Gifre va guanyar la beca d'història Ciutat de Figueres l'any 2021 i, des d'aleshores, ha estudiat minuciosament l'arxiu. El resultat és el llibre "Els Fages de Figueres" de la col·lecció Juncària, en què estudia dues generacions de la família Fages del segle XIX.

Segons Gifre, "el patrimoni agrari i l'advocacia va permetre a la família Fages ascendir socialment i adquirir amb el temps un comportament burgès: banys d'estiu, estades en balnearis, compres a Perpinyà i Barcelona, llotja al teatre de Figueres i al Liceu de Barcelona, entre d'altres".

Un paper remarcable tenint en compte la posició geogràfica, perifèrica i fronterera de Figueres. Bona part del volum és el relat biogràfic de Narcís Fages de Romà, defensor també del líder del republicanisme empordanès i alcalde figuerenc Abdó Terrades.

A més de bon advocat, va ser l'impulsor de la granja escola Fortianell, a Fortià. Un espai finançat també per la família Estrada i creat per formar els fills dels hisendats i els encarregats de les explotacions agràries. Tot un projecte innovador en ple segle XIX.

Així mateix, també va ser un divulgador de coneixements agronòmics i va articular la defensa del sector agrari. El volum també estudia amb detall l'aportació política de Mariano Fages, que va ser diputat a Corts a Madrid per defensar els interessos agraris dels hisendats de la comarca.

En la part final del volum, Gifre explica que Fages de Romà va tenir una vida llarga i passà per un segle de guerra, revolució i canvis socials. A la seva mort, una nova generació, la de l'hereu Carlos Fages de Perramon, segueix la trajectòria familiar.

El matrimoni contret el 1868 per l'hereu Carlos Fages amb Dolors Climent, la filla del rival polític Enric Climent de Castelló, marcarà una nova etapa. I queda oberta per a futures investigacions.