Matías Granja, assegut al mig, envoltat dels seus socis a Xile (Botigues Museu de Salàs)
Catalunya al dia

La història desconeguda de Marivent, el palau que va sortir de la fortuna d'un veí de Sort

L'historiador pallarès Sisco Farràs ho explica al seu últim llibre, "Òpera i salnitre", on narra la vida del també pallarès Matías Granja, que va fer fortuna amb l'extracció d'aquest mineral al desert d'Atacama

Pau Rovira / Glòria MarínActualitzat

El Palau de Marivent, residència d'estiu de la família reial espanyola, es va construir amb la fortuna que un veí de Sort va fer a Xile a finals del segle XIX. Així es recull a l'últim llibre de l'historiador pallarès Sisco Farràs, en què l'autor també dona arguments al moviment que vol recuperar Marivent per convertir-lo en un museu, tal com volien els últims propietaris.

A "Òpera i salnitre" s'explica la vida de Matías Granja, un dels personatges més enigmàtics i desconeguts de la història contemporània del Pallars, segons paraules del mateix autor. 


Qui va ser Matías Granja?

Matías Granja va néixer a Sort cap al 1840, però de molt jove va deixar els Pirineus i va emigrar al nord de Xile --al desert d'Atacama--on va fer una extraordinària fortuna gràcies a l'extracció, manipulació i exportació de salnitre.

El salnitre és un compost utilitzat per fer el Nitrat de Xile, un adob i fertilitzant natural que es va fer famós i es va vendre per tot el món.

Retrat de Matías Granja (Botigues Museu de Salàs)

Aquest pallarès emigrat a Xile també va tenir una gran incidència en la vida política i industrial d'aquest país i va arribar a ser un dels homes més rics de l'Amèrica del Sud.

Quan Matías Granja va morir, l'any 1906, la seva dona --l'artista i escultora francesa Laura Mounier-- va heretar el 50% de la seva fortuna. 

Posteriorment, ella es va tornar a casar i és aquí quan comença la relació dels diners de Matías Granja amb el Palau de Marivent. Al llibre, Sisco Farràs explica que la vídua de Granja "es va casar amb un dandi de l'època, Juan de Saridakis, que no tenia un ral, però sabia seduir".

Va ser Saridakis, un artista i diplomàtic d'origen grec, qui va decidir invertir els diners de l'herència de Granja en la construcció d'una majestuosa casa a Palma, el Palau de Marivent, on la parella va anar a viure.

L'historiador Sisco Farràs va presentar el llibre a les Botigues Museu de Salàs (3Cat/Pau Rovira) 

L'historiador Sisco Farràs lamenta que no hi ha cap article periodístic que expliqui aquesta part de la història del Palau de Marivent:

"S'hauria de reivindicar que la residencia d'estiu de la monarquia es va fer amb els diners que el nen de casa Cota de Sort va acumular a Xile amb el salnitre"

Juan de Saridakis va morir l'any 1963 i en el seu testament deixava el Palau de Marivent i tot el seu contingut artístic a la Diputació Provincial de les Balears amb la condició que s'hi instal·lés un museu i una escola d'art.

L'última voluntat de Saridakis no es va complir

Tot i que l'artista d'origen grec va deixar clar i per escrit què volia que es fes amb la que havia sigut casa seva, 10 anys després de la seva mort la Diputació va decidir unilateralment lliurar el Palau de Marivent a Joan Carles I i la seva família perquè hi poguessin passar les vacances d'estiu.

Palau de Marivent i la família reial
El Palau de Marivent continua sent la residència d'estiu de la família reial espanyola (EFE)

Això no va agradar als hereus de Saridakis, que l'any 1978 van interposar una demanda per incompliment d'un testament. En aquell moment es va obrir una batalla legal que encara dura, com recorda l'historiador i autor del llibre. 

"L'actual Palau de Marivent és fruit d'una cessió fraudulenta i s'hauria de reivindicar. Alguns ja ho estan fent perquè sigui un museu."

Malgrat que els descendents de Saridakis no van aconseguir que els retornessin la propietat del Palau de Marivent, sí que van recuperar --mitjançant una sentència-- 1.300 obres d'art, centenars de mobles d'època i 2.000 volums de la biblioteca que hi havia quan hi vivia la seva família. Actualment, el Palau de Marivent està decorat amb obres i mobles de Patrimoni Nacional.


Un llibre i una exposició 

Coincidint amb l'edició d'"Òpera i salnitre" -el llibre que explica la vida del pallarès Matias Granja- s'ha muntat una exposició sobre el Nitrat de Xile a les Botigues Museu de Salàs de Pallars.

La mostra conté documentació de l'empresa de salnitre de Granja i molta cartelleria d'aquella marca xilena que va acabar exportant a tot el món.

Mosaic que es pot  veure a Castellolí (Botigues Museu de Salàs)

Una de les imatges més conegudes del Nitrat de Xile és la que es pot veure al mosaic que hi ha a Castellolí, a l'Anoia.

 

Anar al contingut